Diners amagats a Can Batlle: un tresoret de croats. MAC Girona

El juliol de 1963, en el mas anomenat Can Batlle de Beget (Camprodon, Ripollès) hi fou trobat un tresoret format per 8 croats encunyats a Barcelona per Jaume II entre 1291 i 1327. Tot seguit ingressà en el Museu d’Arqueologia. El croat fou la moneda catalana de plata més coneguda i difosa. S’encunyà ininterrompudament des de 1285 (Pere el Gran) fins a 1706 (Arxiduc Carles d’Àustria, Carles III de Catalunya-Aragó).

Les ocultacions de moneda, sigui quin sigui el seu valor i la seva quantitat, poden respondre a raons molt diverses: previsió de cara a temps pitjors, situacions de crisi política o guerra, inseguretat, i haver-se acumulat en un període breu de temps o al llarg de molts anys. Hi ha tresorets relativament modestos com aquest, o tresors d’una gran riquesa, com el del carrer Llibertat, de València, format per 2.484 croats i mitjos croats que cobrien el període entre Alfons el Franc (1285-1291) i Pere el Cerimoniós (1336-1387). Fou trobat el 1994 dins d’un fogonet de ceràmica amagat en el gruix d’un mur.

El ben conegut tresor de Sant Pere de Rodes, de començament del segle XVI, contenia 348 monedes d’or de diverses procedències i 310 de plata, 308 de les quals eren croats. Fou trobat el 1989 dins d’una gerra colgada sota el paviment d’una cambra del palau de l’abat. El tresoret de Can Batlle pot respondre a una acumulació de moneda en un moment en què s’inicia una llarga sèrie de males collites, a partir de començament del segle XIV: escassetat, fam, desnutrició, puja del preu del blat… que obriren el camí als estralls de l’epidèmia de pesta negra de 1348.

Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sant Pere de Galligants

Carrer de Santa Llúcia, 8 / 17007 Girona / Tel. 972 20 26 32 / macgirona.cultura@gencat.ca