El Begur de Joan Vinyoli, un itinerari poètic

El poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914 – 1984) va estiuejar a Santa Coloma de Farners, en la seva infància, i a Begur, en l’edat adulta. El poeta va començar a estiuejar a Begur l’agost del 1954 i va allargar les seves estades estiuenques, amb la seva família i amics, fins al 1978. Les estades a Begur van marcar profundament la seva poesia, ja que hi va escriure i corregir bona part de l’obra editada posteriorment. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals i en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta d’Aiguablava o en una taula d’Aiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors, fins que de mica en mica al voltant de l’aperitiu s’iniciava la tertúlia.

Des del primer contacte, el poeta va quedar enlluernat per la bellesa de Begur i les seves cales. L’imaginari begurenc, la mar fonda, el cel, les nits, les constel·lacions, el castell de Begur i el del Montgrí, el botó de la roda, les escales, la tramuntana, els fars, el cap Norfeu, les barques i els cabrestants, el rom, les illes, els camps d’arròs, els peixos, les xarxes, els pescadors, l’arbre que deixa el bosc cridat pel mar… són molt presents a tota la seva obra i tenen un contingut simbòlic que es va repetint en una mena d’espiral poètica, sempre enriquit amb noves experiències. Begur, doncs, marca l’època de la seva plenitud vital i poètica, que culmina als darrers anys de la seva vida. Per això Joan Vinyoli afirmarà: “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.

Un poema per a cada lloc

És per això que l’Ajuntament de Begur ha bastit una ruta poètica dedicada a Vinyoli que el visitant pot seguir, en què els diversos punts de l’itinerari estan associats a un poema concret, que es pot llegir en uns plafons instal·lats al lloc en qüestió. L’inici de la ruta es situa al mirador que porta el nom del poeta, inaugurat el 12 de setembre del 2009, commemorant el 25è aniversari de la seva mort. Segueix pel Bar Frigola i la plaça de la Vila, on els Vinyoli i els seus amics hi anaven sovint i era lloc de trobada, cafès, aperitius, vetllades, sardanes i xerinola. També s’inclou a l’itinerari les escales del carrer del Castell, situades a poques passes de can Pallí -casa llogada per la família Vinyoli, també inclosa a l’itinerari- apareixen al poemari El Callat i també a Realitats; el Castell, lloc des d’on Joan Vinyoli contemplava la sortida del sol, com explicava a J.V. Foix en una postal: “Més aviat matinejo i faig senyals al primer raig de sol des del castell de Begur”; l’ermita de Sant Ramon; la casa Campuig, que també van llogar els Vinyoli per passar-hi els estius; el Centre Artístic Begurenc i el Bar Tothora. La majoria dels poemes que es vinculen a aquests llocs pertanyen al recull Tot és ara i res (1970), però també a El Callat (1956), Cercles (1979) o A hores petites (1981).