‘Escenaris’, arriba el teatre de proximitat al Gironès. 10 propostes

La diversitat de formats de les arts escèniques en l’actualitat, que des de fa força anys ja no estan circumscrites estrictament a un escenari a la italiana, permet que els espectacles puguin voltar i es puguin adaptar a espais poc convencionals. El cicle Escenaris, organitzat pel Consell Comarcal del Gironès i la Diputació de Girona, que arriba a la 13a edició, aprofita al màxim aquesta circumstància per tal d’apropar les arts escèniques a un públic que, en força casos, no tenen la possibilitat de gaudir d’espectacles professionals d’un bon nivell en les seves localitats. Són un total de 127 representacions distribuïdes en diversos apartats -Grans Escenaris, Petits Escenaris, Escenaris Mòbils, Escenaris de Circ, Escenaris de Màgia i xarxa de Cafè Teatre-, d’espectacles d’un gran ventall de gèneres: teatre, màgia, circ, dansa, música, familiars, titelles o contes. Fins a 17 municipis del Gironès aposten per mancomunar la inversió cultural en aquest àmbit, la qual cosa permet oferir espectacles d’una gran qualitat, a preus molt populars i, en no poques ocasions, de manera gratuïta. Us fem una tria de 10 espectacles que no us podeu perdre:

RHÜMIA. Si heu vist Rhum potser que ja no cal que us expliquem res més, perquè Rhümia segueix la línia d’excel·lència marcada pel primer espectacle dirigit per Martí Torras, un espectacle genuí de pallassos, de grans pallassos, que homenatjava al desaparegut Monti. A Rhümia una família “inestable” de pallassos i músics excepcionals com són Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià i Pepino Pascual acullen a casa seva l’artista de carrer, músic, clown i luthier Mauro Paganini, que aporta el seu univers màgic per tancar la segona part d’aquesta bilogia clownesca. El riure, l’arma més poderosa de la felicitat, amagat sota un nas vermell. (Teatre de Bescanó, 11 de febrer, 21h)

Hotot (Cascai)

CASCAI TEATRE (HOTOT I ZIROCCO). La companyia Cascai està liderada per Marcel Tomàs, un dels millors clowns del país i un prodigi de l’humor gestual. Cascai presenta a Escenaris dues de les seves bogeries escèniques, Hotot i Zirocco, un parell de solos brillants en què el públic gaudeix a cor què vols amb les facècies del personatge que encarna aquest actor gironí. Hotot (Ateneu de Celrà, 25 de febrer, 21h / El Casal de Flaçà, 18 de març, 20h) i Zirocco (Casal de Bordils, 26 de març, 17h)

HAZTE BANQUERO. TARGETES BLACK: TOT EL QUE VAN VOLER AMAGAR-TE. Com us podeu imaginar, aquesta és una peça de profunda crítica social, política i econòmica, a través de l’humor i partint de l’escàndol que s’anomena de les “targetes black”, amb origen a Caja Madrid, avui anomenada, Bankia. La trama s’inicia amb els correus de Miguel Blesa, a qui José María Aznar (PP), aleshores president del govern espanyol i del qual n’era amic íntim, va posar a dit al capdavant de Caja Madrid. Més tard el rellevaria al lloc Rodrigo Rato (PP). Ara, tots dos són imputats i han estat jutjats, amb un munt d’exconsellers de l’entitat. Caja Madrid, sota la direcció d’aquests individus, va produir la setena part del forat de centenars de milers de milions que ha enfonsat l’economia espanyola. La crisi. (Teatre de Salt, 11 de març, 21h)

A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS. Roberto G. Alonso encarna una dona d’edat indefinida que explica al públic les seves recances, la seva accidentada trajectòria vital. És una dona desnonada en tots els aspectes, amb res a perdre, que s’emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennesee Williams o en les dives de la cançó. No és un espectacle convencional, està molt lluny de ser-ho. Colpidor. (Teatre de Salt, 13 de maig, 21h)

Lempèstat (Silvia Poch)

L’EMPESTAT. Jordi Oriol és un dels talents més remarcables de l’escena catalana. Ell és el responsable del text d’aquesta peça inspirada en La tempesta de Shakespeare, que presenta a dos personatges, Caliban i Ariel, esclavitzats i ara alliberats, després del pas per la seva illa de Pròsper i Miranda. No són però els mateixos, sobretot Caliban, dotat ara de la capacitat de la parla, del coneixement de la llengua. La direcció és de Xavier Albertí, una garantia. (Banys Àrabs, 30 de juny, 20h). Imatge: Sílvia Poch

TRÍPULA. Aquest espectacle, que es defineix com un viatge estàtic dins d’un globus aerostàtic com si fos una petita vela,  va obtenir el Premi Butaca d’enguany al millor espectacle familiar. Narració, teatre, música, ombres xineses i molta màgia son els elements que fan que aquest sigui un espectacle excepcional. (Local Social de Quart, 4 de març, 12h / Auditori de La Mercè, 12 de març, 12h i 17.30h / Centre Cívic de Sant Julià de Ramis, 21 d’abril, 18h)

pastissera (Lestaquirot)

LA PASTISSERA I ELS FOLLETS. L’Estaquirot és una de les millors companyies de titelles del país i paga molt la pena anar-los a veure. Aquest espectacle, adreçat als més petits, és una meravella. Transcorre en una pastisseria en què la Neus, la pastissera, descobreix que a l’obrador hi passen coses estranyes. Els culpables són uns follets molt entremaliats, que hi fan vida i s’hi diverteixen. Després de diverses facècies, pastissera i follets arriben a la conclusió que és millor col·laborar i així fan l’únic pastís del món que “fa riure”. (Local Social de Campllong, 26 de març, 18h)

manyac (Planeta)

MANYAC, MANYAC. Pere Puig i Pep Vila són els responsables d’aquesta magnífica adaptació de la peça Infantillatges, del francès Raymond Coussé. Les reflexions d’un nen sobre el món adult amb aquella barreja de murrieria, innocència, curiositat i fins un punt de crueltat, tot amarat d’un humor deliciós. Passareu una molt bona estona amb un gran actor, en Pep Vila, exactor d’Els Joglars i mestre de clowns. (Can Gruart de Vilablareix, 8 de juny, 21.30h)

cowboy (jcorona)

EL COWBOY DE LA TRISTA FIGURA. Assistim al naixement d’una nova companyia gironina, la del clown Jordi Corona, que a El cowboy de la trista figura és capaç, juntament amb l’Arnau Marín, de crear un món propi en el context del Salvatge Oest, en què a un cowboy pocapena que va al darrera de la Dorothy n’hi passen de tots colors, fins i tot arriba a trucar a les portes del cel. Humor gestual per a tots els públics, en aquesta mena de beat box teatral executat amb rigor, polit, exacte i molt divertit. (Nits del Coro de Sarrià de Ter, 23 de març, 21.30h)

NÀUFRAGS. Dos nàufrags del quotidià protagonitzen un espectacle en clau de clown. Viuen a la deriva, recol·lecten ampolles i missatges. Cada naufragi és una oportunitat per seguir el viatge, perquè a cada naufragi hi ha un públic diferent sobre el qual deixar petjada i del qual se n’enduen el record. Un esplèndid espectacle per a tots els públics. (Ateneu de Celrà, 8 d’abril, 20h)