L’humeral de Sant Eudald. Museu Etnogràfic de Ripoll

El 16 de gener de 1980 s’obrí el reliquiari de Sant Eudald davant 10 testimonis, que poc esperaven trobar-hi una peça tant preciosa i misteriosa com l’humeral (*) de Sant Eudald, el que havia de ser una casulla va esdevenir una de les peces més valuoses del Museu Etnogràfic de Ripoll. Aquí teniu el relat que Eudald Graells, una de les persones presents aquell dia i alhora Director del Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll, actual Museu Etnogràfic, fa del descobriment en un article dels Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 85-86, que porta com a títol L’humeral de Sant Eudald:

…Aquest teixit, veritablement extraordinari, ha estat de classificació molt complexa. Foren consultades especialistes sense aconseguir resultats concordants i, per tant, satisfactoris. El doctor Calvet va dir que es tractava d’un teixit àrab d’època califal (anterior al 1035). El director del museu Tèxtil de Terrassa considerà que el teixit és precedent dels tallers hispano-àrabs d’Andalusia (més possible d’Almeria o de Màlaga que de Granada). Es podria datar d’entre els segles X i XII.

Els professors Joan Vernet i Dudolf Selheimem, de l’ Orientalches Senior de la Univeristat de Frankfurt del Main, digueren que es tracta de la imitació d’una tela aràbiga, tal vegada feta a Itàlia, però més probablement  oriental. Pel que respecta a l’època semblen inclinar-se pel segle XII, bé que amb interrogants. El primer a establir una datació exacte fou el doctor Joan Ainaud de Lasarte, qui precisà que es tractava d’un teixit granadí dels anys 1280-1292, de característiques iguals a les decoracions del tern de Sant Valeri i les del vestit de l’Infant Alfons, que es conserva al Museu de Valladolid.

Aquest teixit preciós, extraordinari, ha esta restaurat al museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona per les senyores Maria Teresa Alberch i Maria Dolors Gendrau, sota la direcció de la conservadora del museu, senyora Rosa M. Martin. Restauració acomplida amb una minuciositat i competència admirables; labor que ha estat objecte de molts elogis.

Després de la restauració l’humeral amida 246 cm de longitud per 73 d’amplada. Es divideix en tres parts: la central és del tipus de teixits de ratlles de desa i or amb decoració geomètrica i inscripcions. Entre inscripcions, en lletra àrab, en desa verd esmaragda sobre fons d’or, hom pot veure repetides frases del capítols de l’Alcorà que diuen: El poder de Déu és gran – Déu és gran

Queda la incògnita de per què i quan va venir de Granada a Ripoll aquesta preciosa peça hispano-aràbiga. Dintre de poc es podrà contemplar al nostre Arxiu-Museu, on serà instal·lada amb les degudes condicions de seguretat i de conservació. Hem de fer constar el nostre agraïment a la Junta d’Obra de Sant Eudald i especialment  al seu president, senyor Ramon Sirvent, per la seva col·laboració. Al doctor Manuel Riu, que va adonar-se de la vàlua del teixit i  al mateix temps per l’estudi sobre el mateix. A la senyora Rosa M. Martin, que tant s’ha desvetllat en la restauració i en l’estudi de la peça. Al doctor Joan Ainaud de la Lasarte, per les seves encertades informacions.”

Actualment l’humeral de Sant Eudald es pot veure a la nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll on després de moltes hipòtesis podem afirmar-ne la seva procedència i datació.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Plaça de l’Abat Oliba s/n 17500 Ripoll / Tel. 972 703 144 / museuetnografic@ajripoll.cat

Fitxa tècnica: Fil de seda i fil d’or / Peça rectangular fabricada al Regne Nassarita de Granada. Tipus almaizar, té una franja decorativa amb inscripció nasjí a ambdós extrems. Se suposa que va ser utilitzat com a humeral. Procedeix de l’interior de l’urna reliquiari de Sant Eudald, patró de la vila, que es guarda al monestir de Ripoll.

(*)Humeral:  Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l’adoració dels fidels o portar-la processionalment (DIEC).