Peralada, més enllà del temps

Peralada, la petita vila medieval al nord-est de Figueres, no deixa ningú indiferent. En arribar-hi el passeig és inevitable, i la descoberta segura. Els ulls fan pauses atzaroses mentre van prenent la mida a uns carrerons empedrats amb racons de primera. Amb una mica de sort l’aire refresca el visitant fins que acaba topant amb el símbol més august del poble: l’esplèndid i afrancesat Castell de Peralada, que s’alça amb dues torres imponents i un merlet molt notables. El vastos jardins amb arbres centenaris són una delícia absoluta. Aquesta era l’antiga residència dels comtes de Peralada, construïda al segle XIV, fins que a finals del segle XVI la van transformar en Palau, essent propietat de Francesc Jofre de Rocaberti, després de rebre el títol de comte de Peralada, per gràcia de Felip III.

Avui, però, la propietat és privada i no es pot visitar en la seva totalitat. Ara bé, durant l’estiu podeu passejar pels jardins, prendre una copa de cava genuïna, trepitjar l’elegant casino i, sobretot, travessar la passarel·la que us durà a l’entrada del Convent del Carme, lloc de visita obligada que guarda el Museu del Castell de Peralada. El convent gòtic del monestir va ser construït durant el segle XIV i té cura de la valuosa col·lecció d’art Suqué-Mateu. El recer posseeix una important col·lecció d’escultures, en gran part provinents del monestir de Sant Pere de Rodes i de Besalú. També hi trobareu un claustre preciós i el Museu del Vidre, amb més de 2.500 peces d’art fetes de cristall i que es mostren en grans aparadors. Les parets estan revestides per unes 1000 ceràmiques espanyoles, principalment amb plats, que van del segle XIV al XIX.

Una biblioteca bellíssima

La visita al museu, però, comença amb la imponent biblioteca, un espai diàfan i bellíssim que deixa el visitant parat. La biblioteca inclou prop de 50.000 exemplars d’un total de 100.000, l’altra meitat reposen al magatzem per ser consultats segons interessos particulars. La compilació exquisida conté de tot, des de valuosos incunables, uns 200, fins les últimes edicions més modernes. Una de les seves rellevants meravelles és la col·lecció cervantina amb unes 1000 edicions diferents del Don Quixot, alguns dels quals estan a la vista exposats. N’hi ha de tot tipus, des de les belles edicions il·lustrades per artistes com Gustave Doré i Salvador Dalí, fins d’altres molt boniques, infantils, com la que fullejava monsieur Flaubert. I tot això pren molt més sentit i altura si teniu la fortuna -suborneu qui calgui-, perquè la visita us la faci el gran medievalista i conservador Jaume Barrachina, un savi inalterable, discret i encantador que salpebre amb saber i anècdotes molt divertides la vida d’aquest escenari de la cultura tan bell i important. Un mestratge i un espai que exclou qualsevol intent de pedanteria, un mestre i un lloc que fan comprendre, de seguida, la ignorància oceànica que arrosseguen les nostres espatlles.

Ailey II, un llegat renovat

Moment de sopar i agafar forces per gaudir també del Festival Castell de Peralada, que enguany fa 30 anys. L’ambient d’aniversari ensenya el lluïment de les grans ocasions perquè avui i, per primera vegada, l’espectacle és a càrrec d’Ailey II, hereva de la mítica companyia de dansa fundada a finals dels anys 50 per Alvin Ailey, un ballarí i coreògraf irrepetible que va ser capaç d’imposar la seva negritud, responent així a la necessitat de fer front a la discriminació racial i a la lluita pels drets de la comunitat negra. I ho va fer muntant una companyia de ballarins formada pel millor talent afroamericà a Nova York.

Ailey II és el llegat renovat d’aquell esperit, una companyia que manté intacte l’estil i la força d’aquells temps. Una dotzena de ballarins impressionants, esculpits i perfectes que maneguen el cos com alguns genis el seu intel·lecte. El que van oferir a Peralada és un mostra del nou i del vell que resumeix a la perfecció la seva essència. Personalment em quedo amb el duo Gêmeos (2015), una peça ballada per l’increïble Gabriel Hyman i Lloyd A. Boid III, molt precisa, vital i trepidant, amb un fons musical de Fela Kuti a base de soul que va deixar el públic extasiat. Una meravella hipnòtica creada per Jamar Roberts, membre de la companyia, que explicitava la relació amb el seu germà bessó. I com no Revelations, una coreografia llegendària, icònica, creada pel mateix Alvin Ailey, agombolada per cançons espirituals negres, plena de delicadesa, força i passió, una mena d’homenatge que va mostrar allò essencial, el sentiment, l’hàlit i el sentit que té aquesta companyia mítica. Al voltant d’aquest dos pics impagables van ballar d’altres creacions noves: In & Out i Something Tangibles, dues composicions renovadores creades el 2015. La sinergia de forces i respecte entre públic i ballarins va arrancar un bis sensacional de la companyia que, emocionada i somrient, va acabar llançant roses a un públic eufòric rendit. I és que Peralada, com deia, no deixa ningú indiferent.

Joaquim Armengol (Crític literari i teatral)

Imatges: Museu Castell de Peralada i Toti Ferrer (Ailey II).