Òpera de primer nivell al cor de l’Alt Empordà, ‘Madama Buttlerfly’ a Peralada

El Festival Castell de Peralada ofereix cada estiu diverses oportunitats úniques i memorables de gaudir d’espectacles de primer nivell internacional. Les vetllades més esperades són, sense dubte, les que suposen l’estrena de l’òpera que, des de fa uns anys, coprodueix o produeix el festival fent un esforç encomiable. Aquesta producció és la joia de la corona, la que contribueix decisivament a encimbellar i consolidar el festival com a referent en l’àmbit de la lírica a l’Estat espanyol. L’any 2014 el festival va fer una aposta assumint tots els aspectes de la producció de l’espectacle, des de la construcció de l’escenografia, passant per l’elecció de l’equip tècnic i el repartiment. El resultat va ser un Andrea Chénier (Umberto Giordano) que serà recordat durant temps, equiparable als millors espectacles operístics que es fan arreu del món. L’any següent amb la producció d’Otel·lo (Verdi) el nivell d’excel·lència de la producció altempordanesa encara va pujar un grau més, amb escenografia i direcció escènica d’un inspiradíssim Paco Azorín i un repartiment impecable encapçalat per Gregory Kunde i Eva Maria Westbroek. Aquesta línia es va mantenir l’any passat, amb la posada en escena de Turandot (Puccini), sota la direcció escènica de Mario Gas.

Aquest any Puccini repeteix a Peralada. Madama Butterfly, que es veurà els dies 7 i 9 d’agost (22h) a l’auditori del castell, és una coproducció amb la Deutsche Oper Am Rhein, amb la direcció escènica de Joan Anton Rechi i un repartiment immillorable, que inclou una de les millors sopranos del món en l’actualitat, l’albanesa Ermonela Jaho, el tenor nord-americà Brian Hymel, el baríton malagueny Carlos Álvarez i la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert en el paper de Suzuki. Segons Rechi, la versió que es podrà veure a Peralada és “profunda, sincera i desoladora”. L’òpera consta de tres actes, està ambientada al Japó i explica la història d’una jove gheisa, Butterfly, que espera el retorn d’un militar nord-americà del qual està enamorada. Rechi du fins al límit els personatges i reivindica “la tragèdia i la infal·libilitat del destí”.

El director d’escena ha traslladat l’acció en el temps, a la Segona Guerra Mundial, a la ciutat de Nagasaki -com a l’original- i la situa abans i després de l’impacte de la bomba atòmica. Tot transcorre al consolat americà, renunciant així  als decorats que recreen habitatges japonesos. L’obra acaba transmetent l’angoixa per la tragèdia que viu Butterflay i el dolorós destí del seu poble, bombardejat.

El quadre artístic de la producció el completen l’Euskaldiko Sinfonika Orkestra i la direcció musical és de Dan Ettinger.

Imatges: Toti Ferrer