Pare Abat, hi ha pelegrins!!

Una visita guiada a un monument o museu, ben feta, ha de tenir dosis adequades d’interès, pedagogia, humor i ritme. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a la seu de Sant Pere de Galligants (Girona), ho van ben trobar. La visita, titulada Pare Abat, hi ha pelegrins!!, que es realitza des de ja fa un bon grapat d’anys, produïda per Zènit cultura i Debòlit teatre, és un encert absolut, tenint en compte que al públic al qual s’adreça és el que està format per turistes, visitants ocasionals i gironins poc coneixedors del patrimoni, no als iniciats o coneixedors amb més profunditat de l’antic monestir benedictí.

‘Teresines’ de monestir

Sense resultar superficial, però oferint dades històriques, amb rigor, posades en context, tres actors i una guia aconsegueixen captar l’atenció del grup i mantenir-la. Les intervencions dels tres actors que encarnen el Pare Abat (Marc Ciurana), Fra Llorenç (Jordi Pibernat) i Fra Venanci (Nani Castellsagué) posen el contrapunt humorístic, sense renunciar tampoc a donar informació, a les dades que ofereix la guia, l’Anna, que també entra en el joc d’aquesta mena de ‘teresines’ monàstiques. La visita es fa mirant de seguir, sense èxit, òbviament, la regla benedictina, aquella que gairebé acaba amb la vida del seu inventor, Sant Benet, enverinat pels seus companys. Tot i això, el sant arribaria als 70 anys d’edat, una longevitat poc habitual per a l’època.

Història i capteniment monàstic

Durant el recorregut per l’església i el claustre (S. XII) el visitant és il·lustrat per la guia i per diverses escenes, molt divertides, protagonitzades pels  tres monjos, sobre la manera de viure dels frares i les característiques del monument. Hi tenen cabuda explicacions bàsiques sobre la rosassa o la planta del temple, salpebrades amb anècdotes o amb escenes que expliquen quina era la dieta dels frares benedictins, les seves tasques diàries o el procediment per fabricar pintures i tints, que permeten introduir el tema de la pintura romànica i les seves característiques. Tot d’una manera molt pedagògica, que converteix l’activitat en apta per a tota mena de públic a partir dels 7 o 8 anys. Al final, la guia és jutjada per bruixeria, i el públic es converteix en testimoni involuntari d’un parell d’advocats i un jutge que, possiblement, s’han passat massa dies tancats a l’abadia. Al final, arriba l’indult.

3 Mosaics, 3 Museus

D’altra banda, l’abadia de Sant Pere de Galligants, instituïda com a museu el 1857 -la qual cosa el converteix en el més antic de Catalunya i un dels més antics de l’Estat-, acull actualment -fins l’11 de setembre- l’exposició temporal 3 Mosaics, 3 Museus. 140 anys dels mosaics romans de Bell-lloc (Girona). Els protagonistes de la mostra són un conjunt de mosaics figurats d’època romana localitzats a finals del s.XIX i la primera meitat del XX a la masia de can Pau Birol (Girona), al paratge anomenat Bell-lloc. Se n’explica la història de la seva troballa, de l’extracció i del seu periple fins a l’actualitat. L’exposició també versa sobre de les diferents interpretacions i propostes de la seva ubicació dins la vil·la romana, i el simbolisme de les diferents escenes dels mosaics. Per a la seva contextualització, també es mostra com era el territori al voltant de la Gerunda romana i s’explica els materials que s’utilitzaven per fer els mosaics. Una visita del tot recomanable.

Fotos: Patrimoni.gencat.cat / Dani Chicano