La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis

Fa 7.400 anys  un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics es van assentar a la vora de l’estany de Banyoles i van esdevenir el poblat neolític més important a Catalunya, protagonitzant una veritable revolució. Van dur la primera gran transformació del medi, fent ús de plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i aplicant tecnologies que transformarien radicalment l’entornLa Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la Península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental que permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

Peces úniques

Des del 16 de març i fins el proper 16 de setembre, es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, a Sant Pere de Galligants, l’exposició La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis, una  mostra única per endinsar-se en el poblat mitjançant objectes originals, un seguit d’audiovisuals i l’experimentació en primera persona d’alguns processos del neolític gràcies a la realitat virtual. L’exposició es divideix en quatre àmbits, que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació. Pel que fa als recursos, la mostra reuneix més de dues-centes peces arqueològiques del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. També es pot observar una col·lecció de peces de fusta i matèria orgànica úniques: elements estructurals de les cabanes, penjolls caragolines, braçalets de marbre, restes de menjar i ceràmiques de cuina i eines lítiques o estris de fusta. Destaca també un arc de teix i els cranis-trofeu de diversos animals.

Vuit audiovisuals

L’exposició compta amb fins a vuit audiovisuals que es presenten per primera vegada i connecten en primera persona amb els directors de les primeres excavacions, recullen les peculiaritats del treball de tot l’equip arqueològic sobre el terreny i aporten la visió de destacats especialistes sobre temes de reflexió transversals (Ferran Adrià, La cuina i l’alimentació; Martí Boada, La petjada humana sobre el medi ambient; Marc Boada, La innovació tecnològica i Eulàlia Subirà, Els orígens de la comunitat de la Draga a partir de la paleogenètica. A més, el visitant podrà protagonitzar una experiència immersiva a través d’un audioviausl de realitat virtual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn.

Els quatre àmbits de l’exposició

El primer àmbit de la mostra, que pertany al camp de l’emoció, permet comprovar l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga l’any 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols. L’àmbit de l’análisi presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment: la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements connectats amb l’esfera social o les creences. En l’àmbit de la interpretació es reconstrueix el panorama del que va succeir a la Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinar, mentre que en el darrer àmbit, el de la recreació, consisteix en la instal·lació d’una escenografia que recrea l’ambient de la Draga mitjançant una cabana ambientada amb tota mena de peces, com les que han aparegut a l’excavació, que es poden manipular, i un espai de realitat virtual.