S’obren nous espais a la Casa Masó i una exposició sobre l’arquitectura del Noucentisme

La Casa Masó afegeix quatre noves habitacions al recorregut de les visites guiades a la casa museu, de forma que des d’ara els visitants tindran accés a la tota la segona planta d’aquesta icona gironina, junt amb la planta baixa i la primera.  A més, la Fundació Rafael Masó ha inaugurat les seves noves dependències a la tercera planta de l’edifici, on a més de les oficines s’ha instal·lat la biblioteca i l’arxiu històric.

Fins ara la segona planta de la Casa Masó només era oberta parcialment i ara s’ha obert totalment als visitants amb la incorporació de quatre noves habitacions al recorregut de les visites guiades. Es tracta d’una sala d’estar, amb mobles dissenyats per Rafael Masó el 1916; l’habitació per a dos dels seus fills, també amb mobiliari dissenyat per l’arquitecte els anys vint; el dormitori de Santiago Masó, amb un conjunt de mobles isabelins, de mitjans del segle XIX; i l’habitació de la minyona, també amb mobles del segle XIX. Totes les habitacions s’han decorat amb pintures, escultures, dibuixos i altres objectes decoratius de les col·leccions de la Fundació.

Amb aquestes incorporacions al recorregut de la visita guiada, la Casa Masó posa èmfasi en dos aspectes del seu relat museològic. D’una banda, explicar com en una mateixa casa de la Girona de principis del segle XX hi convivien diferents generacions i classes socials, i de l’altra, mostrar la importància de Masó com a dissenyador de mobles moderns podent-los confrontar amb el mobiliari més antic que hi havia a la casa. La reforma de la segona planta de la casa també ha permès que la Fundació traslladi les seves dependències a la tercera planta, on des d’ara s’ha instal·lat la biblioteca i l’arxiu històric, amb espais per a les consultes dels usuaris d’aquests serveis. L’obertura pública d’aquesta planta de la casa permetrà veure els diferents elements artesanals que són obra de Masó, especialment els magnífics vitralls que l’arquitecte havia dissenyat per al que havia de ser el menjador de la seva llar.

“La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932)”

Coincidint amb l’obertura dels nous espais, també es va obrir al públic la visita a l’exposició temporal La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932), que es podrà visitar fins el 10 de novembre. L’exposició intenta mostrar als visitants com eren les cases del Noucentisme i què les distingia. La mostra presenta una selecció de les millors cases de Masó i els seus contemporanis per donar a conèixer l’arquitectura noucentista, en aquest cas centrant-se en els habitatges unifamiliars. L’exposició inclou més de quaranta plànols i dibuixos originals, a més de fotografies antigues i modernes, d’una selecció de divuit cases dels dotze arquitectes més representatius del moviment. A més de Masó, s’hi poden conèixer edificis de Lluís Bonet Garí, Albert Carbó Pompido, Josep Danés i Torras, Raimon Duran i Reynals, Adolf Florensa, Francesc Folguera, Josep M. Martino, Josep M. Pericas, Isidre Puig Boada i els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt.

L’exposició, comissariada per la historiadora de l’art Mercè Vidal i Jansà, mostra detalls i imatges d’habitatges unifamiliars repartits arreu de Catalunya, tant de residències urbanes als afores de ciutats com Barcelona i Olot com de xalets i torres d’estiueig a llocs com Sitges, Viladrau, Blanes o s’Agaró, entre d’altres. L’exposició vol mostrar fins a quin punt el substrat polític i cultural que va donar forma al moviment noucentista també va crear una determinada arquitectura i decoració d’interiors domèstics al servei de la nova burgesia catalana. I al mateix temps es pot comprovar com, durant les dues dècades d’apogeu del Noucentisme, l’arquitectura de cases unifamiliars també va ser una manifestació de l’impuls de modernització per tal d’acostar Catalunya a les tendències de renovació arquitectònica que s’estaven produint arreu d’Europa.