Tríptic dels sants metges de Canet d’Adri. Museu d’Art de Girona

El tríptic sobre els Sants Metges Cosme i Damià, d’inicis del segle XVII, prové de l’església parroquial de Sant Vicenç de Canet d’Adri. Es tracta d’una pintura sobre taula, anònima, que dóna fe de l’existència des del segle XV d’una confraria pietosa a Canet que tenia per advocació aquests dos sants metges, molt populars en l’imaginari col·lectiu medieval. La seva influència es fa visible fins al segle XIX, moment en què els gremis deixen de tenir tant pes. Els sistemes corporatius d’aleshores —confraries, oficis, arts, col·legis— s’agrupaven preferentment sota una advocació religiosa, que tenia com a objectiu l’assistència i la previsió dels mateixos confrares en centúries en què no existia cap mena de previsió social. La creença en uns sants, en el seu culte i favors no deixava de ser un punt d’intercessió obligatòria entre una Terra depauperada i un cel gloriós.

Aquest tríptic es conserva a les sales de reserva del Museu d’Art de Girona. És una mena d’armariet que, un cop tancat, fa 105 x 54 x 9 centímetres. A la part exterior hi ha pintats els rostres de quatre metges famosos: Galè, Sòcrates, Dioscòrides i Baldo. Potser ara per nosaltres el més desconegut d’aquests quatre és Angelo Abati Baldo, metge i físic italià, autor del famós De admirabili viperae natura, et de mirificis eiusdem facultatibus liber (Urbino, 1589). Galè i Baldo tenen a la taula els rostres mig esborrats. Al marge inferior, hi llegim «Más fama: Cosme i Damià», és a dir que consideraven que eren els més importants. En aquest mateix dipòsit es conserva un altre retaule sobre sant Cosme, sant Damià i sant Roc, del Mestre de Lladó.

Cosme i Damià (Aràbia?, s. III – Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303) foren dos famosos metges i barbers, que a més eren germans bessons. Moriren màrtirs a les persecucions de Dioclecià i ja en trobem referències a la Llegenda Daurada de Jaume de Varazze. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes. Se’ls coneix com a sants metges perquè guarien tant homes com animals. A l’època medieval sovint eren invocats contra el flagell de la pesta. Hi ha qui diu que eren amics íntims, que vivien junts, però que l’església els va consagrar com a germans per esvair males interpretacions. L’any 1226 el gremi de cirurgians de París ja va escollir aquests dos sants com a patrons, que també en són del gremi de la medicina. Sempre figuren dibuixats o pintats junts: eren els patrons dels gremis de metges, cirurgians, dentistes, llevadores, barbers i perruquers.

Tríptic dels sants metges de Canet d’Adri (1611) / Oli, tinta i paper/fusta / 104 x 97 x 11,5 cm

Museu d’Art de Girona

Pujada de la Catedral, 12, 17004 Girona / Tel. 972 20 38 34 / Contacte