Un ventall per una núvia, aires d’art. Casa Masó

La Casa Masó, a més d’escenari de creació artística i bressol del Noucentisme, va ser també la llar de la família Masó; homes, dones i nens que van deixar el seu record en els objectes que avui hem heretat. Unes peces especialment suggeridores dins la col·lecció són els seus ventalls. Es tracta d’obres de gran valor pel seu art i bellesa i pel reflex d’una cultura i una societat amb els seus propis codis de convivència. El ventall o vano era un objecte funcional i ornamental alhora, un complement en l’abillament de les senyores i senyoretes que tant servia per alleujar un desmai, fer passar un rubor, cridar l’atenció i, fins i tot, intercanviar subtils missatges entre pretendents.

Els ventalls de la Casa Masó són de finals del segle XIX i principis del XX, moment de màxim esplendor de la indústria ventallera espanyola, quan començava a mecanitzar alguns procediments i mantenia el caire artesanal en la decoració i acabats. Són del tipus plegable o articulat, amb barnillatges d’ós o fusta que reemplacen els materials més costosos, com el vori, units a la part inferior per una petita peça metàl·lica. Estan calats amb senzilles decoracions, formant motius vegetals i florals sobredaurats. També s’utilitzen altres materials com el nacre o el carei, decorats de la mateixa manera amb pa d’or. Pel que fa als països, espai principal que recull el motiu decorat, són fets de paper pintat o roba. En la majoria el paper està imprès amb el dibuix, amb alguns retocs pintats a posteriori, com els petits detalls o les ornamentacions daurades. El disseny segueix un model, un patró comú que trobem en vàries peces i que es pot relacionar amb el corrent iniciat a finals del segle XIX que havia tornat a posar de moda els temes pastorals i galants (inspirats en artistes com Boucher o Fragonard), donant lloc a escenes campestres, en paisatges idíl·lics i amb personatges vestits segons la indumentària del segle XVIII.

També hi trobem escenes mitològiques, coincidint amb un revival a l’època de la cultura grecoromana. En un, per exemple, apareixen representats diversos episodis de la història d’Eneas. Per un costat trobem una escena on es mostra el troià (que s’identifica fàcilment gràcies al barret frigi) en companyia de Dido i, per l’altra, Eneas i Lavínia amb el seu fill Silvio. Finalment també cal destacar, coincidint amb la moda per tot allò exòtic, els ventalls d’estil oriental, freqüents en col·leccions com aquesta. Es tracta d’exemplars de fusta amb fons negre o blanc i decoració vegetal.

Tenim la sort de que algunes de les peces es conserven amb les seves caixes originals. Allà hi apareix el nom del fabricant, que fa molt més fàcil seguir-ne la pista. En un d’ells hi trobem el nom de la seva propietària, Maria de la Bonanova Masó, cosa que enllaça amb el valor sentimental i personal que tenien aquests objectes. De fet, moltes vegades els ventalls servien per commemorar esdeveniments vitals importants, com per exemple casaments, postes de llarg… Mostra d’això és el ventall de noces de doble país de seda, brodat a mà amb fil daurat, que es conserva a la Casa Masó i que es sap que era pel casament de Carme Vinyals, la dona de Santiago Masó, germà gran de l’arquitecte. El brodat representa una garlanda de flors, símbol del matrimoni.

Maria Fontané (Estudiant d’Història UdG / Voluntària Cultural de la Casa Masó)

Imatges: Vano de noces de Carme de Vinyals, que va contraure núpcies amb Santiago Masó el 1918. © Fundació Rafael Masó. 2017 / Vano conservat a la Casa Masó datat entre 1880 i 1910. © Fundació Rafael Masó. 2017