La part interior de la comarca de la Selva és força desconeguda, segurament per l’enorme potencial turístic i la bellesa de la Selva marítima, però aquesta Setmana Santa us convidem, de la mà d’Atri Cultura, a descobrir alguns aspectes poc coneguts d’aquesta comarca. Ho fem a través de 3 magnífiques propostes que us permetran tenir una mica més de coneixement sobre el passat romà i medieval de Caldes de Malavella, sobre la formació del volcà de la Crosa i Sant Llop i, finalment, sobre el passat medieval d’Osor i la relació d’aquest amb les dones. Es tracta en tots els casos de fer un viatge al passat a través del patrimoni, la història i el paisatge de la Selva històrica. Són experiències úniques i molt especials, ideal per a grups reduïts de 12 a 15 persones.
Caldes Romana i medieval
Un arqueòleg guiarà aquesta visita a Caldes de Malavella, que té una durada d’aproximadament 1 hora i mitja, el divendres dia 15 (18h). Caldes de Malavella va ser una de les poques ciutats romanes de Catalunya. Les seves termes són un dels edificis romans més ben conservats de les comarques gironines. La visita a les termes romanes de Caldes es farà de la mà de Joan Llinàs, arqueòleg i historiador, que mostrarà als visitants restes arqueològiques de l’antiga Aquae Calidae i guiarà el passeig pel nucli antic per saber com era la ciutat romana ara fa dos mil anys i com es va transformar en una vila medieval emmurallada, tot descobrint la seva història medieval i les seves llegendes. La construcció de l’estructura original de les termes, actualment visitable, correspon al segon quart del segle I dC, probablement coincidint amb el regnat de l’emperador Claudi (41-54 dC), aprofitant una deu d’aigua termal que encara brolla. A diferència d’altres fundacions romanes que naixien per interès militar o estratègic, Caldes es constitueix a partir d’un interès per la salut i el lleure. La gent anava a les termes a millorar de les seves malalties amb les propietats curatives de l’aigua. El fet que es trobés prop del traçat de la Via Augusta ajudava que molts viatgers hi fessin parada per descansar i avituallar-se. Pel que fa a la Caldes medieval, hi ha tres punts d’alt interès. El primer és les muralles de l’antic Castell de Caldes de Malavella, joia de l’arquitectura medieval a la ciutat, amb tres torres del s. XII, es troba ubicat just al mig del nucli urbà, tot i que les dependències interiors no s’han pogut conservar. El segon és un passeig pel barri dels Polls, on s’hi troben les cases més antigues de la ciutat, com ara Can Trelles (s. XVI-XVII), a la Plaça Petita, o Cal Pebrot (s. XVI-XVII), situada la plaça de Sant Grau. Finalment, enfilant el carrer dels Polls s’arriba a la plaça de les Gallines, que va ser l’escenari del mercat d’aviram durant molt de temps.
El volcà de la Crosa i Sant Llop
La sortida, que tindrà lloc dissabte dia 16 (10h), que dura aproximadament 3 hores i no és apta per a persones amb mobilitat reduïda, proposa fer una passejada per un paratge natural tan singular com la Crosa i descobrir l’abundós i variat patrimoni cultural que els habitants d’aquest entorn privilegiat han llegat al llarg dels segles. Està situat a cavall del Gironès i La Selva (Aiguaviva, Bescanó, Sant Dalmai) i és el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària excepcional és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d’una erupció posterior de mig milió d’anys. La seva fondària màxima és de 74m i el punt més alt és l’ermita de Sant Llop (225m). Aquesta va ser transformada com a torre de vigilància aprofitant l’excel·lent panoràmica. El volcà de la Crosa és un indret d’incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural. És una zona tranquil·la i molt agradable, ideal per fer-hi rutes a peu. Els visitants coneixeran la misteriosa ermita romànica i la torre de telègraf òptic de Sant Llop, una església dedicada a un patró tan poc habitual com Sant Dalmai, els masos històrics que es drecen a la falda del volcà, i fins i tot algun jaciment arqueològic que parla del passat més reculat d’aquest indret sorprenent, ben a la vora de Girona. L’ermita conserva l’estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les empentes de l’encanyissat utilitzat en la seva construcció que podria ser dels segles XII-XIII. A mitjan segle XIX s’hi va construir, aprofitant en part el campanar d’espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar de Barcelona-França i es va envoltar d’una fossat, deixant una plataforma semicircular davant de l’antiga entrada de la capella.
Osor medieval sota el poder de les dones
Aquesta visita cultural, que es farà el diumenge dia 17 (11h) i que dura aproximadament una hora i mitja, transcorre a Osor, un poble situat al mig de les Guilleries selvatanes i que és una localitat de postal. Els visitants s’endinsaran als seus carrers, que mostren un passat medieval carregat d’història: la Torre de Recs, el Pont Vell i les seves cases antigues. Però hi ha una particularitat que potser ha passat per alt, i és que al segle XV a la Vall d’Osor, sota el domini del poderós Vescomtat de Cabrera, el més poderós de l’època, hi manaven les dones. La noble Sansa Ximenis de Cabrera es va quedar vídua per segona vegada, en aquesta ocasió del fill de la Comtessa de Foix, el 1417. Aleshores, va abandonar les terres de Foix en una data per determinar, sense cobrar tota la seva dot, i els diners de que disposava els va invertir en la construcció de la capella de Santa Clara de la catedral de Barcelona i en l’adquisició i administració dels drets de la vall d’Osor, que va comprar al seu germanastre Ramon de Cabrera. És per això que durant una època, a Osor hi manaven les dones. La visita és tota una experiència cultural en un entorn idíl·lic de les Guilleries, on la història de les dones té un gran protagonisme. Aquesta activitat no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Imatge destacada: Volca de la Crosa, a Sant Dalmai. Imatge: Maria Geli / Pilar Planaguma. Arxiu Imatges PTCBG.
