Sant Pere de Llorà a Sant Martí de Llémena
Aquest poble idíl·lic perdut enmig de la vall ens serveix per gaudir de la naturalesa en estat pur i d’una joia arquitectònica: Sant Pere de Llorà. És l’església parroquial de Llorà i està situada a tocar de la carretera de Sant Gregori a Sant Martí de Llémena. Esmentada l’any 1058 per primera vegada per una intervenció de la comtessa Ermessenda, recents excavacions arqueològiques han descobert que l’església està construïda sobre un edifici anterior que es podria remuntar al s.IX. La construcció romànica, del s.XI, va aprofitar algunes de les restes de l’edifici preròmànic i fou objecte de diverses reformes, el segle XV degut a uns importants terratrèmols, el segle XVII -afegint-hi una altra nau i refent la porta- i el XVIII. L’edifici romànic és d’una nau amb un absis semicircular i dues petites absidioles laterals, descobertes recentment.
Monestir i castell de Cervià de Ter
Cervià de Ter és un encisador poble medieval d’origen romà d’una gran riquesa patrimonial. Al centre del nucli antic es conserva bona part de la muralla medieval, els safareigs antics i les restes del castell, recentment restaurat. Hi passa un tram del camí de Sant Jaume. L’emblemàtic monestir de Santa Maria està situat a l’exterior del nucli antic urbà del poble de Cervià de Ter. Va ser fundat l’any 1053 per Silvi Llobet, senyor de Cervià i va dependre de Sant Miquel de Clusa fins al s. XVI quan va entrar en decadència i va formar part de Santa Maria de Ridaura i més tard de Sant Pau del Camp. El monestir d’estil romànic consta d’una planta basilical, tres naus de dos trams i tres absis oberts al transsepte i va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Si feu el Camí de Sant Jaume hi passareu per davant. Poseu-vos en contacte amb l’associació cultural dels Amics de Cervià Antic per una visita guiada.
Castellum i Sants Metges a Sant Julià de Ramis
Al cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis es troba el jaciment arqueològic Castellum Fractum, una antiga fortalesa tardoromana edificada sobre un antic poblat ibèric construït entre els segles IV i V. La situació del jaciment valora les vistes que s’obtenen des d’aquest enclavament, que en el passat era ideal per al control de les mercaderies a través de la Via Augusta. Des de 1996 s’ha anat excavant de forma sistemàtica tant el poblat ibèric com el romà, fins que l’any 2012 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Les funcions del Castellum eren diverses i la seva situació, amb abundància d’aigua i bosc, era òptima per a complir-les: vigilància i control principalment, però també defensa i aprovisionament o avituallament. Avui és un espai museïtzat i visitable, fàcil també per a nens. Uns cartells informatius posen a l’abast dels més petits una història en format còmic per entendre la vida a la fortalesa romana i visigòtica. A l’estiu s’hi fan visites guiades i fins i tot espectacles que expliquen part de la seva història de manera teatralitzada.
Central hidroelèctrica i pou del glaç de Bescanó
La central hidroelèctrica Berenguer és un edifici industrial modernista, que està situat a Bescanó. La part del salt d’aigua presenta una decoració curiosa amb figures de monstres i vegetals. L’edifici, que és visible per fora, des de la carretera, fou dissenyat per l’arquitecte Joan Roca i Pinet. Per la seva banda, el pou del glaç està situat al poble de Vilanna (Bescanó). La construcció està formada per un mur circular de pedra i morter de calç, de poc més de mig metre de gruix i una alçada que arriba fins els 11 metres. El perímetre extern és de 28 m i el diàmetre de 9,3 m, mentre que la seva superfície útil és de 50 m². Tenia una capacitat estimada bruta d’uns 550 m³ i conserva la porta d’entrada a la part superior. Actualment és visitable a partir d’una ruta senyalitzada que comença a la propera església de Sant Mateu de Vilanna.
Sant Roc i la Torratxa de Vilablareix
Situada al cim del turó del mateix nom, de 196 metres d’alçada, al sud-oest del terme de Vilablareix, prop dels límits amb Aiguaviva, es troba l’ermita de Sant Roc. La primera notícia que en tenim és de l’any 1435. Es tracta d’un edifici d’una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent, on també hi ha una finestra gòtica d’arc conopial, un petit ull de bou i un gran campanar d’espadanya de dos ulls. Antigament era coneguda com a Sant Roc de les Núvies. El nom li ve de la tradició que deia que les noies que visitaven l’ermita, en un any ja eren casades. Per altra banda trobem la Torratxa. Envoltada de conreus privats i al mig del camp entre Can Jordà i Can Saüc també s’anomena la Torre dels Moros, al municipi de Vilablareix. L’excel·lent estat de conservació d’aquest monument funerari romà sorprendrà els visitants. Data de la primera meitat del s. III dC, la seva planta és rectangular i té una alçada de 8,62 m. Estava envoltada per una necròpoli també d’època romana i consta de dos pisos separats per 3 fileres de rajoles i un terrat.
