Nit de lluna a Girona (Museu d’Art de Girona)
Aquest pintura és una de les obres més destacades de Prudenci Bertrana, un home polifacètic que és més conegut per la seva faceta d’escriptor -és l’autor de Josafat, entre d’altres-, que d’artista plàstic. Aquesta pintura data del 1917 i coincideix en el moment just en què l’autor va abandonar temporalment les ànsies de pintor per a dedicar-se plenament a l’escriptura. Un final d’etapa que coincideix amb el trasllat definitiu de Girona a Barcelona. La visió nocturna de les cases de l’Onyar, amb la catedral al fons, presidida per una gran lluna plena que accentua el reflex de les façanes al riu, en una simfonia de blaus i magentes. Una imatge que sembla il·lustrar la descripció que recull Bertrana en la seva novel.la autobiogràfica El vagabund, quan el protagonista contempla de nit la ciutat amb «la pintoresca renglera de cases velles i desiguals reflectida confusament en l’aigua espessa i calmosa del riu». L’obra s’exposa al Museu d’Art de Girona, a l’antic Palau Episcopal. A través de les seves estances el museu ofereix un viatge al llarg de la història de l’arquitectura i acull la col·lecció d’art més important de les comarques de Girona, amb peces datades des de l’època romànica fins a les albors del segle XX. Complementen les instal·lacions del Museu d’Art dos espais ubicats a la zona del mercadal, dins l’edifici de l’antic hospital de Santa Caterina: l’antiga farmàcia hospitalària i la capella (avui Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya), on s’exposa el quadre El gran dia de Girona (dipòsit MNAC), el més gran de la pintura catalana (496 x 1082 cm).
Pots Farmàcia Esteva (Museu Municipal Llívia)
La joia de la corona del Museu Municipal de Llívia és tot el material moble procedent de la Farmàcia Esteva, considerada l’oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa, que es remunta a inicis del segle XV. Una de les singularitats de la Farmàcia Esteva és la seva col·lecció de pots. Són pots monocroms, vidriats en blau cobalt per fora i esmaltats en blanc a l’interior, probablement procedeixin de la Talavera del segle XVI. El que destaca de la col·lecció és la quantitat que n’hi ha. Estan retolats en fred i l’apotecari hi dibuixava medallons a l’estil Lluís XVI. Els pots es troben al cordialer de la farmàcia. Els cordialers eren uns mobles de fusta, decorats i treballats, que tenien forma de petits retaules amb prestatges per guardar-hi, ordenadament, els productes de farmacopea més elaborats. Pel seu valor artístic i pels continguts dels seus pots, aquest moble solia estar en un lloc destacat dins de la farmàcia. El material de la Farmàcia Esteva va ser comprat per la Diputació de Girona amb la condició que no sortís mai de Llívia i l’Ajuntament se’n va fer càrrec. El material provinent de la farmàcia ocupa tota la planta baixa de l’edifici que alberga el Museu Municipal de Llívia, en el qual es pot fer un tast de la història més que rellevant de la vila de Llívia a través d’algunes de les peces arqueològiques, etnològiques i documentals.
Òmnibus (Museu Etnològic del Montseny)
És una de les peces que queden gravades en el record del visitant. L’òmnibus és un vehicle de transport d’onze places carrossat l’any 1923 a Arbúcies, sobre un motor i xassís Chevrolet. Va estar en funcionament durant quaranta anys, fins que les carrosseries metàl·liques amb tub de ferro van substituir les de fusta i semi-metàl·liques per l’estalvi de pes que suposaven. La industria carrossera d’Arbúcies va esdevenir, amb el temps, un dels motors econòmics de la vila. Amb el característic color vermell de la companyia Solé, és una icona del Museu Etnològic del Montseny (MEMGA). Aquest equipament, que data del 1985, va ser concebut com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny. La relació entre les persones i el medi, i els mecanismes que intervenen en aquesta relació, són el marc principal de les seves línies de treball, així com la implicació en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori. Ocupa un edifici del segle XVII totalment restaurat i adaptat, disposa de quinze sales d’exposició permanent en les quals el visitant pot observar els testimonis materials de les diferents comunitats humanes que al llarg de la història han poblat el massís. Dins de les seves col·leccions cal destacar les mostres d’oficis artesanals i de la primera industrialització i un extraordinari fons de materials arqueològics dels segles XIV-XVI.
Capitell (Museu de la Mediterrània)
Al cim del massís del Montgrí s’alça la figura del Castell del Montgrí (segle XIII). Un dels pocs elements decoratius del castell eren quatre capitells, dos dels quals es conserven al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí. Eren peces d’una extrema simplicitat que van ser esculpides per un hàbil picapedrer que va imitar els elements iconogràfics de tradició romànica. La peça que us mostrem la componen quatre caps, de relleu molt destacat, situats en els angles superiors, i al centre hi trobem la presència d’una pinya. El Museu de la Mediterrània es va inaugurar l’any 2003 i és una aposta per esdevenir un espai de coneixement, de reflexió i de recerca al servei de les inquietuds i problemàtiques que afecten els ciutadans del segle XXI. Obre les portes a la descoberta de l’espai humà de la Mediterrània partint del territori del massís del Montgrí, la plana del Baix Ter i les illes Medes. Un espai que ha estat modelat per una llarga història d’intercanvis amb pobles de la Mediterrània que comparteixen un passat, un present i un futur comuns. Es tracta d’una experiència participativa per a grans i petits que convida a flairar les aromes de la Mediterrània, escoltar els seus sons i músiques, tocar la història i gaudir d’un audiovisual que mostra la realitat mediterrània d’avui.
La Pepa catalana (Museu del Joguet)
La nina és i ha estat un dels joguets més present en totes les èpoques i cultures. A Catalunya, una de les que més anomenada va tenir va ser la Pepa catalana. Fabricada a final del segle XIX amb cartró pintat, aquesta nina tenia les cames i els braços articulats, portava un senzill vestit de teixit i es caracteritzava per dur sabates de taló. La Pepa catalana es fabricava de moltes mides diferents, des d’uns quinze centímetres fins a un metre d’alçada; això feia variar el preu de venda. El fet que aquesta nina fos assequible per a totes les butxaques la va fer molt popular. N’hi ha diversos exemplars al Museu del Joguet de Catalunya, un equipament inaugurat l’any 1982, que proposa un viatge per la història del joguet industrial a Catalunya. Jocs de la nostra infantesa, o la de generacions enrere: teatrins, cavalls de cartró, cuines, pilotes, nines, baldufes, joguets de llauna amb corda, avions, cotxes, trens, tricicles, jocs de construcció, ossets, jocs de l’oca, circs, titelles, robots, i molts altres companys enyorats dels apassionants i imaginatius moments de joc de la infantesa.
