A la cultura ningú l’atura, els museus són ara el nostre oasi. Aprofitem-ho?

Trobem a faltar el teatre o un bon concert en directe. A vegades sembla que tot s’hagi aturat. Però no ho ha fet tot, els museus en aquestes circumstàncies poden ser l’excepció, l’oasi, la mostra de que res no atura la cultura. És hora d’aprofitar-ho. Si és cap de setmana i no podeu traspassar els límits de la localitat on residiu, potser és el moment de redescobrir el museu local, si és que teniu la sort de disposar-ne. Si és entre setmana i disposeu de temps, podeu fer una visita a alguns dels museus que us proposem. No són dels més grans, però sí que us n’assegurem l’interès.

Museu Etnogràfic de Ripoll. Foto: Diego Espada. Arxiu Imatges PTCBG.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Aquest cap de setmana (14 i 15 de novembre) el Museu Etnogràfic de Ripoll fa jornades de portes obertes, de manera que els residents a la localitat pre-pirinenca estan de sort. L’objectiu del Museu Etnogràfic de Ripoll és documentar, estudiar, difondre i conservar el patrimoni etnològic material i immaterial, especialment del Ripollès, abastant el Pirineu Oriental. La seu que ocupa actualment el museu, inaugurada el març del 2011 -va ser fundat el 1929 sota el nom d’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll-, convida a fer un recorregut –interessant per a grans i petits–, que mostra el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir.

L’exposició permanent ocupa tres plantes del museu, es divideix en una dotzena d’àmbits i inclou un audiovisual, peces provinents d’excavacions arqueològiques, col·leccions relacionades amb els pastors i la pagesia, objectes que s’hi relacionen, però també amb la vida a la llar, les aficions o la religió. El fons del museu també ens parla dels artesans i de la implantació de la indústria, sobretot tèxtil i metal·lúrgica. Està adscrit al museu ripollès l’Scriptorium: l’escriptori de Santa Maria de Ripoll, que va deixar un vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, dels més rellevants d’Europa a nivell paleogràfic, textual i artístic. Actualment l’escriptori és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el Monestir de Santa Maria de Ripoll va tenir al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, que van esdevenir dels més importants d’Europa.

Collars musicats per a esquelles, de la col·lecció del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Finalment, un altre espai adscrit al museu és la impressionant Farga Palau. Va ser fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar, l’any 1978. Ocupa la planta baixa d’un edifici d’habitatges, amb les trompes d’aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l’obrador, es troba la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per emmagatzemar l’aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera contínua, dóna nom al mètode de la farga catalana. A més de ser l’única farga de Catalunya i potser d’Espanya que encara elaborava peces d’aram fins a la segona meitat del segle XX, la característica més singular de la Farga Palau són els dos martinets instal·lats, amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer.

Entreu al web del museu i consulteu el seu programa d’activitats, també familiars, i de visites guiades, en quedareu gratament impressionats per la seva vitalitat i pel seu interès. La jornada, es clar, s’ha de completar amb la visita a la portalada romànica del monestir de Santa Maria de Ripoll i al mateix monestir.

Espai Ceretània

El modestíssim Museu Espai Ceretània de Bolvir, a la Cerdanya, és sobretot un centre d’interpretació. És per això que està situat als peus d’El Castellot, un jaciment arqueològic remarcable. L’Espai consta d’una sala d’exposició permanent que explica les diferents fases del jaciment amb plafons informatius i vitrines amb els objectes recuperats, elements interactius i tàctils i un breu audiovisual de la història de la Cerdanya. També disposa d’una sala polivalent que acull exposicions temporals. L’Espai Ceretània també disposa d’un taller d’arqueologia en el qual, en època d’excavacions, es poden observar els treballs de neteja i restauració de les peces que s’hagin pogut trobar a l’assentament d’El Castellot.

El Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzats al Pirineu i un assentament ibèric-ceretà, però també romà i medieval. La seva primera ocupació es data el IV a.C. i hi pertanyen estructures comunals (sitges d’emmagatzematge o una muralla), espais i elements domèstics (llars de foc, molins de mà, contenidors ceràmics,…). Per aquest jaciment hi passà el general cartaginès Annibal amb els seus elefants de camí per combatre a Roma a les guerres púniques. També va rebre influències del món romà (s.II-I a.C.) i va ser reocupat durant l’alta edat mitjana (s. X-XII).

Museu dels Sants d’Olot

El Museu dels Sants va ser creat amb l’objectiu de fomentar l’activitat artesana de producció d’imatgeria i s’articula al voltant de l’històric taller El Arte Cristiano, fundat l’any 1880. Aquest equipament ocupa un edifici neogòtic, al centre d’Olot, que l’arquitecte modernista Joaquim Codina va projectar a finals del segle XIX per encàrrec de Joaquim Vayreda per tal d’acollir el taller i la residència de Marian Vayreda i la seva família, que ocupava el primer pis.

Vista del Museu dels Sants, d’Olot. Foto: Museu dels Sants.

El Museu dels Sants és viu, encara s’hi produeix imatgeria i ho aprofita per mostrar al visitant, de primera mà, la producció d’imatgeria religiosa, la seva història, les tècniques emprades i la seva repercussió mundial. A la planta baixa i al soterrani, uns grans finestrals que comuniquen el Museu amb els tallers permeten al visitant veure el treball diari dels artesans alhora que es narra el procés de producció. La primera planta del Museu acull l’exposició permanent amb diferents àmbits: cultura popular, la producció dels tallers de la ciutat i un darrer dedicat a la figura de Marian Vayreda i a la seva obra literària. La planta superior del Museu està dedicada a la programació d’activitats educatives, tallers didàctics i exposicions temporals.

El museu olotí destaca pel seu programa d’activitats adreçat a les escoles, però també l’adreçat a les famílies. Una de les darreres activitats incorporades a la programació, amb un èxit remarcable, és l’escape room anomenat Un sacco di sangue.

Museu Municipal Llívia, Farmàcia Esteva

La Farmàcia Esteva és el motiu de ser del Museu Municipal de Llívia, que es va fundar a partir de la compra de l’antiga farmàcia, l’any 1965, per part de la Diputació de Girona. El contracte de compra-venda estipula que la farmàcia s’ha de quedar a Llívia i és així com sorgeix la necessitat de crear un equipament que l’aculli. Primer s’ubica a la planta baixa de la torre Bernat de So, però posteriorment es trasllada a l’edifici que també acull l’Ajuntament.

Cordialer de la Farmàcia Esteve. Foto: M. Geli/P. Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG

La farmàcia Esteva va ser regentada per la família Esteva des d’almenys l’any 1704, fins que va tancar les portes, l’any 1926. El mobiliari de la farmàcia va ser considerat el 1955 una peça del patrimoni local que havia de ser preservada, ja que el seu origen podria remuntar-se al segle XV o XVI, de manera que era una de les farmàcies més antigues d’Europa. Del mobiliari n’han perviscut el cordialer barroc, les prestatgeries amb els pots blau cobalt i blau i blanc i un conjunt de caixes policromades, on hi apareixen diverses figures de sants i de savis de l’antiguitat clàssica. També inclou una col·lecció de flascons de vidre on s’hi troben els fàrmacs que s’utilitzaven, eines per tal de fer les elaboracions i l’escriptori i rebotiga del farmacèutic, amb una col·lecció de llibres sobre farmàcia.

Espai del Museu de Llívia dedicat a la Farmàcia Esteve. Foto: M. Geli/P. Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG

Actualment el museu consta de l’espai de recepció i, una planta per sota, de tres sales que contenen l’exposició permanent. En la primera s’hi explica la història de Llívia, en la segona es narra la història de la Farmàcia i en la darrera es coneix la història de la Farmàcia Esteva i el seu patrimoni moble. A les sales s’ho combinen els textos i els objectes, a més a més d’audiovisuals i interactius que complementen la visita.

Aquestes són les nostres propostes, però no dubteu a consultar la llista de museus pertanyents a la Xarxa de Museus de les Comarques Gironines, l’oferta és variada i molt interessant.

Imatge destacada: Museu Etnogràfic de Ripoll. Foto: Jordi Renart. Arxiu Imatges PTCBG.