Biografies d’exiliats al MUME: Família Cos Roget

L’espai Biografies d’exiliats de la secció de Testimonis i herències documentals de l’exili, dins l’exposició permanent del MUME, mostra actualment una part dels documents generats a l’exili per part de la família Cos Roget de Figueres sota el nom de La família Cos Roget. La vida i la mort a l’exili francès. En aquest espai s’exposen, de manera temporal, diversos exemples de persones o famílies exiliades que han donat al MUME documentació o objectes que testimonien la diversitat i la complexitat de l’exili republicà. Fins avui s’han exposat en aquest espai de la sala Vivències de l’exili documents de Miquel Santaló, Bernat Olivé, Josep Mir i de les famílies Burguès Padrós, Serra Miralles, Vázquez Marquínez, Vilalta Florensa i Cabratosa Sender.

1939 Laissez-Passer Dolors Cos Montauban rDolors Cos Roget va néixer a Figueres el 1904, filla de Josep Cos Casademont (Figueres, 1868 – Montauban, 1944) i Pilar Roget Oliveras (Figueres, 1867 – Montauban, 1941). El pare, Josep Cos, era membre d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i ella va estudiar francès i anglès i es fa formar en mecanografia, estenografia i dactilografia. De ben jove es va implicar en diverses associacions culturals de Figueres, com El Pomell de Joventut “Les Gràcies de l’Empordà”, i es va establir com a professora particular de francès i anglès i com a traductora. També va començar a escriure a diverses publicacions a nivell local, entre 1921 i 1936, com ara La Veu de l’Empordà, La dansa més bella i Empordà Federal. Més endavant, als anys 30, va publicar textos també a mitjans de Barcelona com a L’Opinió i La Rambla. Entre 1921 i 1936 va treballar com a mestra de francès a Figueres i també com a administrativa interina a l’Ajuntament de Figueres (1938).

El 1939 va marxar a l’exili amb els seus pares, que ja eren grans, i, uns mesos després d’haver travessat la frontera, van establir-se a Montauban, on va viure de lloguer amb els seus pares en diferents domicilis. Allà va treballar com a mestra al barri de Pomponne de Montauban, al servei de la Prefactura de Tarn i Garona (1939), per al Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d’Espagne i a l’escola de l’American Friends Service  Committee -Quakers Américains (Montauban, 1941-1945), tot i que va  treballar també una temporada el 1940 a Tolosa de Llenguadoc com a estenògrafa i dactilògrafa per a la Compagnie Olivier.

1946 Hors-cours ERLa seva mare va morir el febrer de 1941 i el seu pare el maig de 1944. El 1945 va marxar a viure al Voló, al Rosselló, des d’on va publicar un petit conte al setmanari L’Espagne Républicaine. Hebdomadaire politique et littéraire publicat a Tolosa de Llenguadoc. Aquest conte, titulat Hors-cours (Fora de circulació), està basat en la seva experiència de l’exili a Montauban i va ser  publicat el dissabte 13 d’abril de 1946 gràcies al redactor en cap de la  publicació, Antonio Fernández Escobés. Després de viure un temps al Voló (1945-1946) el 1948 es va traslladar a París, on va viure la resta de la seva vida fins que va morir, el 1992.

Miquel Serrano (Historiador i conservador)