Si encara no el coneixeu, us presentem el projecte Càntut. Que què és això? Doncs així, a grans trets, és un portal web que va néixer per recollir, conservar i promoure el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines, és a dir, aquelles cançons que cantaven els nostres avantpassats, els nostres rebesavis, besavis, avis i pares que explicaven els seus temps, la seva societat, la seva manera de veure i viure la vida i que corren perill de desaparèixer.
Una acció més de promoció d’aquest cançoner tradicional és la iniciativa #lacançódelsdilluns, que pel format de l’etiqueta ja us deveu imaginar que els responsables del portal l’han iniciat al seu perfil de twitter. Aquesta inicitiva consisteix en proposar cada dilluns, a través del seu time line, amb una piulada amb aquesta etiqueta, una de les peces del cançoner allotjat al web. El catàleg inclou més d’un miler de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses o històriques recollides per “caçadors de cançons” i cantades per avis i àvies.
Però Càntut és força més, perquè a part de fer aquest recull de cançons amb l’ànim de preservar-les -això vol dir fer-ne una catalogació gairebé de caràcter i exhaustivitat científiques-, també és el promotor d’un festival que es duu a terme durant el mes de novembre a Cassà de la Selva i que té com a objectiu donar vida al cançoner popular, i també participa en produccions, projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat, com ara el meravellós disc Càntut, de Sanjosex i Carles Belda. D’altres produccions són l’exposició Peret Blanc de Beget, considerat l’últim músic sense solfa del país, o el curs de percussió corporal amb cançons de tradició oral a càrrec de Santi Serratosa.
