Turisme i cementiri són dos conceptes que, de primeres, no mariden gaire bé. Però si us hi pareu a pensar, fer turisme no deixa de ser l’acció de viatjar per visitar un lloc concret, atrets per la seva cultura, la seva gènesi, el seu aspecte i mil i altres motius. De fet, escampats pel mon, hi ha un gran nombre de cementiris que tenen anomenada i reben milers i milers de visitants a l’any. El cementiri jueu de Jerusalem, el cementiri Okunoin Koyasan, al Japó, l’antic cementiri jueu de Praga, el Highgate Cemetery de Londres o el cementiri de Mirogoj, a Zagreb, en són només alguns d’aquests. A les comarques gironins també hi ha cementiris que mereixen ser visitats pel seu valor patrimonial i artístic, cementiris que són un veritable tresor. Ens referim a l’antic cementiri mariner de l’Escala, al cementiri modernista de Lloret de Mar, al cementiri de Figueres i al cementiri d’Olot i us proposem que hi feu una visita. En aquest post us expliquem perquè paga la pena fer-la.
L’antic cementiri mariner de l’Escala
Es tracta d’un conjunt d’arquitectura popular d’estil neoclàssic del 1835, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i és únic en la seva categoria en tota la Costa Brava. L’any 1970 es va clausurar al·legant que impedia el creixement urbanístic i que existien també motius de salubritat pública. Aleshores es va engegar una campanya en contra de l’enderrocament per part de la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular, que va aconseguir que el 1984 el monument fos catalogat i declarat BCIN, de manera que quedava totalment protegit per la llei. La declaració com a Bé Cultural en destaca l’homogeneïtat del conjunt, d’estil neoclàssic, amb nínxols rematats amb timpans i emblanquinat de calç. L’escriptor Josep Pla considerava que era un dels cementiris més bells de la Costa Brava i, entre d’altres, hi ha enterrada, des del 1966, l’escriptora escalenca Víctor Català. Fa tan sols 5 anys, el cementiri va ser sotmès a un procés de restauració i el gener de 2019, coincidint amb el 80 aniversari del bombardeig a l’Escala durant la Guerra Civil espanyola, es va inaugurar l’escultura Absències, de Pia Crozet, amb la llista del noms de les 63 persones que van morir en aquell esdeveniment o en els camps d’extermini nazis. Des del Museu de l’Escala s’organitzen visites guiades i enguany s’han organitzat un parell de visites nocturnes guiades per l’historiador Gabriel Martín Roig.
Cementiri de Figueres
A tocar de la carretera del Far es va construir aquest cementiri municipal, el tercer de la vila de Figueres al llarg de la seva història, i va ser necessària la seva construcció pel fet que l’anterior havia estat engolit pel creixement de la ciutat i quedava dins la trama urbana, un fet que incomplia la prohibició del govern emesa el 1785 d’enterrar prop d’una església o dins d’una població. L’anterior cementiri estava adossat a la muralla medieval, on actualment hi ha part del Teatre-Museu Dalí, i el nou el va substituir. L’any 1814 es va aprovar l’emplaçament del cementiri actual, a la zona de La Campassa, el 1817 va entrar en funcionament i el 1830 va finalitzar el trasllat de les restes de l’antic cementiri. Actualment, l’edificació acull un total de 17 elements funeraris que estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són panteons i tombes singulars, alguns dels quals projectats per arquitectes i escultors de renom com Josep Llimona, August Font o Venanci Vallmitjana. El panteó Dalí, de principis del s.XX, la tomba Arola, del s.XIX, el panteó de Marià Vilallonga, dels volts del 1880 o els sepulcres Galí i Janer (modernista) són alguns d’aquests elements. A més, Figueres ofereix la possibilitat de fer una visita guiada al cementiri gràcies a un codi QR que enllaça una audioguia. La ruta està disponible en quatre idiomes, en horari d’obertura del recinte. A l’audioguia digital hi ha també disponibles els texts locutats per a persones amb diversitat funcional auditiva i cada punt de l’itinerari està geolocalitzat en un mapa. La documentació i elaboració dels texts de la ruta són obra de la historiadora de l’art i doctora en humanitats Mariona Seguranyes.
Cementiri modernista de LLoret de Mar
A la vila de Lloret de Mar, el llegat dels indians -sector de població enriquit que havien tornat de “fer les Amèriques”- no només es pot comprovar en edificis residencials, també van deixar petjada en el cementiri del poble impulsant-ne la reforma a finals del segle XIX. Com a Figueres, a Lloret es realitzaven els enterraments als voltants de l’església, en aquest cas, la de Sant Romà, construïda al segle XVI. A finals del segle XIX, gràcies a la iniciativa de famílies amb vincles amb el comerç d’ultramar i vinculades directament amb la burgesia barcelonina, les obres de construcció del cementiri van ser possibles,. seguint un projecte de l’arquitecte Joaquim Artau i Fàbregas, en el qual hi van participar altres arquitectes de renom, com ara Puig i Cadafalch o Bonaventura Conill i Montobbio, autor dels hipogeus Durall/Surís, Durall/Carreras i Mataró/Vilallonga o del panteó Esqueu i Vilallonga. Conill és considerat l’arquitecte per excel·lència del modernisme a Lloret de Mar. La distribució del cementiri està ben pautada, aplicant les tendències urbanístiques pròpies de les grans ciutats decimonòniques a una altra mena de ciutat, de mides més reduïdes. Les avingudes, els passejos, les placetes i les illes de nínxols, tot l’espai està organitzat en funció d’unes pautes de jerarquia social. A l’avinguda principal s’hi situen els comitents privats, els indianos, mentre que a dreta i esquerra s’hi distribueixen les tombes de segona i tercera categoria i, més enllà, un espai per a les inhumacions civils i un altre pels no batejats. Els monuments històrics del cementiri han estat dotats amb panells explicatius multilingües.
Cementiri d’Olot
El Cementiri Municipal d’Olot, que es troba al peu de les grederes del volcà Montsacopa, es va inaugurar el 20 d’agost de 1821. Aleshores constava d’un únic recinte, l’entrada del qual encara es conserva, dels tres quadrilong escalonats que existeixen actualment. La bellesa de les sepultures del segon recinte captiva el visitant i configura la identitat més potent de la necròpolis, ja que s’hi poden trobar obres dels escultors i pintors com Celestí Devesa, Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre d’altres. La majoria es troben en una de les galeries més boniques del cementeri, la de Santa Sabina, on hi ha la majoria de plaques de bronze realitzades pels escultors i pintors olotins abans esmentats. Les plaques, com si fossin portes, guarden nínxols familiars, coronats per un entaulament de forma triangular, ornat amb motius vegetals estilitzats. A cada costat hi ha unes columnetes amb capitells corintis i altres elements decoratius. També s’hi pot admirar forja de Can Barberí, la foneria que actualment acull la seu del reputat despatx d’arquitectura RCR.
.
