Hi ha poca gent, fora del món rural, que conegui de què es parla quan es fa referència als collars musicats. El collar de l’animal és el complement de l’esquella, a la qual manté en el seu lloc sense que aquesta molesti a l’animal.
Al llarg de l’estiueig o en les hores mortes de l’hivern, mentre el rabadà tocava el flabiol, el pastor s’entretenia treballant la fusta de boix o de pi i elaborant estris que li serien útils a la muntanya i, a vegades, fent objectes d’art popular decorats amb incisions (en el llenguatge dels pastors, musicats). Abans de musicar la fusta, li donava la forma adient i tancava el collar amb un sistema format per una, dues o tres clàvies de fusta i una estella transversal.
Les eines que emprava eren una navalla i el cullerer o gratussa, un petit ganivet de fulla corba. Un exemple són els collars d’ovella que us mostrem, tots decorats de manera diferent, i que s’utilitzaven per a identificar determinades ovelles (la que estava prenyada, la que estava ferida, ….). Hi havia també, però, una finalitat protectora contra tota mena de desgràcies i malures.
Plaça de l’Abat Oliba s/n 17500 Ripoll / Tel. 972 703 144 / museuetnografic@ajripoll.cat
