Comenceu l’any regalant música i teatre a les comarques gironines

L’oferta cultural de les comarques de Girona és excepcional i us proposem, en aquest inici d’any, que ho aprofiteu per regalar bon teatre, bona música i bon circ, o que feu una tria per a vosaltres mateixos, sortint una mica tant de la zona de confort, com de la vostra zona geogràfica més immediata, perquè hi ha teatres, tots ells equipaments municipals, que tenen una programació que paga la pena de seguir amb atenció. Són els casos, a banda de Girona (Teatre Municipal, La Planeta), d’Olot, de Banyoles, de Lloret de Mar, de Figueres, de Celrà o de Bescanó, entre d’altres. Per per rematar-ho us oferirem un bonus track, amb quatre festivals que ja tenen les entrades a la venda d’alguns dels artistes que formaran part del cartell aquesta primavera i aquest estiu.

  • El mar, visió d’un nens que no l’han vist mai

Alberto Conejero i Xavier Bobés dirigeixen aquesta muntatge ple de poesia, objectes i documents, sobre el mestre republicà que va voler mostrar la immensitat del mar al seu alumnat. L’obra es basa en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar i en la figura del seu mestre Antoni Benaiges. Aquest va fer una promesa als seus alumnes, els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos, l’hivern del 1936. Els va prometre dur-los a veure el mar, però no va poder complir mai la seva promesa, ja que va ser afusellat el 26 de juliol del 36. Segons Bobés i Conejero, la peça proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies. La funció que es celebrarà a Girona serà accessible, amb audiodescripció, subtítols, bucle magnètic i so amplificat amb auriculars. 27 de gener (20h), Teatre Municipal de Girona. 29 de gener (19h), Sala La Cate de Figueres.

  • Més lloc per a la fosca

Més lloc per a la fosca és un espectacle electrònic d’arrel -i de terror- basat en la novel·la Solitud de Víctor Català. Alhora, és també una investigació de la relació entre l’imaginari de Víctor Català i la tradició oral. És un espectacle tan poètic com transgressor; amb veus d’arxiu interactuant en escena a través d’un sampler. Amb un discurs articulat des de l’ecofeminisme i posant el focus en el diàleg passat-present, la peça té un lema molt clar sobre la violència de gènere: tota cosa estada deixa senyal. Dirigida i interpretada per Elvira Prado-Fabregat, l’obra recorre fragments de Solitud, que s’enllacen amb cançons de la música popular catalana. La música en viu, de la mà de la multiinstrumentista Míriam Encinas-Laffitte, el pianista Carles Viarnès i la bateria Laia Fortià, es fusiona amb enregistraments provinents de l’arxiu Càntut. Més lloc per a la fosca és un projecte cultural que combina recerca, espectacle i exposició. L’exposició, que es podrà veure al Bòlit Sant Nicolau del 12 de maig al 24 de setembre, explora l’univers mític creat per Víctor Català/Caterina Albert i estableix un diàleg amb artistes contemporànies com Maddi Barber, Pilar Codony, Mireia Coromina, Alba G. Corral, Alba Lombardía i Carles Viarnès. 28 i 29 d’abril (20h), Teatre Municipal de Girona (pendent de confirmar el lloc exacte).

  • El temps de les tortugues

A través dels poemes de Dora Cantero, de vegades esquinçats i d’altres vegades plens d’ironia i humor, i amb la delicada presència musical de Joan Bramon Mora, ens convertim en tortugues: entrem i sortim des del fons del mar a la superfície i, sense adonar-nos-en, aprenem a nedar. I és que El temps de les tortugues és i no és tot això. Simplement és una trobada que et necessita a tu per completar-se. Dora Cantero és una artista multidisciplinar, que ha dedicat una gran part de la seva trajectòria a les titelles, un àmbit en el qual excel·leix fins al virtuosisme, formant part de la companyia Mimaia Teatre. Cantero, però, també és capaç de crear meravellosos poemes visuals, com ho demostra al seu perfil d’instagram. La seva complicitat amb Joan Bramon Mora és indubtable i es reflecteix clarament en aquest espectacle, una aposta força personal de l’artista. 19 de gener (20 h), Teatre Principal d’Olot.

  • Moriu-vos

Moriu-vos, del col·lectiu Cultura i Conflicte, és un crit contra l’edatisme i la invisibilització de la vellesa. Una proposta per provocar la conversa entre generacions. Una obra que parla de la gent gran i de nosaltres mateixos. La Verge Maria pensa que l’espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse no pot ballar des que viu sota l’aigua… Volem arribar als cent anys, però qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés? Després del colpidor Encara hi ha algú al bosc, amb el qual van debutar, Cultura i Conflicte presenta un projecte que té la gent gran com a protagonista. 24 de febrer (20h), Teatre Municipal el Jardí de Figueres.

  • Migrare

Aquesta és una història commovedora que explora els límits de l’equilibri amb el moviment. Quatre dones i un espai buit. Buit, però minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. Elles van haver de deixar la seva terra d’origen i, ara, el país d’arribada les rebutja. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on romandre, on arrelar, on poder ser. Un lloc al qual poder denominar “llar”. Només demanen això. I lluitaran per a aconseguir-ho. Aquest espectacle és la seva lluita. La lluita de dones fortes, valentes i, sobretot, resilients. Migrare és un nou espectacle de la Companyia Maduixa, també responsable d’un altre espectacle multipremiat com va ser l’impressionant Mulier. 28 d’abril (20h), La Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles.

  • Travy

Travy és la primera obra com a director d’Oriol Pla, reconegut actor de teatre (Ragazzo, La calavera de Connemara), cinema (Incerta glòria) o televisió (Merlí). Però què vol dir Travy? Les notes de producció ho expliquen. Travy és un homenatge a la pròpia família Pla-Solina (de nom artístic “la Família Travy”) i un (des)encontre entre dues corrents teatrals; per una banda el clown, el teatre folklòric i popular que representen en Quimet Pla i la Núria Solina, pare i mare dels representants de les formes post-dramàtiques i meta-teatrals, Oriol i Diana Pla. La peça exposa dues generacions i dos moments vitals; els que ja veuen el final del camí sense por i els que veuen el principi del mateix amb pànic. Tot plegat dona peu a “un espectacle d’aquells que tothom hauria de veure i viure, almenys, una vegada a la vida. 3 de febrer (20h), Teatre de Lloret de Mar.

  • Guillermotta

Aquest és un concert íntim de cançons de la Guillermina Motta interpretades per un alter ego molt particular, anomenat Guillermotta, encarnat per Jordi Vidal, acompanyat de Jordi Cornudella al piano, sota la direcció de Jordi Prat i Coll. Aquest espectacle ha estat un èxit a Barcelona i comença la seva gira arreu del país. Jordi Vidal, que és un dels millors actors de teatre musical del nostre país, torna a El Teatre de Bescanó, on ja va posar en escena el delicadíssim i celebrat espectacle Mon Brel, acompanyat del magnífic guitarrista Toni Xuclà. En aquesta ocasió ve acompanyat del pianista Jordi Cornudella i dirigits, com en aquella ocasió, pel gironí Jordi Prat i Coll. La complicitat entre ells és màxima i això es reflecteix en el resultat artístic, excel·lent, d’aquest muntatge, aclamat per la mateixa Guillermina Motta. Sensibilitat, ironia, compromís, mamarraxisme, poesia….en definitiva, bones cançons en bona companyia. 1 d’abril (20:30h), El Teatre de Bescanó. 21 d’abril (20h), Sala La Planeta.

  • Els àngels no tenen fills

El cicle de teatre verbatim (documental) de La Planeta ofereix aquesta peça que es pregunta què legitima a una part de la societat a decidir sobre els drets sexuals i reproductius d’una altra part? Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat? Quins són els paràmetres que determinen qui seria o no seria una bona mare? Pot una dona amb diversitat psíquica ser mare? Pot ser-ho en la nostra societat actual?, amb les ajudes socials actuals? Què passa amb els drets dels infants, fills d’aquestes dones? La visió que la gran majoria de ciutadans té de les persones amb diversitat funcional s’allunya força dels éssers que no tenen maldat, que han vingut a la terra per fer-nos aprendre coses de nosaltres mateixos: àngels. I els àngels no tenen sexe, ni tenen fills. 28 de gener (20h), a l’Ateneu de Celrà.

  • Black Music, Peralada i Circ

Aquest és el bonus track que us havíem promès. Primer, poseu el focus en el proper mes de març, perquè arriba una edició del Black Music Festival absolutament sensacional. The Temptaions, Lady Blackbird, Clarence Bekker Band, Joe Louis Walker o Los Deltonos formen part d’un gran cartell. Una altra proposta que ens agradaria presentar-vos és l’avançament a Setmana Santa del Festival Internacional de Música Castell de Peralada que, com ja sabeu, està especialitzat en lírica, música clàssica i dansa. Doncs bé, per primera vegada ha avançat la seva programació a Pasqua, a l’Església del Carme, amb quatre veritables joies: el contratenor Jakub Jósef Orlinski, la formació Cantoría, Vespres d’Arnadí (La Giuditta) i el tenor Freddie De Tommaso. La darrera peça d’aquest bonus track és la celebració de l’onzena edició, del 2 al 7 de març, del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or de Girona. Més d’una vintena d’atraccions a càrrec de gairebé una vuitantena d’artistes de països d’arreu del món, sobretot en aquesta edició, provinents de llatinoamèrica.

Doble roda de la mort. Foto: Festival Internacional de Circ.