Conte de Nadal gironí entre tions, pessebres vivents, pastorets i tallers

Les festes de Nadal és una època vinculada a manifestacions i activitats diverses, però sobretot són unes festes vinculades a la cultura popular. Arreu de ,les comarques gironines s’organitzen una quantitat ingent d’activitats que tenen a veure amb aquesta cultura popular. Aquest post no té voluntat de ser exhaustiu i fer-hi figurar totes les activitats que s’hi organitzen, però sí d’algunes que ens han semblat significatives.

Pessebres vivents

Aquest és una activitat que en diversos pobles s’organitza des de fa dècades, igual que Els Pastorets, que en seria la variant escènica d’aquesta activitat, que en segons quina localitat ha esdevingut una visita nadalenca imprescindible i aplega milers de visitants. El Pessebre Vivent de Bàscara, que enguany celebra la seva 50a edició, és un dels pessebres amb més tradició de les comarques. Les representacions consten de dues parts diferenciades: la introducció i les escenes plàstiques. La introducció té lloc a la plaça de l’Església i es tracta d’un espectacular preàmbul que canviant al llarg dels anys. S’hi representen escenes relacionades sempre amb el pessebre i durant les quals el públic no circula, espera aturat. Tot seguit, les escenes plàstiques se succeeixen en un llarg recorregut pel casc antic de Bàscara i per la riba dreta del riu Fluvià on els personatges, immòbils i amb vestimenta hebrea, representen el naixement i transporten al públic a la vida de Palestina de fa 2000 anys. Els pessebres vivents de Brunyola, Castell d’Aro o Peralada també tenen molta anomenada per la seva extensió i espectacularitat. A les comarques, però, també es fan representacions més modestes, però que tenen també el seu encant, algunes per la implicació dels habitants de les localitats que les organitzen i d’altres perquè també aprofiten un entorn privilegiat. En aquest darrer cas hi tenim el pessebre vivent de Pals, però també paguen la pena els de Calonge, Celrà, Fontocoberta, Joanetes, Maçanet de la Selva, Santa Pau, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Vilavenut o Vilasacra.

Els Pastorets de Figueres. Foto: Jordi Blanco.

Els Pastorets

Un a altra de les manifestacions culturals populars pròpies d’aquests dies són les representacions d’Els Pastorets. A Girona, enguany, hi ha la baixa notable d’Els Pastorets que s’han celebrat els darrers 40 anys a Girona, sobre el text El misteri de Nadal, de Mossèn Gay. A l’espera de que s’enceti una nova etapa, Girona compta només amb Els Pastorets de Sant Narcís. Pero a les comarques gironines hi ha unes quantes representacions d’alt valor i interès. Com ara Els Pastorets de Banyoles o El primer Nadal dels pastors (Figueres). En tots dos casos, la música és interpretada en directe i estan farcits de cançons. De fet, la representació figuerenca és una sarsuela en tres actes que escenifica els temes habituals del gènere: la lluita entre el bé i el mal personificada en les peripècies dels pastors que han d’arribar a Betlem i Llucifer, que intentarà per tots els mitjans que no hi arribin. A Ripoll, al Teatre Comtal, hi representaran El naixement del Salvador o la redempció de l’esclau, una altra sarsuela pastoril, mentre que a Sant Feliu de Guíxols, a l’Auditori Narcís Masferrer, hi representaran L’Estel de Natzaret i al Teatre Municipal de Roses hi fan Els Pastorets de Roses. Finalment, us proposem que feu un cop d’ull a una de les representacions amb més solera de les comarques, la d’Els Pastorets d’Olot, a l’Orfeó Olotí. L’obra és original d’Ignasi Rubió i Antoni Molins, escrita el 1880 i es tracta d’una sarsuela amb diverses parts cantades, interpretada en castellà.

Nadal als museus

Una altra de les alternatives d’aquestes festes són els museus que, plenament conscients que els escolars tenen festa i que és una època en què es passa força temps en família, han organitzat un munt d’activitats. Us en destacarem algunes. Per exemple, al Museu del Juguet de Catalunya de Figueres faran un taller de construcció de fanalets per anar a rebre els Reis d’Orient. També està previst, amb motiu de la diada del 28 de desembre, dia dels innocents, un taller de papiroflèxia on fer llufes. La seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Sant Pere de Galligants, organitza l’activitat familiar anomenada El misteri de la rosassa. A sobre la porta del monestir hi ha una rosassa que actualment té vidres transparents, però on hi havia hagut vitralls de colors. Els participants al taller descobriran la història a través d’un conte dinamitzat que els portarà a conèixer secrets del monestir. A més, cada participant farà la seva pròpia rosassa de colors per poder penjar a l’arbre de Nadal. 

De fet, un any més, els 26 museus de les comarques de Girona s’han unit per impulsar la 8a edició del cicle Nadal al Museu, en què sovintegen els jocs en família i els premis per a la mainada, que es divertirà amb una proposta lúdica per fer la visita lliure al museu i participant en activitats i tallers per aprendre mentre es diverteixen. Els jocs tenen una forma semblant a una gimcana o jocs de pistes per buscar objectes i resoldre reptes, que acaben amb obsequis. La proposta de jocs i obsequis d’enguany ha estat dissenyada pels alumnes de 1er de batxillerat artístic de l’INS Santiago Sobrequés de Girona. Aquesta és la proposta conjunta, que pots consultar en aquest enllaç. Però a banda d’això, cada museu ha ampliat el nombre d’activitats i ajustat els horaris per tal que hi puguin acudir les famílies, un munt d’activitats que també podreu descobrir a l’enllaç que us hem facilitat.

Un cartró de quina.

Fires, quines i altres activitats

Si el que us motiva és la neu, a la Vall de Núria tenen una programació de Nadal molt completa, que podeu consultar en aquest enllaç. Contacontes, batejos amb raquetes de neu, tallers creatius o visites guiades formen part del programa. Menció a banda mereix el programa Olot, temps de Nadal. No us l’acabareu. La capital de la Garrotxa ofereix espectacles familiars, mercats, pessebres, una pista de gel, cantades de nadales i moltes més activitats que podeu consultar en aquest enllaç. De quines n’hi ha nombrosíssimes d’escampades a les comarques. Per exemple, la de l’Escala, que n’organitza una de familiar organitzada pel CER, al Centre Cultural Municipal Xavier Vilanova. També tenen força anomenada les quines de Bàscara, Bescanó, Besalú, L’Armentera, Llançà, Palau-Saverdera o Viladamat. Trobareu dates i horaris en aquest enllaç. La fi de les quines és la recaptació de diners destinats a associacions de diverses menes radicades als pobles o amb finalitats solidàries i el seu funcionament és semblant al bingo, malgrat que el diferencia una peculiaritat remarcable, que és l’existència del “lloro”, que és qui va cantant els números i hi afegeix humor a través de dites populars o descripcions molt pintoresques dels números que van sortint. El 33, per exemple, és “l’edat de Crist”. Ja que parlàvem de l’Escala, aquesta localitat també té un completíssim programa d’activitats relacionades amb el Nadal, que podreu consultar en aquest enllaç.

Una hanukkià. Foto: Museu d’Història dels Jueus de Girona.

Una de les celebracions que enguany tindrà lloc en aquestes dates és Hanukkà, la festa jueva de les llums, que se celebra cada any el dia 25 del mes de quisleu del calendari jueu. Commemora la victòria del poble jueu sobre l’ocupació grega (s. II aC) i la posterior purificació i renovació del Temple. És tradició encendre un canelobre de vuit braços, anomenat hanukkià, cada vespre progressivament durant vuit dies. Aquest any 2022, Hanukkà s’escau del 18 al 26 de desembre i a la plaça del Vi de Girona, el 22 de desembre (19h), s’il·luminarà el tradicional canelobre, la hanukkià, fins a la cinquena espelma. A l’acte hi actuarà el Cat Klezmer Trio, amb un repertori de cançons tradicionals i tot seguit es podran degustar sufganiot, els bunyols típics d’aquesta festa jueva.