Dalí i el seu Teatre-Museu segons el fotògraf Melitó Casals, amic de l’artista

El Teatre-Museu Dalí ha incorporat una nova sala al seu recorregut, que s’ha obert al públic aquest cap de setmana. Aquesta sala, situada en un dels espais de la cripta, havia estat tancada durant l’època més crua de la pan`dèmia, període durant el qual s’ha aprofitat per remodelar-la. El nou espai mostra una selecció de fins a 10 fotografies de Dalí, dins del museu, obra del fotògraf i amic personal de l’artista Melitó Casals, Meli. Aquesta és una manera de celebrar els 47 anys de funcionament del Teatre-Museu. El projecte expositiu va partir de la tasca de reordenació i digitalització de documents del Centre d’Estudis Dalinians, realitzada aprofitant també la pandèmia. La Fundació Dalí ja comptava amb força material del fons Meli relacionat amb Salvador Dalí i, gràcies a la col·laboració del fill de Casals, Jordi Casals, s’han pogut digitalitzar fins a 9.000 negatius.

© Melitó Casals, «Meli» / Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021. Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021

El títol de la mostra és Dalí al seu Teatre-Museu vist per «Meli» i les imatges presenten l’artista en diversos moments del procés de creació de la seva darrera gran obra: el mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres. Aquest equipament es va construir sobre les restes de l’antic teatre municipal en la rehabilitació i intervenció del qual l’artista es va implicar des de l’any 1961. L’objectiu era convertir l’edifici en un temple del surrealisme. Les imatges són testimoni de la complicitat entre Dalí i Meli, que fan partícip al públic de la gestació i la construcció del Teatre-Museu durant els anys setanta. En les imatges s’hi veu l’artista pintant els plafons del sostre del Palau del Vent o, juntament amb Gala i Antoni Pitxot, supervisant la instal·lació de les escultures dels monstres “grutescos” al pati de butaques.

© Melitó Casals, «Meli» / Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021. Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021

“El surrealisme soc jo!”

Aprofitant que anireu a veure la mostra d’imatges del Melitó Casals, també podreu gaudir (fins el 15 d’octubre) de l’exposició Dalí: “El surrealisme soc jo!” Paisatges fora del temps. El surrealisme soc jo! és una sentència de Dalí que ha esdevingut profètica, ja que l’artista ha estat un dels pintors més cèlebres d’aquest corrent i la seva iconografia ha estat integrada en l’imaginari popular des de fa molt temps. Parlar de Dalí és parlar de transgressió, llibertat creativa i rebel·lia que el porta a desdibuixar la frontera entre l’art i la realitat quotidiana. Dalí, conegut per ser el creador del mètode paranoicocrític, un mètode irracional de coneixement de la realitat, amb les dobles imatges o imatges invisibles, que ens remeten als fenòmens de percepció o d’interpretació de la realitat, molt més complexa del que apareix en una primera mirada.

Singularitats (c. 1935) © Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP Figueres, 2020.

Salvador Dalí va deixar escrit: “L’home té dret a l’enigma i als simulacres que es fonamenten sobre aquestes grans constants vitals: l’instint sexual, la consciència de la mort, la malenconia física provocada per l’«espai-temps». L’enigma i els simulacres els inclou, de manera poètica o objectiva, en els seus paisatges surrealistes, part dels quals conformen aquesta exposició. Aquests paisatges esdevenen un referent constant en la seva obra. El paisatge surrealista pot ser alhora real i oníric, fotogràfic i malenconiós, concret i paranoic, amb incursions molt productives en al món del subconscient. Dalí té la capacitat de plasmar de manera precisa en la seva obra aquest subconscient, reivindicat per Freud i la psicoanàlisi, amb unes grans dosis de realitat i fins i tot d’hiperrealitat, buscant sempre una nova dimensió. Per l’artista, cal dotar de la màxima precisió al món dels somnis, d’objectivar-los. És a través dels paisatges que Dalí pinta, que podem configurar el seu concepte de surrealisme que, seguint André Breton, defineix com: “Surrealisme: automatisme psíquic pur mitjançant el qual hom es proposa expressar, sigui per l’escriptura, sigui verbalment, sigui de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament, dictat del pensament en absència de tota mena de control estètic o moral.”

Carretó fantasma (1933) © Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP Figueres, 2020.

Les obres que conformen la mostra són Estudi per a La mel és més dolça que la sang (1926), El sentiment de velocitat (1931), Eclipsi i osmosi vegetal (1934), Elements enigmàtics en un paisatge (1934), Figura i drapejat en un paisatge (1935), Singularitats (c. 1935), Composició surrealista amb figures invisibles (c. 1936), L’espectre del sex-appeal (c. 1934), Carretó fantasma (1933), Paisatge pagà mitjà (1937), Home amb el cap ple de núvols (c. 1936) i Poesia d’Amèrica (1943). Si voleu preparar la visita a consciència, us podeu baixar el dossier elaborat per la Montse Aguer (Directora dels museus Dalí ) i Carme Ruiz González (Curadora en cap) de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Imatges destacada: © Melitó Casals, «Meli» / Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021. Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2021