Descobriu el patrimoni arqueològic gironí anterior a grecs i romans

L’existència a les comarques gironines de jaciments de la importància del d’Empúries, Roses o Sant Julià de Ramis, de les èpoques grega i romana, d’una importància cabdal, ha aconseguit enfosquir, en ocasions, l’existència de jaciments o monuments d’èpoques anteriors, com la dels ibers o la prehistòria, també molt importants per entendre i interpretar el nostre passat. Us proposem en aquest post que descobriu algun d’aquests jaciments o monuments d’aquestes èpoques que potser han quedat en un segon terme. Som-hi!

Parc neolític de la Draga de Banyoles

La visita al Parc Neolític de la Draga de Banyoles és una de les més entretingudes que es pot realitzar, per l’ampli ventall que ofereix de possibilitats, especialment si la visita la feu en família. El parc es pot visitar durant tot l’any, mitjançant visites guiades concertades, escolars o turístiques i es pot assistir i participar a diverses activitats o demostracions per tal de situar el visitant en l’ambient quotidià del neolític (encesa de foc, talla de sílex, modelatge de ceràmica, fabricació de cistells o tir amb arc, entre d’altres). El parc és un dels assentaments agricultors i ramaders més antics del nord-est peninsular. La seva descoberta l’any 1990, relativament recent, va esdevenir una notícia importantíssima i des de llavors s’ha seguit excavant de manera continuada. Fins l’any 2000, però, no va ser visitable pel públic general. L’Estany de Banyoles, d’origen càrstic, s’abasteix d’aigües subterrànies i, originàriament, era drenat en la seva riba oriental per un petit riu, l’actual Terri. Aquest riu, en la seva sortida del llac, va crear una zona d’aiguamolls a la riba nord de l’Estany d’uns 8.000 m², on es troba la Draga, que tenia la forma d’una península que s’endinsava cap l’estany, amb un pendent suau i continuat. La conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes fins als estris realitzats en materials vegetals, és extraordinària i fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals en l’estudi del neolític a Europa. El parc compta amb unes instal·lacions que permeten desenvolupar un projecte educatiu que té com a objectiu conèixer la forma de vida dels primers agricultors i ramaders del nord-est de la península. La proposta didàctica es fonamenta en el desenvolupament d’activitats en el marc d’unes rèpliques de cabanes i espais característics del neolític, com zones de conreu de diferents varietats de cereals.

Una visita a les Coves de Serinyà. Foto: JOAN CASTRO-ICONNA. Arxiu Imatges PTCBG

Parc prehistòric de les coves de Serinyà

Actualment el Parc prehistòric de les coves de Serinyà només està obert parcialment, perquè s’estan fent obres de remodelació per tal que compti amb un centre d’interpretació que el convertirà en una visita obligada. En la visita actual es poden veure les cavitats més importants del parc: la cova de l’Arbreda, la cova de Mollet i, sobretot, la cova del Reclau Viver. La cova de l’Arbreda no conserva la seva forma original, però és el jaciment més important del lloc per la gran riquesa d’ocupacions humanes que s’hi van succeir, especialment des del paleolític mitjà i superior però també fins a l’època històrica. La cova de Mollet ha conservat força bé la seva forma original, tot i que també ha perdut una part de la visera exterior i és la que conté la presència humana més antiga de les coves del Reclau, d’ara fa uns 200.000 anys, a inicis del paleolític mitjà. Finalment, la cova del Reclau Viver és la que millor conserva el seu aspecte original. Està dividida en dues sales: l’entrada o vestíbul que encara conserva el sostre intacte i la galeria o corredor que té gran part de la coberta enfonsada. El fet que part del jaciment estigui en obres limita enormement la quantitat i el tipus d’activitats que s’hi poden fer, de manera que actualment només es poen visitar les cavitats. Atents, però, per quan s’hagin acabat les obres del centre d’interpretació, perquè aleshores es preveu que es posarà en marxa un ampli ventall d’activitats de tota mena, de divulgació i promoció del jaciment, però també pedagògiques, adreçades a centres educatius però també a un públic familiar.

Una imatge del jaciment ibèric Puig Castellet. Foto: MOLL.

Jaciment ibèric Puig Castellet de Lloret de Mar

La llista de jaciments ibèrics en aquest país ha d’anar definitivament encapçalada pel d’Ullastret, que a més és seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, però nosaltres us volem parlar d’un altre no tan conegut però també molt potent i interessant, com és del recinte fortificat iber de Puig de Castellet, de LLoret de Mar. El jaciment es troba en un turó i des del replà on està situat es domina la línia de costa de la desembocadura de la Tordera fins a l’extrem oriental de la platja de Lloret. L’assentament va tenir ua vida aproximada d’uns cinquanta anys durant el segle III a.C., coincidint amb les anomenades Guerres Púniques. El Puig de Castellet fou construït entre la primera i la segona d’aquestes guerres cap el 250 a.C. i fou abandonat definitivament poc després del final de la segona, als voltants de l’any 200 a.C. Durant aquests temps difícils va ser un punt de guaita sobre el mar per assegurar la defensa dels altres assentaments propers, en especial del gran poblat de Montbarbat. Comparat amb Ullastret, Puig Castellet és un jaciment modest, té una forma pentagonal i està limitat per muralles en tres dels seus cantons. A l’interior s’hi trobem onze espais rectangulars adossats a la muralla, dividits en habitacions i deixant una àrea central lliure, on es van excavar un conjunt de fosses per recollir l’aigua de pluja, servir d’abocador o captar l’aigua del subsòl. A més, hi trobem un dels tres forns amb què comptava el recinte. Es fan visites guiades a aquest jaciment, on cal cercar l’origen de l’actual Lloret de Mar, sobretot a l’estiu.

Interior d’un dolmen en un moment d’una visita guiada, a Santa Cristina d’Aro. Foto: Miquel Millan. Arxiu Imatges PTCBG

Megalitisme a les Gavarres, e-rutes

Les Gavarres és un massís muntanyenc que s’estén des del mar al Baix Empordà, fins a la ciutat de Girona, abraçant una àmplia franja d’uns 21 km. El massís es troba entre les planes de l’Empordà i la Selva i ha estat des d’època prehistòrica, un lloc d’hàbitat i d’explotació de recursos naturals important. La presència de l’ésser humà durant la prehistòria es veu reflectida per l’alta concentració de megàlits, estructures monumentals fetes amb grans pedres de diferents tipus, formes i mides. Es tracta sobretot de dolmens, cistes i menhirs, monuments funeraris característics de la prehistòria. L’Empordà és la regió megalítica de Catalunya més important de totes. S’hi troben tots els sepulcres anomenats de corredor, una de les tipologies de tombes més antigues. Per tal de conèixer el megalitisme a les Gavarres existeixen unes e-rutes promogudes per membres de la Universitat de Barcelona, a partir de les quals, a més de conèixer millor aquest patrimoni megalític, també faciliten el coneixement de la història, el poblament i l’entorn natural de les Gavarres. Es tracta de dues rutes electròniques que es poden seguir mitjançant un GPS, un smartphone o un ordinador. L’E-Ruta marca el camí i mostra els punts d’interès més importants. Aquests enllacen a diferent informació relativa al megalitisme, al poblament i a la natura del massís. La primera ruta s’anomena Els dolmens de Fitor i és una ruta circular molt fàcil, ideal per fer amb nens petits o persones amb mobilitat reduïda. La segona ruta és Els dolmens de la Serra d’en Cals i també és una ruta circular de dificultat moderada de poc més de 10km (4 hores) que recorre la Serra d’en Cals i part de la Serra Mitjana. Aquesta ruta permet descobrir la gran varietat del megalitisme present a la zona nord de les Gavarres, amb 10 monuments megalítics.

Imatge destacada: Parc de la Draga, de Banyoles. Foto: Miquel Millan. Arxiu Imatges PTCBG