La Costa Brava ha inspirat un munt d’escriptores i poetes, que l’han fet aparèixer a la seva obra, l’han lloat o li han dedicat poemes. En aquest post us proposem algunes rutes literàries per alguns pobles i indrets, tot repassant l’obra de figures com Fages de Climent, Maria Àngels Anglada, Joan Vinyoli, l’inevitable i imprescindible Josep Pla o Gaziel.
Castelló d’Empúries
Existeixen dues rutes literàries a Castelló d’Empúries. La Ruta Fages de Climent i la ruta Les Closes de Maria Àngels Anglada. En la primera ruta, la presentació i la selecció de textos van a càrrec dels filòlegs Joan Ferrerós i Jordi Pla. La nissaga de la mare de Carles Fages de Climent, poeta, cronista i dramaturg, estava vinculada a Castelló d’Empúries, una vila comtal rica en patrimoni arquitectònic i paisatgístic, que es troba flanquejada pels aiguamolls, en harmonia amb closes i conreus. Més enllà d’això, moltes persones conveïnes de Fages de Climent van ser també la força motriu que generà la seva producció literària. L’itinerari es ressegueix a través de fragments escollits de la seva obra, amb varietat de recursos expressius, fruit del seu enginy i del profund coneixement que tenia de la llengua. La Creu de Terme, la basílica de Santa Maria, el Portal de la Gallarda, la plaça dels Homes són només alguns dels 18 punts per on passa la ruta, creada per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. Creada per la mateixa càtedra, i la ruta Les Closes de Maria Àngels Anglada transcorre pels Aiguamolls de l’Empordà, una veritable fita de l’univers poètic de l’escriptora nascuda a Vic l’any 1930, que va morir a Figueres el dia de Sant Jordi de 1999 i reposa al petit cementiri de Vilamacolum, al bell mig de les closes empordaneses. Els textos tenen una estreta relació amb el paisatge: l’observatori Senillosa, la closa del Puig, el Casot de la Bomba o l’aguait de Quim Franch són alguns dels punts on cal aturar-se en aquest itinerari.
Begur
Les estades del poeta Joan Vinyoli (1914 – 1984) a Begur, on hi va arribar l’agost de 1954 i hi va retornar cada estiu amb la família i amics fins el 1978, van marcar profundament la seva poesia. A Begur hi va escriure i corregir bona part de l’obra editada. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals i en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta d’Aiguablava o en una taula d’Aiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors. El guiatge de la Ruta Joan Vinyoli és a càrrec de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur i passa pel Mirador del Poeta Joan Vinyoli, el Bar Frigola i la plaça de la Vila, les escales del carrer del Castell, el mateix Castell de Begur, Can Pallí o Can Ramon només són algunes de les aturades que es fan en aquesta ruta. Cal remarcar que Begur ha estat bressol i terra d’acollida d’escriptors, historiadors, arqueòlegs, astrònoms, pedagogs, compositors i poetes com Lluís Pericot, Josep Pla, Lluís Serrahima, Josep Pella i Forgas, Joan Vinyoli, Salvador Raurich, Frederic Sirés, Teresa Juvé o Josep Pallach. A tots ells els va unir una relació especial amb la població baixempordanesa, que es va reflectir en la seva obra i escrits. Aquests són la base de la ruta Begur Intel·lectual, a càrrec de l’experimentada guia turística Sandra Bisbe.
Palafrugell
Palafrugell havia de ser, per lògica, una de les localitats amb més referències literàries del país, ja que un dels escriptors més importants de les lletres catalanes, Josep Pla, hi va néixer. És lògic, per tant, que també hi hagi força rutes literàries. La principal i més completa de totes elles és la Ruta literària Josep Pla, que organitza la Fundació Josep Pla. Es tracta d’un itinerari de caràcter turístic i cultural que la Fundació va dissenyar l’any 1993 i que s’ha anat reformat periòdicament, per donar a conèixer diversos llocs significativament planians del municipi de Palafrugell i per oferir una experiència de lectura més enriquidora a través de la vinculació de la literatura amb el patrimoni i el paisatge. La visita es pot iniciar amb un recorregut per l’exposició permanent de la Fundació, «Josep Pla (1897-1981)», situada a la casa natal de l’escriptor, que explica la seva trajectòria vital, literària i periodística emmarcada en l’evolució històrica del segle XX. Des de la proposta inicial, el ventall de possibilitats de la Ruta Josep Pla, que en realitat es composa de diversos itineraris monogràfics, s’ha anat ampliant amb altres espais: Calella, Llafranc, Tamariu, Llofriu, el far de Sant Sebastià i els jardins de Cap Roig. Però també s’han inclòs més localitats del Baix Empordà, com Pals o Ullastret, o d’altres més allunyades, com ara l’Escala, Cadaqués, Girona, Barcelona i París. De les propostes de la Fundació Josep Pla també us en volem destacar una que és triple: Cuina i literatura. Aquesta proposta conté en realitat tres activitats: Josep Pla, cuina i paisatge, que consisteix a gaudir del paisatge acompanyats dels texts de Josep Pla a través d’una de les rutes literàries del nostre catàleg i a la vegada, assaborir la cuina tradicional empordanesa de qualitat; Vermut literari Josep Pla, que és una altra manera de compartir les impressions de la lectura, tot fent el vermut, d’una tria de texts relacionats amb el lloc on es fa l’activitat i Pla a taula, una experiència gastronòmica i literària.
Sant Feliu de Guíxols
La Ruta dels miradors Sant Feliu de Guíxols ofereix dues rutes per uns miradors amb unes vistes espectaculars, combinades amb texts d’autors clàssics de la literatura catalana que recorden antics oficis tradicionalment femenins (apedaçadores, triadores, modistes…). Un bell reconeixement a totes les dones ganxones anònimes i a la lluita, encara vigent, per la igualtat real de la dona pel que fa a drets socials i laborals. La primera ruta, que surt de l’Ajuntament de Sant Feliu, s’atura a 5 miradors on, a través del texts, s’homenatja apedaçadores, mestres, pageses i modistes, fins arribar a Sant Elm. La segona ruta, que transita pel camí de ronda i acaba al mirador del túnel, inclou també 5 miradors i homenatja a través dels texts a peixeteres, triadores, mestresses i dides. El primer és de baixa dificultat, el segon de mitja dificultat i cap dels dos no supera els 2,5 quilòmetres. D’altra banda, el periodista i escriptor Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols, 7 d’octubre de 1887 – Barcelona, 12 d’abril de 1964), Gaziel de pseudònim, va tenir una estreta vinculació amb la vila ganxona. Gaziel va escriure Sant Feliu de la Costa Brava (Barcelona. Editorial Aedos, 1963), una obra que no és un llibre d’història, sinó que és fruit d’una elaboració de ficció literària a partir de les dades històriques del seu moment i dels seus records d’infant. La visita es titula Un volt pel Sant Feliu de Guíxols de Gaziel, que te més d’una trentena de punts d’interès, tot i que també hi ha una versió més curta de la ruta que passa només pels punts més cèntrics de la ciutat.
