En aquest post us proposarem redescobrir la comarca del Gironès. A redòs de la capital, Girona, la comarca presenta una riquesa cultural i patrimonial impensada que es desplega davant el visitant a mesura que aquest, després d’haver quedat enlluernat per Girona, recorre la resta de les localitats de la comarca. Les propostes que us farem es recullen en la guia editada pel Consell Comarcal del Gironès, a través de Turisme Gironès, que es pot decarregar en el seu lloc web.
Les visites imprescindibles
La història i la cultura han deixat la seva empremta al Gironès en forma de restes arqueològiques, des dels conjunts megalítics de les Gavarres fins als testimonis romans i medievals de la capital, Girona. Cal visitar el jaciment arqueològic de Castellum Fractum, a la muntanya dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, una fortalesa tardoromana edificada entre els segles IV i V dC sobre un antic poblat ibèric del segle VI aC. A la vora hi ha el jaciment del Pla de l’Horta, que data de mitjans del s. I aC.
També és digne de visita la Torratxa o Torre dels moros de Vilablareix, un monument funerari entremig de conreus excel·lentment conservat. Aquests jaciments mostren troballes del que eren les vil·les romanes suburbanes, relacionades amb la fundació de Girona i ajuden a entendre el seu origen.
La visita a la capital, Girona, és indispensable: dos mil anys d’història, un patrimoni impressionant i un dels nuclis medievals més interessants i bells d’Europa. La Catedral, Sant Feliu, els Banys Àrabs, el Passeig Arqueològic; estils romànic, gòtic o neoclàssic i elements icònics com el Pont de les Peixateries Velles (Pont Eiffel), les cases de l’Onyar, la Casa Masó o la Rambla de la Llibertat.
El que no és la capital
La influència i grandiositat de la capital amaga en certa manera que en la resta de la comarca la història i el patrimoni d’època medieval són molt importants i presents. El Gironès comptava amb un gran nombre de famílies nobles i cavallers, que residien en castells, alguns ja esmentats als segles IX-X, i que després es transformaven en residències benestants i avui són autèntics palaus rurals fortificats, com ara els castells de Cartellà i Margarit a Sant Gregori o les torres de Palau Sacosta a Girona. A redòs d’alguns d’aquests castells van créixer nuclis medievals com els de Llorà o Canet d’Adri. Cal visitar Madremanya, Sant Martí Vell, Sant Jordi Desvalls, Llagostera o Cervià de Ter, que va créixer als peus del castell i conserva encara la trama urbana original i importants fragments de muralla.
La varietat de paisatge i l’organització del territori al voltant del seus recursos naturals va donar lloc a oficis i tècniques artesanals, que van perdurar: carboners, surers, cistellers, terrissers… Algunes d’aquestes tècniques s’han convertit en l’actualitat en veritables indústries, com la ceràmica de Quart, el paper de Sarrià de Ter o el suro de Cassà de la Selva. Tot això s’ha traduït en multitud d’espais que han estat conservats i que ens permeten conèixer l’herència industrial de pobles i ciutats, com la sèquia Vinyals de Flaçà, les centrals hidroelèctriques de Bescanó o el Museu de l’Aigua i la sèquia Monar de Salt.
Monuments i museus
Pel que fa a l’art i la cultura, a l’arquitectura religiosa i als museus escampats pel territori, es fan necessàries les visites als monestirs de Sant Pere de Galligants (seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya) a Girona, de Sant Daniel, al priorat de Santa Maria de Cervià de Ter i a diversos santuaris i ermites: a l’oest, el de Rocacorba, a Canet d’Adri, o el més simbòlics del Gironès, el Santuari dels Àngels, situat al punt més alt de les Gavarres. D’entre les moltes ermites que hi ha escampades pel territori, destaquen les ermites de la Vall del Llémena, la de Sant Grau a Sant Gregori, la de Sant Roc a Vilablareix, o la de Sant Cristòfol del Bosc a Llambilles. Pel que fa a equipaments museístics, a la comarca n’hi ha una dotzena, més de la meitat a Girona i tant rellevants com el Museu del Cinema, el Museu d’Història dels Jueus, el Tresor de la Catedral, el Museu d’Art de Girona, el d’Història de la Ciutat, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Casa Masó. Però també n’hi ha de repartits al territori: Museu de la Terrissa (Quart), Museu de l’Aigua (Salt), Museu d’Eines Antigues del Camp i Oficis Tradiconals (Campllong) i Museu Raset d’Art Modern (Cervià de Ter).
Dor Museum
L’equipament museístic més novell del Gironès és el Dor Museum, situat al cim de la Muntanya dels Sants Metges i d’iniciativa privada. Aquest museu mereix, sense dubte, més d’una visita. La seva exposició permanent inclou obra d’artistes i dissenyadors de joies com Amador Braojos, Elsa Peretti, Octavi Sardà, Pere Ferrándiz, Rosa Bisbe, Antoni Farré o el Taller Munsteiner, a més de sales dedicades a la gemmologia, joieria i plateria civil. Pel que fa a exposicions temporals, fins el 2 de desembre s’hi podrà veure obra del polifacètic Josep M. Subirachs (escultures, dibuixos, pintures, gravats, litografies, cartells, tapissos, escenografies i dissenys de joies i de medalles) i, fins el 30 de setembre, també es podrà visitar l’exposició Pilar Garrigosa. Private Collection, una selecció d’obres mestres que va de la dècada del 1970 fins a l’actualitat.
El Dor Museum té d’altres centres d’interès, un d’artístic i un altre de gastronòmic. La visita a l’Espai Quim Hereu es fa imprescindible. Es tracta d’un passeig pel corrent artístic de “l’estrambotisme”, nascut a Catalunya, que cerca la fusió del seny i la rauxa. El visitant entendrà la creativitat, la inspiració i com sent aquest corrent artístic el mateix pintor. DOR Museum presenta quadres de la seva trajectòria de 30 anys pintant, així com la trilogia de El Temps, El Poder i La Llibertat, dos olis de 12x6m i un tercer en procés de creació. El centre d’interès gastronòmic és el DOR Restaurant, un servei on la gastronomia local i els productes de la terra en són la seva essència. Un espai únic que combina la tradició i la modernitat amb el segell del xef Jordi Cruz.
