Travessar el llindar de la porta del Gran Museu de la Màgia de Santa Cristina d’Aro és entrar en un univers paral·lel, en el qual sembla que el temps s’aturi, és una experiència única i absolutament irrepetible. Fascinació, misteri, diversió, inquietud, astorament, estranyesa, curiositat… Són innombrables les sensacions que pot provocar la visita a aquesta masia catalana del segle XVIII que s’ha convertit en el museu més gran del món dedicat a la màgia i que conté, també, la col·lecció d’autòmats de totes les èpoques més important de la Península, que el visitant es troba esparsos en les tres plantes i el tancat adjacent a la masia de que consta l’edifici. Al museu s’hi troben més de 10.000 peces, aproximadament un terç de les que l’ànima mater del museu, l’il·lusionista Xevi, empordanès, ambaixador de la Costa Brava, un dels mags més reputats i coneguts del món, ha anat recol·lectant al llarg de la seva dilatada carrera de 60 anys dedicant-se a la màgia.
El discurs museístic té un punt caòtic, aparentment, que és un dels factors que el distingeixen i el fan interessant, perquè reflecteixen fidelment el tarannà del seu creador. De fet, l’exposició permanent, formada per objectes de l’ofici –propis o cedits, regalats o adquirits a d’altres mags-, obres d’art, cartells, fotografies, vestits, autòmats, és una part de l’atractiu de la visita. L’altra part, tant o més interessant que la col·lecció, són les intervencions del seu propietari, l’il·lusionista Xevi, tota una personalitat amb projecció internacional en l’àmbit de la màgia i els espectacles en viu. Si el visitant és intel·ligent, es passarà l’estona que duri la visita ben a la vora seu mentre va repartint explicacions, amb una paciència i generositat proverbials. L’il·lusionista empordanès té el museu sencer dins el seu cap, cada peça, i n’és capaç d’explicar l’origen i les circumstàncies de la seva adquisició o inclusió en la seva col·lecció. Després d’una introducció a la sala inicial i la capella de la masia, l’amfitrió convida a tothom a deambular per l’edifici, planta per planta, i admirar autòmats, vitrines farcides d’objectes i parets en les quals és difícil trobar un centímetre quadrat sense fotos dedicades, cartells, programes de mà o retalls de premsa. L’il·lusionista respon preguntes i més preguntes de manera divertida i amena, trobant sempre l’anècdota més divertida, exacta i justa per il·lustrar l’explicació.
Els objectes, estranys, sorprenents, es succeeixen, així com les fotos: Xevi amb Dalí, Xevi amb Sean Connery, Xevi amb Victoria Vera, Xevi amb Mirta Miller, Xevi amb Ana Obregón, Xevi amb Fernando Fernán Gómez –la seva carrera està esquitxada d’eventuals aparicions al cinema-; innombrables fotos de les seves intervencions en programes de televisió, mitjà en el qual va ser pioner en la introducció de la màgia i d’actuacions a sales de festes amb personalitats de totes les èpoques. Les sales es succeeixen: Sala Faquir Sager, Sala dels Autòmats, Sala Pare W. Ciuró, Sala Salvador Dalí –que també serveix de modest auditori-, Sala F. Roca i Fills, La Cuina Màgica, Sala Merlí o la Sala del Violí en són algunes.
El Gran Museu de la Màgia és d’aquelles estranyeses que relativament poca gent coneix i que potencialment són un fenomen. És d’aquelles iniciatives que són fruit de la constància i la perseverança d’algú que sent passió pel que fa, però que a més té una necessitat imperiosa de compartir-ho, una vocació de servei que fa que el museu tingui un valor incalculable i, al mateix temps, tingui una gran necessitat de suport, institucional per descomptat, però també privat, de la mateixa ciutadania, que el permeti augmentar la seva projecció i assegurar la continuïtat del projecte. És d’aquelles iniciatives que ens distingeix d’altres llocs, que ens aporta un tarannà i una veu pròpies, que ens fa únics i originals, com original i irrepetible és el seu promotor, l’il·lusionista Xevi.
Imatges: Gran Museu de la Màgia de Santa Cristina d’Aro.
