Guillem Rocas (Torroella de Montgrí, 1946) és un artista fascinat per les ruïnes d’Empúries i els paisatges de l’Empordà. Rocas s’ha interessat sempre “pel món clàssic i en particular per les ruïnes d’Empúries i per algunes de les peces del fons del museu”, de manera que un dia o altra s’havien de reunir els tres elements de l’equació: Rocas, l’art i Empúries, i el resultat d’aquesta conjunció és una exposició “on l’art i l’arqueologia es donen la mà”, l’exposició titulada La seducció de Venus. Una mirada retrospectiva a l’obra de Guillem Rocas, que es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries des del passat 10 de gener i fins el 23 d’abril d’enguany. La mostra acull quaranta obres, algunes de grans dimensions, la majoria olis sobre tela, un parell d’olis sobre fusta i tres quadres de tècnica mixta, que repassen la trajectòria d’aquest artista surrealista i simbòlic enamorat dels paisatges empordanesos.
Guillem Rocas, captivat per la llum empordanesa -resideix des de molt jove a Palafrugell-, és un observador atent de l’entorn i la temàtica de la seva obra prové tant de les seves vivències i inquietuds més íntimes, així com del seu paisatge proper. Rocas destaca pel domini del dibuix i una tècnica pictòrica, sovint detallista, que aconsegueix efectes lluminosos de volum, necessaris per accentuar les composicions simbòliques, surrealistes i oníriques. En els fons de platges, d’aiguamolls, de roques i penya-segats, perfilats per uns celatges sovint ennuvolats, carregats, densos hi trobem un element omnipresent, essencial i màgic, obsessiu, el massís del Montgrí. El seu perfil, però, ha estat sintetitzat fins a l’abstracció en una geometria bàsica, primària i pura. Un segon component, sempre present, són les becades, que es reflecteixen en els quadres com les aus alliberadores dels turments de joventut. Un darrer referent ineludible és l’al·lusió a l’element classicista, que es manifesta com un dels motius que brolla de l’admiració que sent Rocas pel món clàssic i particularment per Empúries, referent de la seva infantesa, amb la presència de guerrers, filòsofs i pensadors, divinitats i , per sobre de totes, la Venus emporitana, símbol primigeni de feminitat i de fertilitat. La visió històrica, però, no s’atura aquí, sovint veiem en l’obra una evocació medieval, amb un sentit crític amb la religiositat catòlica. Amb aquests components, les pintures de Guillem Rocas reflecteixen un microcosmos personal, en el que la composició surrealista transmet un impuls i un sentiment enigmàtic i inquietant. La mostra es pot visitar, de manera gratuïta, a la sala d’exposicions temporals d’Empúries, amb l’entrada al jaciment.
