Figueres es MOU o com assolir l’excel·lència en l’organització d’un festival de dansa

Es posa en marxa la vuitena edició de Figueres es MOU, el festival de dansa contemporània que organitza l’associació AGITART que ha arribat a ser un a referència estatal en el seu àmbit, demostrant que és possible assolir l’excel·lència amb talent, persistència i criteri. El festival se celebra des de dijous 1 de juliol fins a diumenge dia 4 i al cartell hi figuren fins a una quinzena de propostes artístiques per a tota mena de públics, que es desenvoluparan a diversos espais públics de Figueres. Això respon a la vocació de popularització del festival i de democratització de la cultura, posant-la a l’abast de tothom. Un dels eixos del cicle passa per fomentant l’accessibilitat i la participació de la cultura a la ciutadania.

Figueres es MOU, que té una clara projecció supramunicipal, diríem que fins i tot internacional, és un revulsiu per la dansa i la cultura de la ciutat de Figueres amb una important perspectiva comunitària. AGITART considera que “és una eina per a l’expressió ciutadana; una eina per al moviment i la transformació social i cultural”. El festival s’ha hagut d’adaptar aquest any a la pandèmia -millor això que haver de suspendre, com l’any 2020- i ha decidir ajornar qualsevol taller, workshop o activitat paral·lela.

L’edició del festival d’enguany l’inaugura l’intèrpret figuerenc Rober Gómez, amb una peça site especific, feta expressament per a un marc com el del Museu de l’Empordà, que s’afegeix als actes del 75/50 aniversari d’aquest equipament cultural. El mateix dia 1, Guille Vidal-Rivas & Javi Casado presenten a l’Auditori dels Caputxins la proposta Transmissions: conferència ballada sobre Danses Urbanes, amb la col·laboració de la Biblioteca Fages de Climent. 

Durant la segona jornada del festival, divendres dia 2 de juliol, la plaça Josep Pla acollirà tres propostes de petit format, però molt dinamisme: Dopple leo – Lokke, d’Olatz de Andrés, Adama de Marcat Dance i Per se, de la companyia Esa Gente, que formen Maria Casares i David Tornadijo. La jornada es clourà al Castell de Sant Ferran amb la peça dels barcelonins Haa Collective que estrenaran en format site specific la creació Picadero

Una de les grans atraccions del dissabte 3 és l’espectacle de gran format Perceptions, dels francesos Bivouak cie. Aquesta peça també forma part de l’Escènit de Girona, un cicle d’arts escèniques que es celebra aquest mes. Perceptions consta d’una espectacular escenografia consistent en una gran estructura en moviment constant, en la qual els intèrprets evolucionen de manera gairebé etèria. La peça, un dels plats forts, combina dansa aèria i acrobàcia, entre altres tècniques circenses. En la mateixa jornada, la plaça Josep Pla serà novament l’escenari de tres espectacles més de petit format, el dels valencians Titoyaya Dansa, el dels madrilenys Colectivo Banquet i el de les mallorquines UnaiUna. 

De la quinzena de propostes del cartell, quatre companyies mostraran la tasca desenvolupada en les residències que han fet la setmana anterior al Castell de Sant Ferran. Aquest escenari serà on es clourà el festival diumenge dia 4. Hi presentaran els seus espectacles la companyia Tres Tristes Tios, la companyia de Miquel Barcelona que farà la intervenció Roges, que porta realitzant des de l’agost del 2020, mentre que també actuarà Amer Kabanni que presenta Runa. Totes aquestes propostes combinen la dansa i el circ contemporani, amb resultats sorprenentment bells. Aquestes tres companyies, a més de la formació Haa Collective, són les que han estat fent la residència artística a la fortalesa. Aquesta és una de les principals novetats d’aquesta edició del Figueres es MOU que ha fent un pas endavant en la implementació del seu projecte, convertint-se en un motor, en iniciar un programa de suport a la creació contemporània de dansa, un dels objectius transversals que es contempla en la planificació del cicle. El darrer espectacle del festival, diumenge al vespre, es podrà veure a la plaça Josep Pla i és per a tots els públics, molt especialment pel familiar. Es tracta de la peça de circ ontemporani La punta de mi nariz, del Kolektivo Konika.