Girona sacra en cinc itineraris

El patrimoni arquitectònic religiós és abundant a tot Catalunya i molt especialment a les comarques de Girona. Catalonia Sacra és un projecte cultural que treballa des del 2012 per a la difusió d’aquest patrimoni d’arrel religiosa, a través de la seva plataforma virtual impulsada per les deu diòcesis catalanes. Es tracta de vertebrar aquesta oferta cultural a partir del valor afegit que pot aportar a l’oferta del turisme convencional de sol i platja. La Catedral de Girona, els monestirs de Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll o l’església de Sant Feliu de Girona ocupen un lloc preeminent pel que fa a aquest patrimoni i també pel que fa a la seva capacitat d’atracció de turistes. A les comarques gironines, Catalonia Sacra proposa fins a cinc itineraris que corresponen als bisbats d’Urgell, Vic i Girona: L’Empordà: la pedra, el cel i la mar; Pla de l’Estany i Garrotxa: a les faldes del Pirineu; La costa: al peu de les onades; Girona ciutat i A l’entorn dels monestirs del Ripollès.

Castelló d’Empúries. Santi Font. Arxiu Imatges PTCBG

L’Empordà es caracteritza, a més de pel seu idíl·lic paisatge, per la presència de grans monestirs romànics, com el de Sant Pere de Rodes o el de Santa Maria de Vilabertran, dignes de fer-hi una visita a fons. L’itinerari proposat però, també permet la visita a monuments més modestos però igualment interessants, com les esglésies de Santa Maria de Cadaqués, de Sant Miquel i de Sant Tomàs de Fluvià o l’església de Sant Martí d’Empúries. No es pot qualificar de modesta en absolut la magnífica Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, que també s’hi inclou.

Porqueres. Òscar Vall. Arxiu Imatges PTCBG

En abandonar el litoral i fixar-nos en l’interior, muntanyós, de la diòcesi gironina, les comarques del Pla de l’Estany i la Garrotxa compten amb precioses esglésies romàniques o alguns centres religiosos de gran importància com el Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Les esglésies del Sant Sepulcre de Palera (Beuda) i de Sant Vicenç (Besalú) són només dos nodes d’aquest itinerari que comença a Banyoles i acaba a la Vall de Bianya.

Monestir de Santa Maria de Ripoll. Raimon Casals. Arxiu Imatges PTCBG

Si ens mantenim a l’entorn muntanyós, al Pirineu, el Ripollès és una comarca històricament molt rellevant, curulla d’edifici religiosos, monuments imprescindibles per explicar la història del nostre país. El patrocini comtal va permetre a l’Església la construcció d’edificis religiosos importantíssims també socialment pel seu paper vital en la vertebració i fixació de la població en un moment fundacional del país. El monestir de Santa Maria de Ripoll sobretot, però també el de Sant Joan de les Abadesses, són cabdals en aquest sentit. Tots dos contrasten amb les dimensions de l’església de Sant Cristòfol de Beget, per exemple, que hi competeix però en bellesa.

Girona, claustre catedral. Laurence Norah. Arxiu Imatges PTCBG.

Mantenim-nos a l’interior -tampoc massa, només uns 40 quilòmetres- perquè un altre dels itineraris proposats per Catalonia Sacra és la capital, Girona. Aquest itinerari no és precisament gaire llarg pel que fa a recorregut, però en canvi és possiblement el més dens pel que fa a contingut. El Barri Vell forma un conjunt historicoartístic catalogat i els tres nodes principals de l’itinerari són la catedral de Santa Maria, la basílica de Sant Feliu i el Museu d’Art, ubicat al Palau Episcopal. Entremig, el Call, els museus d’Història de la Ciutat i d’Història dels Jueus i un meravellós nucli antic que mereix la descoberta.

Lloret de Mar. Alex Tremps. Arxiu Imatges PTCBG.

Per finalitzar, tornem a la costa. En aquest cas a la Costa Brava sud i una mica més avall, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Arenys de Mar, passant pels monestirs del propi Sant Feliu, de Solius -encara actiu- o de Sant Miquel de Cruïlles. Formen part d’aquesta ruta l’església de Sant Romà de Lloret de Mar i el seu cementiri modernista, així com l’església de Sant Vicenç de Tossa de Mar.