Ukudlala Ngo Costa Brava, la més lúdica i infantil als anys 70

El fotògraf Jordi Puig és el responsable de l’exposició Ukudlala Ngo Costa Brava, que es podrà visitar al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, fins el 30 de novembre. Sota aquest nom exòtic, formulat en zulú i que traduït vol dir ‘Jugant a la Costa Brava’, hi podem trobar un recull de targetes postals de la dècada dels anys 70, que mostren una cara lúdica de la nostra costa. Les postals, que mostren una visió idíl·lica dels jocs infantils a la vora del mar, eren aleshores un poderós mitjà promocional per a captar el turisme i els jocs i el lleure infantil, esdevingueren, com altres activitats, recursos publicitaris. El fotògraf assegura que “en aquestes imatges presento la cara més lúdica, divertida i infantil, com si els nens fossin els únics visitants de la Costa Brava i el zulu fos l’idioma oficial”.

Puig, que ha publicat més d’una cinquantena de llibres d’art i fotografia i és un col·laborador habitual de museus i institucions del país, du a terme una recerca sistemàtica sobre la imatge turística difosa a través de les targetes postals per tal d’identificar l’imaginari  que es va projectar del país durant aquella època. En declaracions a Empordà, Puig s’explica: “Ai, les postals. No són miniatures, no són grans imatges publicitàries, tampoc no són quadres de paret. Estan fetes per ser mirades de prop i amb deteniment, com llegint un llibre, recorrent-les amb els ulls per descobrir filigranes i detalls que ens mostren les particularitats del que exhibeixen. Gairebé sempre es miren acompanyades d’altres i, en unir-se com a fragments, apareixen relats de llocs i de formes de vida. Són maneres documentals que es barregen amb la intenció de donar a conèixer imaginaris d’èpoques, maneres de dir i de reflectir com es veu el món. Un cop d’ull que, fet amb atenció, es torna complex i incommensurable. I ara, imaginem que els nens fossin els únics visitants de la Costa Brava, o imaginem que el zulu fos l’idioma oficial de la Costa Brava.”

Jordi Puig ha analitzat fins a 20.000 postals de la Costa Brava, de les quals n’ha catalogat 6.000, editades a principis dels seixanta, quan es va generalitzar l’ús de la quadricomia en la impressió de postals, moment en el qual, segons Puig, les imatges reflecteixen el creixement, l’escalada iniciada per la construcció i el turisme de masses. Aquesta feina d’anàlisi també permet a Puig, que ha distribuït les postals en 160 línies temàtiques,  valorar la feina d’editors i fotògrafs que operaven aleshores a la Costa Brava, com Tomàs Mallol, Melitó Casals o Roc Catalán.