El riu Fluvià és l’eix que vertebra la comarca prepirinenca de la Garrotxa, una de les més belles de país si parlem en termes paisatgístics, riquíssima pel que fa a patrimoni natural i cultural, aquest darrer és extraordinari pel que fa a quantitat i qualitat, i amb una intensa i dinàmica vida associativa, la qual cosa implica una tradició viva i en continua evolució, preservant-ne sempre l’essència. L’Alta Garrotxa es caracteritza per com n’és d’accidentada, com correspon a una zona muntanyosa, prepirinenca i a més li atorga el nom, ja que ‘garrotxa’ significa terra abrupta, per la qual és difícil de caminar-hi. El relleu de la Baixa Garrotxa, en canvi, és més suau, amb força extensions de prat i és més poblada. És on es troba la capital, Olot, però també una ciutat que havia estat de les importants del Principat i amb un passat medieval ben palès: Besalú. En aquest post us farem cinc propostes per gaudir de la comarca, dels seus paisatges i patrimoni cultural a través d’activitats que es desenvolupen tot l’any. Algunes de manera continuada i d’altres de manera puntual, com ara els festivals.
Ruta RCR Arquitectes
Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són RCR, l’equip d’arquitectes amb seu a Olot que l’any 2017 van guanyar el prestigiós Premi Pritzker d’arquitectura i que han situat la comarca al món, no només amb el fet que van establir-se a Olot, sinó perquè són els responsables d’uns quants projectes que s’hi han desenvolupat. El tret distintiu de qualsevol projecte d’RCR és el diàleg que aquest manté sempre amb el seu entorn i la seva història, especialment si aquest entorn és natural. El treball d’RCR no renuncia en absolut a la modernitat, ni tampoc obeeix a les cotilles formals, és d’una llibertat radical amb referències i influències globals que donen al seu treball un caràcter universal. Aquesta habilitat de, partint d’allò local, projectar una obra global és una de les característiques més valorades del despatx olotí d’arquitectura. La ruta que us proposem, que en funció del temps que tingueu es pot fer a peu, comença per l’Espai Barberí, a la mateixa seu dels arquitectes (una antiga foneria), passa per les instal·lacions i els pavellons del restaurant Les Cols d’Olot, que són espais privats; el conjunt que formen el pavelló de bany Tossols-Basil, una construcció situada al costat del Fluvià al seu pas per Olot i la propera pista d’atletisme, que és un prodigi d’integració d’una instal·lació esportiva amb la natura, al mig d’un bosc de roures centenaris; la intervenció paisatgística d’RCR al Parc de Pedra Tosca de les Preses, delimitant un itinerari que s’endinsa per una zona de parets de pedra seca; el passeig de Ramon Guillamet d’Olot també és obra d’aquests arquitectes olotins i, per acabar, el centre d’informació de Can Serra, que acull un dels equipaments informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és una altra fita de la integració d’un equipament al paisatge, en aquest cas situat a l’aparcament de la fageda d’en Jordà. La llar d’infants El petit comte de Besalú, projectada també per RCR, vindria a ser el bonus track de la visita, que es pot fer (si més no des de l’exterior) anat o tornant de la capital.
Espai Cràter
L’Espai Cràter, situat molt a la vora de la plaça de bous d’Olot, a l’interior del volcà del Puig del Roser, es va inaugurar el passat mes de març i us assegurem que és digne de visitar. Olot, com bé sabeu, és una ciutat íntimament vinculada al vulcanisme, ja que es tracta d’una localitat construïda en terra volcànica i això explica l’existència, primer, del Museu dels Volcans i després, de l’Espai Cràter, que li pren el relleu. Segons el director del nou espai, es tracta d’un centre de referència del vulcanisme a Catalunya i aspira a ser un dels més importants de l’estat i d’Europa. L’Espai Cràter, un centre expositiu radicalment contemporani, està dotat amb la tecnologia museística més moderna (audiovisuals, videomapatges, pantalles tàctils, realitat virtual, 3D, experiències immersives, ludificació…). L’edifici que acull el centre està concebut com un element més de l’experiència i compta amb una exposició totalment interactiva, pensada per a totes les edats, que és una referència en el món de la vulcanologia. La joia de la corona del centre expositiu, que està soterrat, és la sala interactiva amb capacitat per a entre 80 i 100 persones, on la qual el visitant podrà conèixer com i quan es va formar la zona volcànica de la Garrotxa, que té uns 40 cons identificats, els primers sorgits fa 700.000 anys. A més, el visitant coneixerà altres aspectes importants, com ara l’històric dels terratrèmols més remarcables que hi ha hagut a Catalunya, els tipus d’erupcions que existeixen (a través de pantalles tàctils) i identificarà els diferents materials piroclàstics que expulsa el cràter. L’experiència arriba a un punt en el que el visitant podrà crear el seu propi volcà, triant els percentatges de gasos i òxid de silici que expulsarà. També podrà provocar petits moviments sísmics a partir del seu propi salt. Una visita ideal per fer-la al llarg de tot l’any i en família.
Museu dels Sants d’Olot
El Museu dels Sants d’Olot és un dels punts d’atenció de la comarca de la Garrotxa, per la seva singularitat. Aquest equipament té com a finalitat presentar l’ofici que suposa la fabricació artesanal d’imatgeria religiosa, però també té la intenció d’ampliar el ventall d’acció i és per això que també dedica una especial atenció a la resta d’oficis artesanals, a la cultura popular i tradicional i a la vida i obra de l’escriptor i pintor Marian Vayreda, un dels socis fundadors d’El Arte Cristiano, el primer taller d’imatgeria de la ciutat, juntament amb el seu germà Joaquim i amb Josep Berga. El museu té la seva seu en un edifici neogòtic del segle XIX que es va començar a construir l’any 1980, per encàrrec de Joaquim Vayreda i seguint un projecte de l’arquitecte modernista Joaquim Codina. Marian Vayreda, autor de l’obra literària La punyalada, va viure a la primera planta de l’edifici, conegut com l’Art Cristià. Al Museu dels Sants hi trobareu activitats per fer amb infants de totes les edats, que podran conèixer tots els racons i l’essència de l’equipament a través del joc i l’experimentació. Es pot demanar un quadern d’activitats per fer al llarg de la visita i també es pot participar en l’activitat que ara mateix és la preferida del visitant i que es fa cada dissabte: l’escape room Un sacco di sangue. Els participants, dividits en grups o per lliure, tindran 70 minuts per resoldre el misteri que els permeti sortir del museu, on des de fa algunes setmanes hi han arribat un seguit d’amenaces inquietants i el perill ja sembla imminent. L’entrada al museu pels menors de 16 anys és gratuïta.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Aquesta no és una sola visita. En poden ser unes quantes i no poques, perquè el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té unes dimensions considerables. El formen onze municipis i té una extensió d’unes 15 mil hectàrees. De fet, aquest parc és l’exponent més important de paisatge volcànic de la península Ibèrica, ja que compta amb una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava. L’orografia, les característiques del sòl i el clima afavoreixen el creixement d’una vegetació variada i sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic. El parc disposa de fins a 25 itineraris pedestres, que transcorren pels seus indrets més interessants i la gran majoria estan senyalitzats. La zona central del parc és la de més afluència de visitants i les recomanacions dels responsables de la conservació és que s’hi vagi d’hora i, per tal que la visita sigui més profitosa, es recorri als guies acreditats pel parc. Aquest compta amb diversos espais museístics, indrets d’especial interès i de visita obligada per conèixer aspectes importants del parc natural. Els visitants hi gaudiran i coneixeran la zona a través de cartelleres informatives, itineraris a peu senyalitzats i material interpretatiu. Existeixen fins a sis espais interpretatius d’aquesta mena en l’àmbit del parc natural: el del volcà del Montsacopa, el dels volcans de Sant Marc i del Puig Roig, el del Croscat, el de Rocanegra, el de Santa Margarida i el del Boscarró i Molí Fondo. No tenim cap dubte que sereu molt respectuosos amb l’espai i seguireu en tot moment les indicacions establertes per a la seva visita, contribuint decisivament a la seva preservació.
Festivals Lluèrnia & Sismògraf
Quan diguem que la Garrotxa també és avantguarda ens referim, a més de la qüestió arquitectònica (RCR) i gastronòmica (Les Cols, per exemple), també parlem d’arts escèniques i plàstiques. Una mostra d’això en serien dos festivals ben particulars, tots dos amb una gran acceptació popular, democratitzadors de la cultura i d’una remarcable contemporaneïtat. El grau d’acceptació d’aquests dos festivals entre la població olotina i de les comarques gironines és elevadíssim i fins i tot tenen una gens menyspreable projecció nacional i internacional. Ens referim, òbviament, al Festival de la Llum i el Foc, el Lluèrnia, que es celebrarà del 10 al 12 de novembre, i al festival que detecta el moviment, el Sismògraf, una reformulació del festival contemporani per excel·lència de les comarques pel que fa a les arts escèniques, el Panorama (PNRM), que també va néixer a Olot. Lluèrnia, que enguany arriba a la setena edició ja consolidat, vol visualitzar la relació de la ciutat d’Olot i el seu entorn amb el foc dels volcans i com aquest origen ha anat transformant, no només l’orografia i el paisatge, si no el mateix caràcter i la cultura de la gent de la Garrotxa. Aquesta festa de la llum proporciona imatges d’una bellesa inusual i s’hi poden veure instal·lacions que resulten impressionants. El Sismògraf, per la seva banda, és una cicle meravellós que omple els carrers i places d’Olot de dansa, durant un cap de setmana sencer d’abril (habitualment el tercer, cap a Sant Jordi). Tot i això, el festival desborda aquestes dates i fins i tot l’àmbit de la ciutat d’Olot, ja que se’n celebren “rèpliques” fora d’aquestes dates i en altres localitats. En la pàgina web del festival hi ha una definició molt acurada del que és el Sismògraf: “El festival que detecta el moviment del cos i del planeta. Una celebració de la dansa i les arts vives que floreix cada primavera enmig d’un ecosistema cultural viu i canviant, proper i global. Un festival situat i conscient. Situat en el paisatge que ens defineix i en complicitat amb la resta de paisatges del món. Conscient del que ens envolta i buscant fer aportacions des de les arts i la creació. Un projecte sostenible en transformació constant”.
