Françoise Brauner (Viena, 1911) i Alfred Brauner (Saint-Mandé 1910) es trobaven a Espanya els anys 1937 i 1938, formant part de les Brigades Internacionals, ella com a metge i ell com a pedagog, prestant atenció als infants evacuats. El 1938 van rebre un munt de dibuixos, provinents d’una escola de Barcelona. Eren dibuixos de nens catalans de l’escola, però també de nens refugiats, marcats per la vivència d’esdeveniments tràgics. La diferència es percebia de manera remarcable en els dibuixos, i és d’aquest fet que va sorgir la idea d’una experiència molt més ambiciosa: recollir els dibuixos de totes les escoles de Catalunya a partir de tres eixos temàtics: “la meva vida abans de la guerra”; “el que he vist de la guerra” i “com veig la meva vida després de la guerra”. Françoise i Alfred van fer el mateix en nombrosos conflictes civils que van assolar el segle XX. Arriben a aplegar més de 10.000 dibuixos.
L’exposició titulada «J’ai dessiné la guerre. Le regard de Françoise et Alfred Brauner», que es podrà veure al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera del 30 d’abril al 12 de juny, constitueix un retrat dels conflictes contemporanis a partir de dibuixos d’infants que van deixar el seu testimoni, dur, punyent, que commou. L’exposició es basa en el fons recollit per Françoise i Alfred Brauner des de la Guerra Civil espanyola fins a conflictes ocorreguts al Japó, Vietnam Algèria, Afganistan, Palestina, Txetxènia… Els dibuixos recollits i la tria feta per les responsables científiques de la mostra, Catherine Milkovitch-Rioux et Rose Duroux ( Université Blaise Pascal, Clermont-Ferrand), vol suscitar el debat i l’anàlisi sobre la manera com copsem els conflictes contemporanis, sobre els drets de l’home i la necessitat d’escoltar diverses veus, particularment les dels nens.
La dessinatrice avait huit ans en 1945. Elle écrit : ” Le dessin représente une scène dans la cour de Kyosai Hospital, l’actuel hôpital préfectoral de Hiroshima. La petite fille assise au milieu, c’est moi. Je regarde ma mère et ma petite soeur, toutes deux entièrement brûlées. Mon frère mourut vers midi sous mes yeux. Un bébé qu’on voit dans le dessin s’accroche à sa mère qui est morte. Le bébé est mort à son tour, probablement le lendemain puisqu’il était encore couché à côté de sa mère. Le jeune garçon au premier plan est mort après m’avoir dit : “Je suis de la première Hiroshima Middle School. S’il te plaît, remets ma boîte de déjeuner à ma mère”. Et il me confia sa boîte avec du riz et de la confiture.”
Aquesta exposició ha estat realitzada en el quadre del programa de recerca de l’Agence Nationale pour la Recherche Enfance Violence Exil, pilotat pel Centre de recherche sur les littératures et la socio-poétique (Université Blaise Pascal–Clermont-Ferrand), i té el patrocini de la UNESCO. Françoise i Alfred Brauner van treballar conjuntament al servei dels infants víctimes dels esdeveniments bèl·lics: Guerra Civil, infants jueus perseguits pel nazisme, també van ser actius a la Resistència a França, en la zona ocupada. El 1945 van participar en l’acollida de nens supervivents dels camps nazis. Més endavant van treballar en la recuperació dels nens discapacitats, prioritzant l’aspecte educatiu. També es van especialitzar en l’autisme infantil. La recerca sobre els dibuixos del nen en la guerra, s’inscriu en el seu esforç d’investigació, però també forma part de la seva voluntat per lluitar per la pau.
