L’exili republicà a causa de la Guerra Civil entre gener i febrer del 1939, que va dur a mig milió de persones a travessar la frontera administrativa amb França, a la Catalunya Nord, és un d’aquells fets dels quals cal no perdre’n mai la memòria. Ha estat sense dubte un dels esdeveniments que ha cisellat a base de patiment el tarannà dels perdedors d’aquella guerra i dels que es van veure obligats a emprendre el camí de l’exili, majoritàriament catalans, però també gent provinent d’altres punts de l’Estat Espanyol. Els traçat dels camins que conduïen a l’estat veí els van dur a transitar pels passos fronterers del Pertús, de la Guingueta d’Ix, del coll d’Ares i de Cervera de la Marenda. L’estació de l’any, en ple hivern, encara va afegir més dificultats a l’èxode, amb molta fred i neu, i l’encalç de l’exèrcit franquista i els seus bombardejos. Us proposem que visiteu 5 escenaris de les comarques gironines per tal de conèixer una mica més a fons, amb profunditat i respecte, com va anar i què va suposar l’exili republicà.
Agullana – la Jonquera – la Vajol
El portal web FemTurisme.cat proposa fer l’itinerari L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França. Un dels punts pels quals els exiliats van travessar la frontera a peu va ser al voltant del municipi de la Jonquera i aquesta ruta ressegueix els llocs per on van passar. L’itinerari proposat comença al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, del qual parlarem més endavant. Després de fer-hi una visita, la comitiva de visitants inscrits es dirigirà cap a Agullana i s’hi poden visitar diverses construccions utilitzades pel govern republicà en la seva retirada. Una d’aquestes és la casa de Can Bech, al poble, i a uns 5 quilòmetres hi ha el Mas Bech, on s’hi va allotjar el president del govern republicà Juan Negrín. Però abans, a la sortida d’Agullana, cal visitar el Mas Perxés, que durant l’èxode va allotjar diversos intel·lectuals catalans (Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Joan Oliver o Mercè Rodoreda), el president de la Generalitat, Lluís Companys, amb gairebé tots els seus consellers, alguns diputats del Parlament i el president del govern basc, José Antonio Aguirre. La Vajol és el darrer punt de l’itinerari i la primera visita a fer és a l’escultura que commemora l’exili, un parell de figures en bronze que repliquen les figures de dos exiliats, un home i una nena, aquesta sense una cama, que es van esculpir a partir d’una fotografia que ha esdevingut icònica. L’itinerari inclou visites a Can Barris, on es va allotjar el president de la República Espanyol, Manuel Azaña; a la mina canta o d’en Negrín; al coll de Lli i al coll de Manrella. És una ruta que es fa per lliure, necessitareu anar amb vehicle i en ocasions cal caminar una estoneta. Al vostre aire.
Rutes de Molló i Comprodon
Ripollès Turisme us proposa dues rutes, la primera és la Ruta camí de l’exili. Ruta 1 Molló i la segona és l’anomenada El camí de la retirada de Camprodon. El primer itinerari, que és a peu i d’alta dificultat, no és circular, de manera que us haurà d’esperar alguna mena de transport al final, tot i que transcorre pel mateix municipi de Molló. Són unes 3 hores de camí senyalitzat i uns 9,5 quilòmetres de distància, amb un desnivell de 694 metres. El terme de Molló va tenir tres vies per creuar la frontera, però aquesta ruta es centra en la que va del camí d’Espinavell al coll Pregon. El segon itinerari sí que és circular, és de baixa dificultat i està a l’abast de tothom. La passejada dura 1 hora en la qual es recorre una distància de 3,80 quilòmetres i el desnivell acumulat supera de poc els 54 metres. No està senyalitzada, però us podeu descarregar una aplicació (Natura Local) que us permetrà fer la ruta guiada i interpretada, un recorregut pels principals indrets de Camprodon vinculats a moments de l’exili republicà que van marcar tot un poble.
Camins de l’exili a l’Alt Empordà
El Memorial Democràtic i el MUME han recollit en un díptic de la col·lecció Espais de Memòria, titulat Retirada i camins de l’exili, un seguit d’itineraris senyalitzats a les localitats i paratges de l’Alt Empordà que ressegueixen els camins que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Hi són els passos fronterers més importants dels quals n’hem parlat, com la Jonquera, o Portbou, i també hi són incloses altres vies secundàries, els pobles situats als massissos muntanyosos de l’Albera i les Salines i els municipis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes. La senyalització realitzada fins ara inclou 17 pobles amb 27 punts d’informació i un total de 30 senyalitzacions. Els punts senyalitzats són a: Agullana (poble, Mas Perxés i Coll de Manrella), Cantallops (Bell-lloc i passos de muntanya), Colera (pont ferroviari), Darnius (poble i Can Descals), Espolla (poble), Figueres (Plaça Ajuntament i Castell de St. Ferran), Garriguella (poble i aeròdrom), La Jonquera (MUME i El Portús), La Vajol (poble, monument a l’exili, Mina Canta o d’en Negrín, Can Barris i Coll de Lli), Llançà (Casa Marly, colònia infantil), Llers (poble vell, volat el 1939 per les tropes republicanes en retirada), Maçanet de Cabrenys (poble i passos de muntanya), Peralada (Castell-convent de Peralada), Portbou (Oficina Turisme i Coll de Belitres), Roses (refugi antiaeri), Rabós-Banyuls (Coll de Banyuls) i Vilajuïga (poble i Gran Hotel Central, colònia infantil).
El Museu de l’Exili i el Memorial Passatges
El Museu de l’Exili de la Jonquera és la visita imprescindible per conèixer a fons el fenomen. És un centre d’interpretació que recorda els exilis que van ser conseqüència de la Guerra Civil a Espanya i Catalunya i sobretot els exiliats vençuts en la contesa, vinculada a l’ascens dels totalitarismes a la resta d’Europa. En el seu web, a l’apartat de motivacions, s’explica clar quin és l’objectiu d’aquest equipament, que es va inaugurar el desembre del 2007: “L’objectiu és dignificar les víctimes i explicar a les noves generacions el nostre passat més immediat i els costos històrics i humans que tingué la lluita per la democràcia, per tal que no es repeteixin. I per això és necessària una feina sistemàtica, constant i rigorosa que abordi la tasca de recuperar tot aquest llegat i que vetlli per la seva preservació i difusió entre un públic el més extens possible.” Aquest és un dels museus més dinàmics de les comarques, amb un completíssim programa cultural amb un ventall d’activitats impressionant i amb uns potentíssims serveis educatius. Un altre indret visitable és el Memorial Passatges, dedicat a Walter Benjamin, a Portbou, obra de l’artista israelià Dani Karavan. Passatges, que es va inaugurar el 15 de maig de 1994 i va ser promogut per l’associació AsKI de Bonn, barreja l’arquitectura i escultura i és d’interès històric, artístic i social, símbol de cultura i de pau, emblema de valors humans i model d’integració al paisatge. La seva visita representa una oportunitat per reflexionar entorn del valor social i humà de l’art públic, el seu encaix a la ciutat i al paisatge, i la seva conservació.
Imatge destacada: Una vista del Memorial Passatges, de Dani Karavan, a Portbou. Arxiu Imatges PTCBG.
