La nostra Temporada Alta. Els de casa

Si us interessa la creació catalana contemporània, Temporada Alta també és el vostre festival. El suport als creadors i companyies catalanes, i afavorir la possibilitat que creadors del país treballin amb creadors de fora -una veritable obsessió del director artístic, Salvador Sunyer-, és una altra de les potes del festival. En la tria que us presentem s’hi barregen estrenes -sempre hi ha un grau de risc- amb espectacles que ja s’han exhibit i dels quals en tenim referències.

S’omplirà segur per la temàtica, pel fet de ser l’espectacle inaugural i perquè el dirigeix en Lluís Pasqual, director artístic del Teatre Lliure, In memoriam -La quinta del biberó-. Pasqual dirigeix en aquest espectacles a La Kompanyia Lliure (la companyia jove), que ret homenatge a tots aquells joves que, amb 17 anys, els van posar un fusell a les mans i els van enviar al front, a la Batalla de l’Ebre.

Darrerament està triomfant a Llatinoamèrica (Argentina, Uruguai, Mèxic…) després de fer-ho al nostre país amb espectacles com El principi d’Arquimedes o Nerium Park. Josep Maria Miró estrena una coproducció de la Sala La Planeta i La Ruta 40, Cúbit, en què s’ha fet càrrec del text i la direcció. L’espectacle segueix les línies mestres del teatre de Miró, una situació en la que introdueix un punt de suspens, de manera que el resultat final és gairebé un thriller que, en aquest cas, li serveix per reflexionar sobre la construcció i la destrucció de la memòria.

Un obús al cor és un monòleg escrit per Wajdi Mouawad, un autor al qual Oriol Broggi, cada vegada que ha fet una aproximació, ha aconseguit èxits notables. Broggi codirigeix amb Ferran Utzet a l’actor Ernest Villegas en un espectacle en què l’eix, el fil conductor és la història familiar del protagonista, que rep la notícia de la mort imminent de la seva mare, la qual actua de catalitzador dramàtic.

Dos espectacles de component musical: Pluja, amb el clown Guillem Albà i la pianista Clara Peya, i Requiem for Evita, més ortodox pel que fa al gènere, amb la interpretació de Jordi Vidal i Anna Moliner, juntament amb el músic Andreu Gallén, sota la direcció i amb la dramatúrgia del gironí Jordi Prat i Coll. Es tracta d’una mena de missa profana dedicada a la figura d’Evita Perón.

Exemple de col·laboració de creadors estrangers amb d’altres catalans és l’espectacle Si au Si, que és peculiar per molts motius: el primer, perquè l’escenari ja és poc habitual, el Museu d’Aqueologia de Catalunya de Girona, el Monestir de Sant Pere de Galligants. El segon, perquè es tracta d’una companyia nombrosíssima pels tems que corren –LaGranTroupe-, una dotzena d’intèrprets als quals Temporada Alta els va posar en contacte amb la companyia de Philippe Genty. El resultat és un cant a la vida multidisciplinar dirigit per Marjorie Currenti, de la companyia de Genty.

Per tancar la tria, que podria ser força més extensa, ens quedem amb Les alegres casades de Windsor, de William Shakespeare, que la companyia Parking Shakespeare portarà a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles. March Rossich ha traduït l’obra, en va fer la dramatúrgia i la va dirigir per ser estrenada al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona, a l’aire lliure. Rossich converteix Windsor en un resort de vacances d’estiu esbojarrat, en què Falstaff és l’ase dels cops.