La nostra Temporada Alta. Els indispensables

S’ha presentat l’edició d’enguany de Temporada Alta, el festival d’arts escèniques més important del país, que es celebra del 30 de setembre al 4 de desembre a Salt i Girona, i que té rèpliques en altres poblacions de les comarques gironines. És l’edició del 25è aniversari i, ara mateix, amb el programa obert i a pocs dies de l’obertura de taquilles, us deveu estar preguntant: d’entre el centenar d’espectacles que em presenten, què haig de triar? Què ens/m’agradarà? Abans, però, uns consells preliminars: que la quantitat no us aclapari, preneu-vos-ho amb calma, decidiu a quants espectacles assistireu -en funció del vostre temps i possibilitats- i penseu que és fonamental ser previsors, això vol dir reservar-se dues o tres dates amb un i dos mesos vista, perquè si no ho feu és possible que, quan vulgueu comprar les entrades d’aquell espectacle que us feia peça, aquestes s’hagin acabat. I és que a Temporada Alta la improvisació no sempre té els efectes desitjats.

acorar_1_hdNosaltres us proposem alguns paquets per facilitar-vos una mica la qüestió. I no us encaparreu, de teatre no s’hi ha d’entendre: o t’agrada o no t’agrada, aquest és el criteri, perquè no sou ni crítics, ni periodistes, ni analistes, sou públic, de manera que els millors espectacles són els que us agraden, els que us fan gaudir, els que us transformen i, perquè no, els que us fan reflexionar. Aquests són els criteris de la tria. Les nostres propostes no són impermeables, també es poden fer combinacions d’unes i altres, vosaltres mateixos. Us les anem servint per entregues. Aviam què us assemblen.

Els indispensables

Els espectacles que s’han d’anar a veure sí o sí, sense excuses, que no són estrenes i que la seva eficàcia ja ha quedat provada, apostes segures si compreu les entrades. Us agradaran. El primer és, sense dubte, una mena de miracle teatral, Acorar, de Toni Gomila (aquí en teniu un fragment), que fa anys que volta, i que el formen un grapat de reflexions senzilles però reveladores sobre la identitat, la llengua, l’ànima d’un país, d’una comunitat. Servit en un delicat i entenedor mallorquí i amb un deliciós sentit de l’humor. No us ho perdeu, us sabria greu. En aquesta categoria hi posem també Fair Play, de Patrice Thibaud i el seu pianista contorsionista Philippe Leygnac. A fairplay_4_hdtots els que ja vareu veure Cocorico fa uns anys, ja no cal que us diem res més. A la resta, només us direm que no haureu rigut mai tant en un teatre, amb aquest compendi de Chaplin, Keaton, o Tati. Un altre: Terra baixa. Lluís Homar en estat de gràcia. I no cal dir gaire res més. I un altre, Corroc, aquest per a tota la família, una meravella d’Escarlata Circus que us farà riure, us emocionarà amb les intervencions dels més menuts, una visita guiada a un gabinet de curiositats que us tocarà el cor, el que no és de pedra – nosaltres sabem perquè ho diem-, el de debò. I finalment, el proper espectacle recomanat no és que sigui de petit format, és que per poc que no és unipersonal: Cosas que se olvidan facilmente és un espectacle de Xavier Bobés per a cinc espectadors. Delicat i poètic, un viatge per la memòria que us vindrà de gust fer per la intimitat i la proximitat, que potencien l’emoció. Atenció al proper post!