Làpida funerària rabí Xelomó. Museu d’Història dels Jueus

MHJ108vertical_LDONAT20161004La darrera làpida que va ingressar al Museu d’Història dels Jueus també és la més antiga. No provenia del Museu d’Arqueologia ni del Museu d’Història, com les altres làpides de la col·lecció, sinó d’una casa particular de Llambilles. La inscripció en hebreu ens explica que pertanyia a un jove prometedor i estudiós de només vint-i-dos anys, de bona família, anomenat rabí Xelomó, mort la primavera de 1198. La seva mort va provocar una gran tristesa i “es varen cobrir de tenebres els servents, el sol i els astres del cel”, com ens diu poèticament el seu epitafi, inscrit en dues cares d’un gran bloc de calcària nummulítica. La seva ubicació original era a la falda del Montjuïc de Girona, vora la riera del Bou d’Or, lloc on la comunitat jueva tenia el seu cementiri des de temps immemorials. L’expulsió dels jueus de 1492 va convertir aquell espai sagrat en un camp de cultiu i les làpides es van dispersar i reciclar com a material de construcció en edificis de Girona i els seus voltants. La del jove Xelomó va patir un altre procés, però: primer va ser buidada per dins i reutilitzada com a abeurador d’animals en una finca de Campllong i després es va traslladar a una altra finca de la mateixa família, Can Xiu de Llambilles. La generositat d’aquesta família va fer possible portar-la fins a Girona l’any 2005.

Lídia Donat (Institut d’Estudis Nahmànides. Patronat Call de Girona)