L’espectacle més gran del món!

El glamour, la modernització, les mesures de seguretat i una percepció diferent del que és una gran atracció en l’actualitat, no han acabat amb un cert regust de manifestació cultural tradicional i un punt de misteri característic del circ clàssic, un imaginari construït a partir de les visites infantils a circs convencionals -quan encara hi havia feres- i també gràcies a pel·lícules com L’espectacle més gran del món (Cecil B. De Mille, 1952), La Strada o I Clowns (Federico Fellini, 1954 i 1970). Això és el que passa pel cap de l’espectador del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona quan, dins la vela del Camp de Mart de la Devesa, està a punt de començar l’Espectacle Or, que aplega les setze millors atraccions dels espectacles Blau i Vermell, que s’han estat representant de manera alterna els dies anteriors.

El mestre de cerimònies és intel·ligent. Ha distribuït les atraccions al llarg de la vetllada -potser d’una durada excessiva atès que és un dia feiner- de manera que a les dues parts hi hagi un crescendo emocionant de dificultat i espectacularitat. A la primera part l’espectador va tenir l’oportunitat de veure els funambulistes russos de la Troupe Krasnov, el malabarista i acròbata xilè Sergio Paolo, el clown xilè Mimo Tuga, l’acròbat rus amb màstil aeri Denis Degtiarev, els malabaristes i acròbates russos amb perxes volants dirigits per Taalaibek Salaraev, l’equilibrista Mukhamadi Xarifzoda del Tadjikistan, el clown brasiler Pepe Jardim, els acròbats colombians The Flyers Valencia i la seva imponent roda de la mort, els acròbats vietnamites amb cintes aèries Duo Hien Phuoc i, per tancar la primar part, els colombians Martínez Brothers, uns veritables virtuosos dels jocs icaris que van meravellar el públic per la dificultat extrema dels seus exercicis i per la fulgurant rapidesa d’execució, a més de fer aquests exercicis al capdamunt d’un elevador a uns 10 metres d’alçada. En acabar la seva actuació, el públic no tenia prou mans per ovacionar-los.

Era difícil superar els quatre darrers números de la primera part. Va quedar clar en la segona, que va començar amb els russos Plotnikov Group i el seu trapezi entre escales i va seguir amb el duo ucrainès de ma a mà Danylo & Oscar, les cordes en moviment continu (lassos) dels xinesos Fujian Acrobatic Troupe, el volteig sobre boles Mystery of Gentleman de la troupe de Mongòlia dirigida per Erdene Nergui, les trapezistes nord-americanes de simetries perfectes al cercle aeri Luna Storme i, per tancar, els brutals salts a la bàscula dels acròbates nord-coreans del National Circus of Pyongyang. Com en la primera part, l’espectacle desafiava la credulitat del públic i la seva capacitat de sorpresa a cada atracció que anava passant per la pista.

El circ que es pot veure sota la vela de la Devesa no és circ contemporani, en el sentit que no és un espectacle conceptual, en que hi ha un fil conductor i al cap i a la fi es vol explicar quelcom, ja sigui una història o un concepte abstracte. És un circ de l’espectacle, del més difícil encara, i el festival gironí n’és un referent europeu en aquest àmbit. És un circ de sensacions, de la simpatia a Sergio Paolo i la seva endimoniada rapidesa amb les boles de rebot, de la increible flexibilitat de Mukhamadi Xarifzoda, de l’atreviment de The Flyers Valencia, de l’estètica, la perfecció i la sensualitat dels duos Hien Phuoc o Luna Storm, de l’elegància dels acròbates mongols o de la sincronia, agilitat i precisió dels nord-coreans.

Més de 33.000 espectadors van convertir la vuitena edició del circ en un èxit. Els Martínez Brothers van ser els grans triomfadors i es van endur dos premis grossos, un elefant d’or com a millor espectacle per part del jurat i el premi del públic. L’esdeveniment, a més, tenia com a complement perfecte la celebració del primer Mercat Mundial del Circ, a l’adjacent Palau Firal de Girona. La vuitena edició ja és història, visca la novena edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona! El febrer del l’any 2020, deixeu-vos meravellar. Ja us n’anirem fent memòria.

Imatges:  François Dehurtevent.