La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll és coneguda com “la Bíblia esculpida en pedra”. Data de mitjan del segle XII, és considerada un referent indiscutible del romànic a nivell internacional i ja fa uns anys que es van iniciar els tràmits per tal que sigui catalogada com a Patrimoni Cultural de la Humanitat . El pòrtic va ser construït, com en altres temples o monestirs, com a espai de trànsit entre el món profà i el lloc sagrat, com una mena de canvi de dimensió. Els feligresos transiten per sota la majestuosa peça, en forma d’arc de triomf romà, i la riquesa iconogràfica del pòrtic, amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics, l’impressiona. El programa iconogràfic va ser concebut, molt possiblement, dins de la pròpia comunitat de benedictins ripollesos, que es van inspirar en una de les bíblies historiades del propi monestir.
La portalada de Ripoll ha recuperat la llum, després d’uns treballs de restauració que han durat quatre mesos i mig en què s’ha recuperat la definició del treball escultòric original i la policromia medieval del pantocràtor. En aquesta actuació s’han netejat les superfícies escultòriques -havien perdut llegibilitat-, s’han consolidat les zones més degradades i s’han eliminat els morters i materials afegits en intervencions anteriors, com ara una resina que es va aplicar per consolidar la pedra l’any 1964, però que va deslluir el monument. Gràcies a la intervenció, s’ha descobert i s’ha pogut estudiar la policromia original del monument, sobretot en la figura del pantocràtor, al qual se li va retirar la pintura negra aplicada en època moderna i ha quedat al descobert la pintura medieval: la dauradura de la barba i dels cabells, i les carnacions de la cara del pantocràtor i dels àngels que l’envolten. La portalada, que té un aspecte impressionant, mesura uns 11 metres d’amplada per 7 metres d’alçada, i forma un conjunt d’uns 80m2 de superfície esculpida visible.
Font d’històries i llegendes
Aquest monument és pot considerar una de les primeres novel·les gràfiques pètries en relleu de la història d’Occident i, a més, es font de tot un seguit de llegendes. Una de les més interessants i divertides es va publicar a la revista satírica que s’editava a Barcelona anomenada L’Esquella de la Torratxa. En el número 240, l’any 1883, hi escriu en un català pre-fabrià el seu director, Josep Roca i Roca, una teoria fabulada de com el cap de Sant Pere de la portalada és responsable de dues morts.
“Ripoll es vila famosa pel seu monestir, y’l monestir de Ripoll es famós per la seva portalada plena de santa y de simbolisme. Es un geroglítich de pedra. En l’época de la fundacio del monestir (sigle X) los aficionats á publicar trenca-closcas no temian altra manera d’expressarse. […] Y á propósit de trenca-closcas, escoltin una anécdota rigurosament histórica. En la portalada del citar monestir hi ha un’estátua de Sant Pere que té’l cap enganxat ab ciment. Lo cap de aquell Sant Pere vá fer dugas morts. Ja veurán com vá ser:
Ripoll era un poble liberal, y durant la passada guerra caygué en poder dels carlins que hi calaren foch pèls séus quatre costats. Los defensora del altar y’l trono saquejaren lo monestir, y un carcunda ab un cop de culata arrencá’l cap de Sant Pere, que li vá aura als péus, deixantlo coix. Acudí una columna á Ripoll, los carlins fugiren y com que’l coix no’s podia moure’s queda á la vila, cayent en poder dels liberals que’l fusellaren. Primera mort.
Despres los micalets feyan servir lo cap de Sant Pere per jugar á botxas. Un dia, no sé com, vá rebotre, trencant la cama de un micalet. Los carlins tornaren á Ripoll, lo micalet que no podia moure’s caygué en poder d’ells, y també l’hi trencaren la closca sobre la marxa. Segona mort.
Lo cap de Sant Pere estigué durant molts anys en poder de un sabater que’l feya servir per picar sola. Com que Sant Pere era calvo, semblava tel exprés per aquesta operació. La comissió de monuments de Girona fa pochs anys vá rescatarlo, colocantlo de nou sobre las espatllas de imatje. Allí’l veurán encare que sembla que diga: —Al que s’acosta l’esclafo… Cuidado, que gasto malas bromas!…
El cap de Sant Pere, actualment, no és a lloc, així com el de Sant Pau, a l’altra banda del pòrtic. Però el monument, tot i aquestes notables absències, és digne de visitar, i ara, després de l’operació de restauració, encara més.
Imatges: gencat.cat / Monestir de Ripoll
