Després de les vacances de Nadal només hi haurà uns pocs dies per recuperar l’alè i tornar a posar en marxa la maquinària de la rutina a ple rendiment. Us recomanem, però, que en aquesta rutina, en el temps que teniu d’oci aquest hivern i primavera, hi incloeu el teatre, que és com una mena de bàlsam molt necessari. De fet, les arts escèniques en general ho són. A les comarques gironines la majoria dels equipaments teatrals ja han fet pública la seva programació. Nosaltres us hem triat 10 espectacles d’aquells que segur que l’encerteu si aneu a veure’ls o esteu pensant en fer un regal per Reis. Comencem:
Màtria
Aquesta peça es va estrenar en la darrera edició de FiraTàrrega i també es va poder veure a Temporada Alta. Es tracta d’un espectacle de Carla Rovira emotiu i revelador, en el qual l’autora es submergeix en la memòria familiar fins ara arraconada, a partir de la figura d’Enrique Isart Alonso, afusellat als 23 anys pels franquistes. Rovira, però, es centra sobretot en la mare d’Isart, Virgínia Alonso, quin paper hi va jugar, com va viure la situació i com la viuen successivament les dones de la família, inclosa la mateixa Rovira i la seva mare, Àngela Pitarch, néta de Virgínia Alonso. La reflexió transcendeix el cas particular per prendre una dimensió universal. (Foto: m4no.ly)
(19 i 20 de gener, Sala La Planeta)
La calavera de Connemara
Ivan Morales és el director d’aquesta comèdia negra que ha fet temporada a Barcelona amb un gran èxit. El repartiment, encapçalat per Pol López i Oriol Pla, que completen Xavi Saéz i Marta Millà, és un altre dels trumfos de la peça, així com el text de Martin McDonagh, que és un dels màxims exponents de la dramatúrgia irlandesa contemporània, caracteritzada pel gust per explicar històries, en aquest cas absolutament esbojarrada.
(3 de febrer, Teatre de Salt / 10 de febrer, Teatre de Bescanó)
El metge de Lampedusa
Aquest monòleg és un projecte personal de Xicu Masó, que n’és l’intèrpret, dirigit sàviament per Miquel Górriz. La peça és una adaptació d’Anna Maria Ricart del llibre Llàgrimes de Sal, escrit a quatre mans pel metge Pietro Bartolo i la periodista Lídia Tilotta. Bartolo fa dues dècades llargues que és metge resident a l’illa de Lampedusa i proporciona les primeres atencions als nombrosos immigrats que es juguen la vida fent una travessia per terra i per mar a la recerca d’una vida millor, fugint de la mort i la misèria. Teatre absolutament necessari. Corprenedor. (Foto: Felipe Mena)
(16 de febrer, La Factoria de Banyoles / 20 de gener, Ateneu de Celrà / 17 de març, La Cate Figueres)
Federico García
Le perfil que dibuixen Pep Tosar i Evelyn Arévalo del poeta Federico García Lorca en aquest espectacle, amb una sensibilitat excepcional, és meravellós. Música, ball, poesia, text, projeccions, entrevistes… Es tracta d’un espectacle completíssim, d’una gran volada poètica en què brillen la cantant Mariola Membrives i el ballarí José Maldonado. La peça repassa alguns dels episodis vitals del poeta i dona veu a familiars i experts en l’obra de Lorca, en un trencadís construït amb una precisió admirable, en què cada peça encaixa a la perfecció.
(16 de febrer, La Cate / 16 de març, Teatre de Lloret)
Àries de reservat
Marc Rosich és el director i el reponsable, juntament amb la soprano Elena Martinell i la pianista Glòria Garcés, d’aquesta opereta bufa postapocalíptica. Una parella formada per una soprano coloratura i una pianista són contractades per actuar en una festa de cap d’any peculiar, en què han d’estar tota l’estona amb una bena als ulls. A les 12 en punt, però, es fa el silenci més absolut. Cau la bena i tothom és mort, menys elles. A partir d’aquí el deliri s’accentua a ritme de vals. El millor de tot plegat és la veu i l’expressivitat de Martinell, acompanyada a la perfecció per Garcés. (Foto: Elisabeth Bataller – Zabel Photos )
(17 de març, Sala La Planeta)
Bodas de sangre
Una aposta segura. Tornem a Lorca, aquesta vegada en mans d’Oriol Broggi. La tragèdia és coneguda, parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor, a partir de costums, tradicions i simbolisme. Clara Segura i Nora Navas s’enduen el protagonisme en un espectacle en què els personatges són forts, amb pocs matisos, secs i que compta amb la música en directe de Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fu). (Foto: Bito Cels)
(17 de març, Teatre d’Olot / 22 de març, Teatre Municipal de Girona)
El Comediant
El llenguatge artístic de Marcel Tomàs (Cascai Teatre) evoluciona a El Comediant. Domina a la perfecció els registres amb els que juga i és prou hàbil per adaptar-se a l’audiència, que gaudeix a cor què vols de l’espectacle. A aquest domini de les eines pròpies de l’ofici, una mena d’estat de gràcia, hi han arribat només alguns grans intèrprets i creadors en aquest país, com Tortell Poltrona o Pepe Rubianes. Aquesta és la senda que transita Cascai, un camí entapissat d’esclafits de riure que té com a propòsit abstreure’ns momentàniament de la rutina quotidiana, que apel·la a aquella part més naïf del nostre esperit, per dur-nos a un estat de joia permanent mentre dura la funció. Us divertireu molt.
(24 de febrer, Teatre de Bescanó / 7 d’abril, La Cate Figueres / 12 i 13 de maig, Sala La Planeta)
Oklahoma
Kafka, Lewis Carrol, Pirandello i Calderón. Tot això ho podem trobar en aquest espectacle de Dei Furbi muntat a partir d’una obra inacabada de Kafka, que es va publicar de manera pòstuma, Amèrica (o El desaparegut) on, a l’últim capítol, apareix El Gran Teatre d’Oklahoma. Gemma Beltran dirigeix a Anna Alborch, Toni Viñals i Robert González, que interpreten peces musicals arranjades per ser interpretades a cappella i mostren, una vegada més, l’inesgotable talent d’aquesta companyia per bastir muntatges que barregen a la perfecció música, humor, gest i text. Oklahoma és una al·legoria del món sencer, un gran escenari on tots som observats i tots hi estem exposats.
(14 d’abril, Sala La Planeta)
Les noies de Mossbank Road
Serà un dels èxits de la temporada. Sílvia Munt, Marta Marco, Clara Segura i Cristina Genebat és un pòquer força irresistible. La peça és una història que parla de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants. Durant dos anys serà el refugi de tres estudiants de 18 i 19 anys, però succeirà quelcom que marcarà definitivament el transcurs de les seves vides. Mossbank deixarà de ser un lloc físic, per convertir-se en un espai interior. El públic presencia el naixement de Mossbank i segueix les protagonistes al llarg de les seves vides. (Foto: Felipe Mena)
(3 de maig, Teatre de Salt)
InTarsi
La Companyia Eia, responsable d’un altre magnífic espectacle, Capas, presenta InTarsi, un altre treball multipremiat que té com a objectiu “fer riure pensant” o “ fer pensar rient”, una reflexió sobre la soledat i com ens relacionem els uns amb els altres. La poètica dels Eia és molt especial, ja que treballa sobre els estats d’ànim i els seus espectacles, sempre difícils de descriure, són dels que t’acompanyen durant dies i dies perquè provoquen una emoció a la qual recorrem quan evoquem bons moments viscuts. (Foto: Ben Hopper)
(26 de maig, Plaça Josep Pla de Figueres)
