Recomanacions per gaudir de Temporada Alta 2018

Ja és oberta la venda d’entrades del gran ventall d’espectacles que conformen Temporada Alta, un dels festivals d’arts escèniques de referència del sud d’Europa, el paradís dels aficionats al teatre. Nosaltres us farem 10 recomanacions. Tota tria implica renúncies. Doloroses. Fins i tot n’hi ha que consideraran que hi falten espectacles, especialment els molt “teatrerus”. La nostra selecció mira de combinar diversos gustos, però us garantim que tots els que figuren en aquesta tria us agradaran.

Las tribulaciones de Virgínia

Hi ha diverses joies en aquesta edició del festival. Aquesta, de la companyia Hermanos Oligor -Oligor y Microscopía han agafat el relleu-, va néixer en un garatge (a vegades també s’hi fan coses que no tenen res a veure amb la tecnologia i les pomes) o soterrani i es va coure a foc lent, ja que Senen i Jomi Oligor van treballar-lo durant 3 anys. Vol dir que és complex? No. Vol dir que és essencial, destil·lat fins al més mínim detall. Una història d’amor i desamor amb una poètica que us enamorarà, un conte narrat amb l’ajut de ninots, objectes i autòmats animats a través de politges i altres mecanismes. És per a poquets espectadors i l’atmosfera que es crea és excepcional. Si heu assistit a espectacles dels Detectius d’Objectes o de Xavier Bobés, per exemple, i us han agradat, aquest també us agradarà (Teatre de Salt, 5, 6 i 7 d’octubre).

No m’oblideu mai

El teatre verbatim és un tipus de teatre documental basat en una absoluta fidelitat a les declaracions fetes per les persones entrevistades en el procés de documentació sobre un tema concret. Després d’El color de la llum, sobre el fotoperiodisme i els conflictes bèl·lics, la Sala La Planeta ha produït aquest espectacle documental sobre el suïcidi juvenil. Sense morbositat, amb testimonis lligats per una dramatúrgia a càrrec de Llàtzer Garcia, que també n’és el director,  i amb un col·loqui posterior a la funció a càrrec d’especialistes en la matèria (Sala La Planeta, 5, 6 i 7 d’octubre)

Un enemigo del pueblo

Després de l’adaptació d’Oncle Vània de Txèkhov que l’any passat va triomfar al festival, a Barcelona i a Madrid, Àlex Rigola estrena a Temporada Alta Un enemic del poble, d’Ibsen (en castellà), seguint les línies artístiques de l’anterior producció: reducció de l’aparell escènic, aparent senzillesa, proximitat amb el públic i posar el focus en el text i els intèrprets. La peça és magnífica i s’ajusta perfectament al leitmotiv de l’edició d’enguany del festival: No ens faran callar (Teatre Municipal de Girona, 11 d’octubre).

Calla, Hamlet, calla

Possiblement aquest sigui l’espectacle que tingui més a veure amb l’esperit d’aquesta edició de Temporada Alta, ja que és un encàrrec del mateix festival en que es tracta d’investigar sobre els límits de la llibertat d’expressió. La responsable n’és l’actriu, dramaturga i directora gironina Carla Rovira. Es tracta d’una estrena, per tant, d’un meló per obrir, però si hem de recórrer als precedents, recordem que Rovira és la responsable d’un espectacle revelador, Màtria, sobre la memòria històrica, que es va estrenar l’any passat.

L’omissió de la família Coleman

El director i dramaturg argentí Claudio Tolcachir, que també és actor, va debutar fa uns anys a Europa, a Temporada Alta, amb La omisión de la família Coleman, una peça que subverteix la imatge de la família clàssica, tradicional, i mostra el peculiar funcionament d’una família poc convencional. Gairebé és una teràpia per a tots aquells que es pensen que la seva família és estranya. Sota una capa d’humor, a vegades ironia i fins i tot sarcasme, Tolcachir no renuncia a plantejar una sèrie d’aspectes sobre les relacions amb els nostres familiars. la particularitat de la peça és que, en aquesta ocasió, el director argentí compta amb un repartiment format per intèrprets del nostre país  (Teatre Municipal de Girona, 19 d’octubre).

Slava’s Snowshow

Ja és un clàssic del festival on hi fa la seva tercera aparició, sempre deixant gent al carrer. Slava’s Snowshow és un espectacle de pallassos ideat pel mestre Slava Polunin, que va ser l’inici de moltes coses en el món del circ. Un espectacle eminentment visual, que inclou números clàssics de clown passats pel sedàs particular del pallasso rus. Una impressionant tempesta de neu, rialles i poesia ocuparà tot el teatre, ja ho veureu (Teatre Municipal de Girona, del 31 d’octubre al 4 de novembre).

Acorar

Sempre serà un imprescindible i ja és un altre clàssic del festival, tot i que a Girona es va veure per primera vegada a La Planeta. Des del 2012, Toni Gomila serveix en forma de monòleg, amb una sensibilitat i intel·ligència excepcionals, un seguit de reflexions sobre la identitat col·lectiva, en aquest cas la “mallorquinitat”, que són universals. Un humor deliciós travessa l’obra de cap a cap. Es tracta d’un dels millors espectacles de la història del teatre català, sense cap mena de dubte. Si només es poguessin agafar entrades d’un espectacle, aquest seria el millor candidat (Sala la Planeta, 11 de novembre).

La companyia Baró d’Evel, que lideren Blai Mateu i Camille Decourtye, reapareix a Temporada Alta. Si heu vist Ï, Le sort de dedans, Mazut o Bèsties, i us han agradat, no dubteu en agafar entrades de , que suposa el retorn d’aquesta companyia a la sala. Amb un llenguatge artístic entre la dansa i el moviment, el clown i el teatre, Mateu i Decourtye, en aquest cas amb el corb Gus, un membre de la companyia com ho era el preciós cavall Bonito, exploren tot un seguit d’oposicions i dicotomies (Teatre de Salt, 22 i 23 de novembre).

Vida

L’aragonès Javier Aranda va captivar el públic i el jurat del Festival de Titelles de Lleida, certamen en el qual va obtenir amb Vida els tres premis més importants. Es tracta d’un espectacle molt senzill aparentment, que explica una història amb la qual el públic s’identifica absolutament fins a emocionar-se per la seva profunda humanitat. Les seves pròpies mans i el contingut d’una cistella de costura serveixen a Aranda per bastir un espectacle perfecte i adequat per a un públic familiar. Serà una de les sorpreses de Temporada Alta (La Planeta, 1 de desembre).

Troia, una veritable Odissea

El Cor de Teatre recupera el seu esperit fundacional, amb un espectacle protagonitzat per un repartiment multitudinari. Joan Ramon Segura i David Costa són el tàndem creatiu que hi ha al darrera d’aquesta magnífica proposta de teatre musical, que barreja el teatre de gest amb la interpretació polifònica a cappella de peces simfòniques -en diuen una obra polifònico-teatral-, i que posa en escena una versió molt particular, molt entretinguda, de la Ilíada i l’Odissea (Teatre Municipal de Girona, 6 de desembre).