La programació de figures internacionals sempre ha estat una de les potes de Temporada Alta i aquest any especialment hi ha noms d’un gran pes en el panorama europeu i llatinoamericà. Veure-ho tot només és apte per a malalts del teatre, però n’hem fet una tria que, necessàriament, deixarà fora uns quants noms en un acte que és gairebé una heretgia escènica. La tria de qualsevol d’aquests espectacles us deixarà satisfets. Són espectacles que, majoritàriament, a l’Estat, es podran veure només a Girona. Comencem amb l’argentí Mauricio Kartún, seguidor d’Augusto Boal, que presenta Terrenal -Pequeño misterio ácrata-. Només per les interpretacions segur que paga la pena com han indicat totes les crítiques.
Un altre d’indiscutible és l’alemany Thomas Ostermeier, que porta a Girona La mouette (La gavina), de Txèkhov, dirigint la companyia del Théâtre de Vidy de Lausana. És una versió de l’obra de Txèkhov molt personal, com no pot ser d’una altra manera amb aquest director, que ha aconseguit una inusual unanimitat a l’hora de considerar que el director transcendeix l’obra i la du a un terreny absolutament contemporani.
El suís Milo Rau va dirigir Mitleid (Compassió) a la Schaubühne de Berlín i ara porta a Salt aquest espectacle sobre les rutes que segueixen els refugiats al Mediterrani i la feina de les ONG i altres activistes al Congo. Es tracta d’un espectacle que obliga a la reflexió sobre els límits de la nostra compassió i els límits de l’humanisme europeu: “Per què un mort a les portes d’Europa pesa més que 1.000 morts en les zones de guerra civil congolesa?”
Un altre gran director que torna aquest any és el belga Fabrice Murgia, acompanyat de l’actriu Viviane De Muynck, que presentarà a El Canal Children of Nowhere (Ghost Road 2), una peça inspirada en un camp de concentració situat en una antiga mina de sal, que va acollir 1.800 presos polítics entre 1973 i 1974 en una antiga mina de sal a la regió de Chacabuco, Xile. Aquest espectacle forma part de la trilogia de la qual Murgia ja va portar el primer episodi a El Canal de Salt, Ghost Road, un viatge per poblacions fantasma de la Ruta 66, a Arizona, el 2012.
Dos noms per acabar: Guy Cassiers i Peter Brook. El primer ha adaptat Les benignes, de Jonathan Little, en què es narra l’extermini jueu des del punt de vista d’un oficial nazi. El segon porta Battlefield i anuncia que és la versió essencial, de poc més d’una hora, del Mahabharata, el mil·lenari poema èpic indi del qual fa trenta anys en va posar en escena una versió de nou hores.
