Un passat que és necessari que coneguem: “Mauthausen. Crònica gràfica”

El Museu d’Història dels Jueus, ubicat al call de Girona, us ofereix la possibilitat de contemplar una exposició que seria ideal que tingués un gran nombre de públic. El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la seria un aforisme que s’escauria en aquest cas. L’exposició, que es podrà visitar fins el 31 de gener de l’any vinent, es titula Mauthausen. Crònica gràfica i presenta una selecció d’imatges d’un fons històric que, el 1996, l’Associació Amical Mauthausen i d’altres camps de concentració espanyols van dipositar al Museu d’Història de Catalunya. En aquests fons hi havia un col·lecció de negatius provinents dels camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen (Àustria).

Una imatge de l’exposició. Foto: MHJG

Part d’aquestes fotografies havien estat fetes entre el 1940 i 1945 pels membres dels serveis d’identificació controlats per la Gestapo, l’Erkennungsdienst, del camp de Mauthausen, un servei en el qual hi havia treballat de manera forçada el fotògraf Francesc Boix, que va fer un reportatge sobre l’alliberament del camp, l’any 1945. L’Erkennungsdienst també s’ocupava de documentar les fitxes d’ingrés i sortida dels deportats i del funcionament i la vida del camp. Francesc Boix va ser testimoni de càrrec als judicis de Nüremberg (1946) i les seves imatges i les que va poder arreplegar, extretes d’amagat del camp heroicament per ell mateix i altres companys, també van ser proves molt valuoses en aquests judicis de Dachau i Nüremberg.

Museu d’Història de Catalunya. Fons Amical de Mauthausen-Francesc Boix Campo (amb el permís de la família Boix)

Quan els camps de concentració nazis van ser alliberats, es va començar a documentar un dels episodis de barbàrie i horror més desoladors de la història contemporània mundial. Les víctimes, milions de persones, van ser, majoritàriament, jueus, però també van ser víctimes de la maquinària de l’holocaust homosexuals, presoners de guerra, persones d’ètnia gitana, dissidents i exiliats, d’entre els quals més de 10.000 republicans catalans i espanyols . L’aportació de les imatges que va poder preservar de la destrucció Francesc Boix va ser fonamental per tal d’evidenciar les atrocitats comeses pels nazis, que els supervivents explicaven, i per tal de documentar aquell episodi i preservar-ne la memòria.

Una imatge de l’exposició. Foto: MHJG

El camp de Mauthausen, a Àustria, es va fundar l’agost de 1938, amb presoners provinents del camp de Dachau i va estar en funcionament fins l’any 1945, quan va finalitzar la 2a Guerra Mundial. Dachau va ser el primer camp de concentració que va construir el nazisme, el 1933, on hi eren internats els dissidents polítics alemanys. Només 2 anys més tard, el 1935, es promulgarien les Lleis de Nüremberg, que segreguen els jueus de la resta d’alemanys. Jueus, testimonis de Jehovà, homosexuals, el poble gitano… Gradualment, la legislació alemanya restringeix llibertats i assenyala col·lectius que cal que siguin eliminats. Mentre, a Espanya esclata el cop d’estat i Franco comptarà amb el suport de Hitler i Mussolini.

L’escala de 186 graons per la qual s’accedia a l’esplanada de la pedrera. Part de les obres de la seva construcció i posteriors modificacions són atribuïdes al col·lectiu de republicans. Foto: Museu d’Història de Catalunya. Fons Amical de Mauthausen-Francesc Boix Campo (amb el permís de la família Boix)

El 8 d’agost del 1938 es funda el camp de Mauthausen, una construcció que responia a una qüestió econòmica: l’existència de pedreres a la zona que estaven explotades per la Deutsch-Erd-Und Steinwerke (Empresa Alemanya de Mines i Pedreres), que era una poderosa font de finançament de les SS i més tenint en compte que no pagaven la força de treball: els interns del camp. El 1939 esclata la 2a Guerra Mundial i Mathausen va arribar a créixer tant que va arribar a tenir fins a 39 camps annexos, un dels quals va ser Gusen, on el 1940 i 1941 hi van anar a parar un gran nombre de republicans espanyols deportats. En tot cas, eren camps d’extermini, on els interns morien tot sovint degut a l’extenuació per la duresa de la feina, la fam i els maltractaments continuats.

Imatge de capçalera: Museu d’Història de Catalunya. Fons Amical de Mauthausen-Francesc Boix Campo (amb el permís de la família Boix)