Una exposició doble recupera el patrimoni artístic de l’exili republicà

És sabut que el triomf franquista en la Guerra Civil va provocar un gran èxode al nostre país i el 1939 va ser el punt d’inici d’un exili que no va finalitzar, en la majoria de casos, fins el 1977, a la mort del dictador. Un gran nombre de catalans van haver de fugir. A més de ciutadans comuns, el Govern de la Generalitat, el més florit de la intel·lectualitat catalana i, també, es clar, els artistes catalans van haver de marxar del país per evitar les represàlies. Aquests creadors i creadores van ser peça fonamental en la conformació de l’art del segle XX.

El Museu de l’Empordà, a Figueres, i el MUME, a la Jonquera, s’ha aliat per organitzar una mostra doble, amb seu a cadascun dels dos equipaments, que permeti recuperar alguns dels noms més destacats d’entre aquests creadors. Per dur-les a terme, tots dos museus han recorregut a dos dels seus propis fons, molt notables, com són la donació d’Abelard Fàbrega i Joana Just en el cas del Museu de l’Empordà, i la de Josep Narro en el cas del MUME. Els dos museus aprofiten per posar de relleu aquests fons, en el context de recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà.

El fons Fàbrega-Just inclou obres d’artistes com Josep Bartolí, Roser Bru, Carme Cortès, Josep Narro, Francesc Domingo, Pere Calders, Francesc Camps, Pompeu Audivert, Francesc Moreno Capdevila, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta o Enric Climent. Aquests artistes van ser acollits a Mèxic, on hi van coincidir, gràcies a les actives polítiques d’asil dels governs mexicans de 1937 a 1945, i hi van viure l’exili després de la Guerra Civil. Aquesta exposició es va inaugurar el 24 de gener passat i es podrà visitar fins el proper 5 d’abril.

Per la seva banda, al MUME de la Jonquera el visitant hi podrà admirar una selecció del Fons Josep Narro, un recull de l’obra d’aquest il·lustrador, feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. L’exposició del MUME, recentment inaugurada -el dia 8 de febrer- es podrà visitar fins el 14 de juny. La mostra doble consta d’un catàleg que conté texts d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que és el comissari de l’exposició conjunta. El catàleg es presentarà al Museu de l’Empordà el proper 14 de febrer (19h).

Una obra de Josep Bartolí, que es pot veure a l’exposició doble sobre l’art republicà a l’exili.

La mostra doble du associades un seguit d’activitats paral·leles, com ara una conferència al Museu de l’Empordà titulada Música als camps de concentració i en el camí de l’exili, pronunciada per Jaume Ayats, musicòleg i director del Museu de la Música de Barcelona (28 de febrer, 19h) ) i una taula rodona (13 de març, 19h), també al Museu de l’Empordà, titulada L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?, en què hi participaran Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada. Per la seva banda, el Mume organitza pel dia 9 de maig ( de 10h a 13.30h) una jornada sota el lema La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimoni, que constarà d’una conferència inaugural amb el títol L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic, a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic, a més de dues taules rodones: Crear a l’exili (A) i Una literatura a l’exili (B).

Imatge de capçalera: Una de les obres que Tísner va fer a l’exili, a Mèxic, que es podrà veure a la mostra.