La bellesa paisatgística de la Cerdanya és indiscutible, us n’enamorareu a primera vista. La seva riquesa patrimonial i històrica també és remarcable i el ventall de possibilitats pel que fa a la realització d’activitats de tota mena, especialment pel que fa als esports de muntanya, però també relacionades amb salut i benestar i amb la cultura, és amplíssim. Nosaltres en aquest post us proposem que, mentre sou a la Cerdanya gaudint del paisatge i la gastronomia, visiteu 5 museus que possiblement us siguin desconeguts, però que us ajudaran a interpretar millor el territori i conéixer més a fons la comarca.
Col·lecció Museu de Das
Situada en la Casa del Comú de Das, La Col·lecció-Museu vol recollir els aspectes més significatius de la vida cerdana i té la vocació de recuperar el patrimoni etnològic de la Cerdanya, com ara els estris del camp i del bosc, de la cuina i la vida domèstica, o la vida dels pastors i els seus ramats. La col·lecció està distribuïda en 6 sales temàtiques dividides per la funció dels estris exposats: Estris del bosc (1), Estris del camp, el prat, l’hort i el bosc (2), Estris de la cuina i de la vida domèstica a les llars cerdanes (3), Estris de l’era, el paller, la cort… i el racó de l’escloper (4), Estris del camp, el prat, l’hort i el bosc (5) i Els pastors i els seus ramats (6).
Museu Cerdà
El Museu Cerdà està situat a l’antic convent de les Carmelites descalces o de clausura de Santa Teresa de Jesús, que va ser desallotjat el 1982 i adquirit per l’Ajuntament de Puigcerdà per ubicar-hi l’equipament. El museu compta amb dos espais d’exposició permanent, un d’ells situat a la galeria de la planta baixa és el que està dedicat a al tema de la Casa Cerdana i té com a objectiu explicar l’evolució d’aquesta en tant que arquitectura i família al llarg d’un segle i mig, aproximadament de mitjans del s. XIX a finals del s. XX. El discurs museològic s’explica a partir de tres àmbits temàtics: El treball i les relacions laborals i de producció, L’arquitectura de la casa rural cerdana i Les relacions socials i l’estructura familiar. L’altre exposició permanent és l’anomenada Conventus, dedicada als convents medievals de Puigcerdà i al Convent de Clausura de Puigcerdà, que és l’actual seu del Museu Cerdà. Està situada en la primera planta i també està dividida en tres àmbits, els dos que s’han mencionat abans i un tercer dedicat al ritual de la mort. També hi ha una sala dedicada monogràficament a Puigcerdà i regularment s’hi fan exposicions temporals.
Museu de l’Esclop
El peculiar Museu de l’Esclop està situat a la plaça Major de Meranges. Aquest calçat és un dels objectes més arrelats a la zona, ja que la població n’era una gran productora i els “exportava” arreu del país. Durant generacions, els habitants de Meranges van utilitzar els recursos naturals per fabricar aquest tipus de calçat que els protegia de la neu i la humitat del terra. L’exposició permanent del Museu de l’Esclop fa una repassada tant a la història de l’ofici com a la fabricació de la pràctica sabata. Ho explica de manera molt didàctica i es fixa en el procés d’elaboració, des de la dificultat d’obtenir la fusta adequada, que ha de tenir unes característiques molt concretes, fins a les eines, la forma de treballar dels artesans i la manera de vendre’ls. La visita al museu, que es concertada, es fa conjuntament a la visita a l’església de Sant Serni.
Museu Espai Ceretània
El Museu Espai Ceretània està situat als peus del jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir. Aquest és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu. La seva primera ocupació es data del s. IV a.C. i s’hi han trobat sitges d’emmagatzematge, fragments d’una muralla i altres elements defensius, així com també elements domèstics com ara llars de foc, molins de mà o ceràmica. Per aquest jaciment passà el general cartaginès Annibal amb els seus elefants de camí per combatre a Roma (guerres púniques). Posteriorment, rebé influències del món romà (s.II-I a.C.) i finalment fou reocupat durant l’alta edat mitjana (s. X-XII). L’Espai Ceretània compta amb un centre d’interpretació on s’explica les diferents fases de l’assentament amb audiovisuals, eines digitals i peces restaurades i exposades. També s’hi fan exposicions temporals. Es programen visites guiades per adults i grups escolars, amb tallers d’arqueologia i també s’inclouen visites guiades a l’església de Sant Climent de Talltorta.
Museu Municipal de Llívia
El Museu Municipal de Llívia compta amb un exposició permanent dividida en tres sales: la primera explica la història de Llívia, la segona se centra en la història de la Farmàcia i l’última és la dedicada a la història de la Farmàcia Esteva i el seu patrimoni moble. Abans d’entrar a la farmàcia antiga, es pot fer un tast de la història més que rellevant de la vila de Llívia a través d’algunes de les peces arqueològiques, etnològiques i documentals de les quals es disposa. De l’antiga Farmàcia Esteve n’han perviscut el cordialer barroc, les estanteries amb els pots blau cobalt i blau i blanc i sobretot, el conjunt de caixes policromades on hi apareixen diverses figures de sants i de sabis de l’antiguitat clàssica. El material provinent de la Farmàcia Esteve és la joia de la corona ja que aquesta és considerada l’oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa, que es remunta a inicis del segle XV. El material va ser comprat per la Diputació de Girona amb la condició que no sortís mai de Llívia i l’Ajuntament se’n va fer càrrec.
Imatge destacada: Una vista de Llívia. Foto: Maria Geli / Pilar Planaguma. Arxiu Imatges PTCBG.
