En aquest post, la nostra proposta és que, si sou fent vacances a la Costa Brava, visiteu algun d’aquests cinc museus gironins de referència. Us fem una mica de descripció de l’equipament i tot seguit destaquem un objecte especialment significatiu de la seva col·lecció permanent, un aspecte o una dependència concreta. Estem segurs que us interessarà.
Museu de la Pesca de Palamós
El Museu de la Pesca, situat al cor del port pesquer de Palamós, inclou exposicions que mostren la relació entre els éssers humans i el mar. L’enfocament és obert, participatiu i interpretatiu, perquè els visitants se sentin implicats en la història, que gira al voltant del peix i la pesca, i perquè surtin del museu amb una nova perspectiva d’aquesta activitat.
Els objectius del museu passen per crear un diàleg entre els pescadors i la societat; salvar tradicions centenàries entre la gent i el mar i mirar de descobrir el fascinant i fràgil món del patrimoni natural, social i cultural de la pesca i dels pescadors. Per fer-los possible, el museu compta amb un seguit d’instal·lacions al port de Palamós que ofereixen serveis, accions i activitats diverses: una exposició permanent, un centre de documentació per a la pesca i el mar (Documare), també acull la Càtedra d’Estudis Marítims, els Vaixells de Pesca i l’Espai del Peix amb una aula de cuina, amb l’oportunitat de descobrir espècies de peixos i cuina tradicional.
Un altre dels espais del museu és la Capella del Carme, Espai d’Art i Patrimoni, un equipament cultural amb una doble funció: espai de presentació i interpretació del patrimoni local de Palamós i Espai d’Art Ezequiel Torroella. L’edifici és del segle XVIII i havia estat l’antiga capella de l’Hospital de Pobres. L’edifici original s’ha reconvertit per a dotar la vila d’un equipament cultural que esdevé porta d’entrada al patrimoni local, que reivindica el paisatge, el territori i la història del municipi. L’objectiu del Centre és oferir un complement a l’oferta temàtica del Museu de la Pesca.
La peça: agulla nàutica
Una agulla nàutica feta d’espart, fusta i vidre que és una brúixola antiga de fabricació italiana amb una inscripció al centre. La fusta de la caixa és de color verd i és cilíndrica. Els punts cardinals hi són dibuixats i els graus van de 0 a 90 graus per cada quadrant, augmentant i disminuïnt alternativament. Està provista d’una caixa de protecció amb tapa i nansa feta d’espart segurament pels mateixos mariners.
Museu del Suro de Palafrugell
El Museu del Suro té com a objecte la interpretació i difusió del patrimoni i els territoris vinculats al món surer català. El museu s’allotja en un edifici que és una fàbrica modernista projectada pel General Guitart i construïda entre els anys 1900 i 1907 que, actualment, conté els diversos espais expositius, al voltant d’una petita sureda. El museu proposa un tastet destil·lat de boscos d’alzines sureres, de suro, de la seva transformació artesanal i industrial en objectes diversos i, també, a través d’un audiovisual, de l’espectacular història de la que va ser la fàbrica surera més gran de l’Estat espanyol i una de les més importants del món. Al museu, també s’hi realitzen exposicions temporals, a més d’activitats i tallers infantils o familiars, a més de disposar d’una botiga de productes de suro.
El museu compta amb un passat rellevant dins el sector, amb uns elements poc comuns a les construccions sureres que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la participació d’arquitectes reconeguts. Aquest aspecte fa encara més rellevant el conjunt en el que destaquen els elements modernistes, les dimensions i l’estructura.
La peça: la màquina de ribot
La màquina de ribot, o màquina de garlopa, permet elaborar taps de suro a partir de carracs. Es va inventar al segle XIX i és un dels símbols de la primera mecanització de la indústria del suro. El primer model de màquina de ribot construït a Catalunya va ser el de Francesc Vidal Moner (any 1850). La seva utilització es va generalitzar les dues darreres dècades del segle XIX, per fer taps de baixa qualitat. Aquest tipus de màquina, de funcionament manual, permetia fer entre quatre i cinc mil taps diaris, davant els mil o mil cinc-cents dels tapers artesans.
Museu d’Arqueologia de Catalunya. Seu d’Empúries
Aquest és un dels museus més rellevants del país. L’enclavament de la Seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya és d’una bellesa excepcional: el jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya. Els seus carrers, temples i places, amb més de 2.000 anys d’història, conserven el llegat de les antigues civilitzacions ibera, grega i romana que hi van conviure. Empúries ofereix un aparador privilegiat i incomparable al nostre passat, així com una oportunitat única de conèixer, de primera mà, la cultura, la història i l’art dels nostres avantpassats.
La seu del MAC a Empúries ofereix al visitant una experiència emocionant i enriquidora. La visita a la ciutat grega ―l’única conservada a la península Ibèrica― i la ciutat romana es completa amb la del museu, on es poden contemplar objectes representatius de la història del jaciment descoberts durant els més de cent anys d’excavacions a Empúries. El MAC Empúries és un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial.
El MAC d’Empúries disposa d’una important col·lecció formada sobretot per les troballes fetes al llarg de més d’un segle de treballs de recerca arqueològica sistemàtica, a les antigues ciutats grega i romana i al seu entorn immediat. Actualment, l’exposició permanent del museu és tancada al públic amb motiu d’unes obres de reforma, però la substitueix l’exposició temporal Tresors d’Empúries. La mostra permet contemplar i gaudir d’una àmplia selecció de les peces més rellevants conservades a les col·leccions del museu. Els objectes es mostren ordenats cronològicament en sis àmbits diferents: el món indígena, anterior a l’arribada dels grecs; la fundació de l’empori i la vida a una ciutat grega; l’arribada dels romans i la fundació de la nova ciutat; i finalment, la crisi i reconversió d’Empúries durant el període tardoromà.
La peça: estàtua d’Asclepi
És possiblement la peça més emblemàtica del jaciment. És una estàtua de marbre que representa una divinitat masculina amb barba i mantell, identificada tradicionalment amb Asclepi déu grec de la medicina. Fou esculpida en dues parts que encaixen pel tors. Procedeix d’un taller hel·lenístic de la Mediterrània oriental i hauria arribat a Empúries a les darreries del segle II aC. Les diverses parts de l’estàtua es van trobar l’any 1909. Els seus trets iconogràfics, juntament amb el fet que es trobessin fragments de la representació d’una serp, van fer que s’identifiqués amb el déu grec Asclepi, l’Esculapi romà.
Museu del Mar de Lloret
El Museu del Mar de Lloret està situat a Can Garriga, una casa indiana de tres plantes amb gran valor històric i patrimonial que l’Ajuntament va adquirir l’any 1981. El museu compta amb una important col·lecció de maquetes navals i una altra d’objectes i materials relacionats amb el món de la vela, que contribueixen a la comunicació de la cultura i la història de Lloret. L’itinerari de la visita es troba dividit en cinc àmbits: Fills del mar, Mediterrani, Les portes de l’oceà, Lloret desprès dels velers i Més enllà de la platja.
La visita al museu, a través dels cinc àmbits abans enumerats, és com un viatge que comença amb els records de la relació intrínseca de la població i el mar. Continua amb els viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs. El discurs es tanca amb la desaparició d’aquests grans viatges a mans del vapor, la pèrdua de les colònies al 1890 i la tornada dels que van marxar, alguns amb fortuna. També es mostra tot allò que aquests fets han deixat a la vila en forma de patrimoni.
La sala destacada: Sala d’embarcacions de cabotatge
En aquesta sala es troba una mostra de maquetes d’embarcacions de cabotatge construïdes a les drassanes de Lloret de Mar. Les diferents embarcacions de cabotatge són el llondro, el xabec, el pinc, el quetx, la tartana, la bombarda i el llagut de tràfic. Un decret de lliure comerç va donar una embranzida a les drassanes de Lloret i en lloc de les petites embarcacions de cabotatge, a les drassanes lloretenques es van construir grans vaixells d’altura.
Museu d’Arqueologia de Catalunya. Seu d’Ullastret
Un altre dels museu importants del país és la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret. El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya i, juntament amb el veí poblat de l’Illa d’en Reixac, conformaren una única i autèntica ciutat, capital de la tribu ibera dels indiketes. El primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC, tot i que la zona s’ha relacionat amb assentaments anteriors, de la primera edat del ferro. Es tracta d’un poblat aturonat i fortificat amb una gran muralla, que permetia controlar la zona circumdant.
El poblat forma part d’un conjunt arqueològic d’època ibèrica més extens, del qual coneixem un altre poblat, una necròpolis, i un seguit de petits assentaments dispersos pel territori. La visita al jaciment ibèric d’Ullastret es completa amb la visita al museu, on s’exposen les troballes arqueològiques més destacades del conjunt arqueològic. L’organització urbana del poblat és la pròpia d’un oppidum, un recinte fortificat en altura, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del terreny.
La sala destacada: la sala immersiva
Gràcies al programa Patrimoni en Acció pel foment de l’ús social i el coneixement del patrimoni cultural català, impulsat per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha pogut reconstruir, de manera virtual, el conjunt ibèric d’Ullastret a l’entorn de l’any 250 aC. Aquesta espectacular recreació es pot veure a la sala immersiva del MAC-Ullastret. El visitant pot viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2200 anys gràcies a aquesta sala de projecció immersiva on es pot visualitzar un audiovisual concebut a partir de la reconstrucció 3D de la ciutat ibèrica.
Imatges: VisitMuseum.gencat.cat
