Voleu visitar 5 museus gironins de l’interior i de muntanya? Us els presentem!

A principis d’aquesta setmana us proposàvem la visita a 5 museus, que es troben a tocar de mar a la Costa Brava i tanquem la setmana amb una proposta que inclou 5 museus més, però en aquest cas museus d’interior, la majoria situats en localitats de muntanya. Us fem una mica de descripció dels equipaments proposats i, tot seguit, destaquem un objecte especialment significatiu de la seva col·lecció, una dependència concreta o extensions dels mateixos museus.

Museu dels Sants d’Olot

El Museu dels Sants d’Olot es va inaugurar l’any 2007 i presenta l’ofici dedicat a la fabricació artesanal d’imatgeria religiosa. A més, també posa el focus en la resta d’oficis artesanals, la cultura popular i tradicional i la vida i obra de Marian Vayreda, un dels socis fundadors del primer taller d’imatgeria de la ciutat, juntament amb el seu germà Joaquim i amb Josep Berga i Boix: El Arte Cristiano. Vayreda, pintor i escriptor, va viure a la primera planta del Museu, on va escriure la novel·la La punyalada, obra cabdal de la literatura catalana.

El Museu està ubicat en un edifici neogòtic del segle XIX conegut com l’Art Cristià, obra de l’arquitecte modernista Joaquim Codina, per encàrrec de Joaquim Vayreda. La planta baixa i el soterrani del Museu es dediquen a la descoberta del procés de producció de les imatges. Al soterrani, i gràcies als grans finestrals que comuniquen amb un taller en ple funcionament, el visitant pot seguir tot el procés de manufactura de les imatges. A la planta baixa, el recorregut segueix per la sala de pintura i per l’espectacular Sala de models, que reprodueix una part dels magatzems que tenien els grans tallers. La Sala d’iconografia apropa a la identitat física i simbòlica dels sants, així com a la seva rellevància històrica, i a la Sala d’audiovisuals una projecció explica la història d’aquest ofici iniciat fa més de cent anys a Olot.

La primera planta del Museu és la planta noble de l’edifici i antiga residència de la família de Marian Vayreda. També s’hi troba l’Espai Ramon Amadeu, amb tres sales dedicades al primer pessebrista català i que va marcar el camí pels posteriors figuraires. La segona planta de l’edifici és l’espai reservat per a les exposicions temporals sobre temàtiques concretes relacionades amb el fons del Museu dels Sants.

Sala de models del Museu dels Sants.

Sala de models

La sala de models escenifica un magatzem de peces. Es tracta d’un espai compartit entre el Museu i el taller El Arte Cristiano, que ha deixat part del seu material en dipòsit. Els models són les peces més originals que es conserven. El procés comença quan l’escultor fa una figura de fang. A continuació, se’n fa un motlle per fer-ne una còpia amb pasta de fusta, escaiola i blanc d’Espanya. D’aquest motlle se n’extreu una peça que serà la que es reproduirà de forma seriada en el futur i que són les que es poden veure en aquesta sala.

Exterior del Museu Etnogràfic.

Museu Etnogràfic de Ripoll

L’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, que es va instal·lar a les golfes de l’antiga església de Sant Pere, es va fundar el 1929 i va ser el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia. Actualment és el Museu Etnogràfic de Ripoll després d’un procés de setanta anys en els quals, de forma ininterrompuda, recollís, conservés, estudiés i difonés el patrimoni del Ripollès. El procés va incloure deu anys de readaptació, després dels quals va obrir novament per continuar amb la seva tasca i enriquir el seu fons, tornant a mostrar un llegat que ens ajuda a entendre una societat. Per fer-ho, parteix d’un patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses.

L’any 2011 es va inaugurar la nova seu del museu, amb una exposició permanent dividida en una dotzena d’àmbits: Ripoll i El Ripollès, L’antic museu, Treball del camp, Treball a la llar, Vida a la llar, Religiositat, Jocs i joguines, Oficis: treball a la vila, La llana i el cànem, La Farga i el Ferro, Les armes de foc ripolleses i Societat del present. Vitrines del futur.

La Farga Palau.

Extensions del Museu

El Museu Etnogràfic de Ripoll compta amb dos espais que en són extensions. La Farga Palau, fundada com a farga de ferro al segle XVII, va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar l’any 1978. La planta baixa de l’edifici l’ocupa la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l’obrador es troba la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per emmagatzemar l’aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera contínua, dóna nom al mètode de la farga catalana. L’altre espai és l’Scriptorium, que va deixar un vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII. És dels més rellevants d’Europa a nivell paleogràfic, textual i artístic. Actualment és una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria de Ripoll va tenir dels segles X al XII en la producció i còpia de manuscrits.

Exterior del Museu Municipal de Llívia.

Museu Municipal de Llívia

El Museu Municipal de Llívia permet fer un tast de la història de la vila a través d’algunes de les peces arqueològiques, etnològiques i documentals de les quals es disposa. D’aquesta manera es pot conèixer el context comarcal de la vila i el seu entorn paisatgístic i també botànic, per acostar-se finalment a la història de la farmàcia i a la Farmàcia Esteva en concret.

La farmàcia és la joia de la corona del Museu i es tracta de tot el material moble procedent de la Farmàcia Esteva, considerada l’oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa, que es remunta a inicis del segle XV. El material va ser comprat per la Diputació de Girona amb la condició que no sortís mai de Llívia i l’Ajuntament se’n va fer càrrec. Va estar exposat a la Torre Bernat de So i el 1981 es va construir i obrir el Museu Municipal en una de les sales de l’edifici de l’Ajuntament. El 2006 va tancar les portes per començar la nova remodelació museogràfica i, el maig del 2012, es va reinaugurar.

Cordialer de la Farmàcia Esteva. Foto: M. Geli/P. Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG

Farmàcia Esteva

A l’espai dedicat a l’Oficina de Farmàcia Esteva, una de les més antigues i de més renom d’Europa, els seus materials ens transporten a les apotecaries dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del XX i permeten al visitant passejar, de la seva mà, al llarg de l’evolució d’aquestes oficines de farmàcia fins que les substàncies van deixar-se de confeccionar in situ perquè la seva producció es va industrialitzar. Des del primer terç del segle XVIII, la família Esteva va mantenir la farmàcia oberta a Llívia fins el 1926, quan Antoni Esteva es trasllada a Puigcerdà. Per aquest motiu, per haver anat passant de pares a fills, de professional de la farmacia a profesional de la farmàcia, se’ns n’han conservat els cordialers, les caixes policromades, els pots, els morters i una importantíssima biblioteca farmacèutica.

Entrada de La Gabella.

Museu Etnològic La Gabella d’Arbúcies

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA), inaugurat el 1985, està ideat com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny. La relació entre les persones i el medi i els mecanismes que intervenen en aquesta relació, són el marc principal de les seves línies de treball, així com la implicació en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori. Actualment el MEMGA, situat en un edifici del segle XVII totalment restaurat i adaptat, disposa de quinze sales d’exposició permanent en les quals el visitant pot observar els testimonis materials de les diferents comunitats humanes que, al llarg de la història, han poblat el massís.

Dins de les seves col·leccions cal destacar les mostres d’oficis artesanals i de la primera industrialització i un extraordinari fons de materials arqueològics dels segles XIV-XVI, testimoni de la vida quotidiana dels homes i les dones que durant aquest període van habitar el castell de Montsoriu. La visita al museu permet al mateix temps gaudir d’un espectacular recorregut pel món imaginari i màgic de la muntanya, recollit en les projeccions Les dones d’aigua i Llegendes del Montseny.

La maqueta del castell de Montsoriu.

La maqueta de Montsoriu

És una de les peces del museu més contemplades. Es tracta d’una maqueta elaborada en fibra de vidre que mostra com era el castell Montsoriu al segle XIV, en el moment del seu màxim esplendor, en plena època gòtica, quan era seu principal del vescomtat de Cabrera. La maqueta és l’element central de la sala del món medieval i al seu voltant es presenten els objectes de la vida quotidiana del castell.

Una vista parcial del jaciment.

Parc Neolític de la Draga de Banyoles

El Parc Neolític de la Draga és un museu a l’aire lliure. El jaciment arqueològic banyolí és un dels assentaments d’agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5400-4900 aC). Pertany al període conegut com a neolític cardial, nom donat pel tipus de decoració present a la ceràmica, que era feta amb l’ajuda d’una vora de petxina dentada (cardium en llatí) quan la pasta dels atuells encara era fresca. El jaciment, situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles, fou descobert l’any 1990.

La particular situació del jaciment en una zona humida, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics, des dels pilars de fusta de les cabanes fins a eines (mànecs d’aixa, falçs, pals cavadors…), restes de cistelleria o fins i tot cordes. Aquest fet fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals per a estudiar el neolític europeu. Tant els escolars com els grups de visitants hi poden experimentar com era la vida al neolític gràcies a les cabanes reconstruïdes, als camps neolítics de cereals i lleguminoses i a les activitats centrades en la seva vida quotidiana.

El graner reconstruït a la Draga.

El graner

Un dels elements reconstruïts que es poden visitar al Parc Neolític de la Draga és un graner neolític de planta ovalada, similar als que usaven els antics pobladors del jaciment. Les parets són de fang barrejat amb palla, la coberta és feta amb elements vegetals, mentre que el terra consisteix en un simple enllosat. A l’interior s’hi poden veure diversos cistells que contenen alguns dels cereals i fruits que es consumien al poblat, com el blat, els aglans o les avellanes. També hi ha la rèplica d’un molí de mà, a través del qual s’obtenia la farina.

Imatge destacada: Museu dels Sants d’Olot. Foto: Blai Farran.